dijous, 7 de novembre del 2013

Cronològic de Rosa Santonja i Bruguera

Autor Miquel Playà Ventura (mplaya2@gmail.com)

dijous, 3 d’octubre del 2013

Cronològic de Francesc Xavier Santonja i Bruguera

Autor Miquel Playà Ventura (mplaya2@gmail.com)

divendres, 9 d’agost del 2013

Cronològic de Francesc Santonja i Solà

Quan fa tretze anys vaig posar-me a fer la genealogia de la família Santonja no esperava trobar tantes dades dels personatges que anava estudiant, així que per fer-les comprensibles les havia d'ordenar de manera cronològica. Fruit d'aquest treball són els cronològics que anirem publicant al bloc de mica en mica. Cal dir que són documents que no poden ser definitius, donat que de forma constant surten noves dades que els modifiquen. Espero que la informació que aportin siguin del interès de la gent i sobretot  que els lectors  hi puguin aportar noves dades  i així aprofundir en el coneixement dels Santonja, com també en  la història del nostre país.


Autor Miquel Playà Ventura (mplaya2@gmail.com)

divendres, 19 de juliol del 2013

Els Santonja i les Exposicions



L' any 1833 Ferran VII mort sense descendència masculina i la seva dona la reina regent Mª Cristina deixa el tron de la monarquia espanyola a la seva filla Isabel II. En aquell moment Fco Xavier Santonja Bruguera pertany a la junta del gremi de galoners situat al carrer Volta de Sant Silvestre nº 5,i viu al carrer de la Bòria n, º5 amb la seva dona , la Mercedes Camprodón, procedent d'una família de velers originària de Sant Feliu del Llobregat.
Són anys bons per la economia, malgrat els problemes successoris de la corona espanyola que deriven en les anomenades guerres  Carlines. L'any 1844, Barcelona s'engalana per rebre la visita d'Isabel II, i es muntà una exposició a la llotja per mostrar-li a la futura reina, una mostra  de productes catalans. Els Santonja que ja portaven més de 70 anys a la ciutat, i que ja disposaven d'un nivell suficient de tecnificació, van exposar- hi els seus articles.


Tres anys més tard de l'exposició de la llotja, en Fco X Santonja tanca la casa del carrer de la Bòria i compra una finca del carrer Plateria nº 28-30, per posar una tenda i una petita fàbrica de l'ofici de galoner, al costat mateix de Santa Mº del Mar. El negoci li va bé, la finca consta de planta  baixa , on estan la tenda i el taller, i de quatre pisos en alçada. Barcelona viu en aquells temps les primeres vagues del tèxtil liderades per Josep Barceló, condemnat a mort l'any 1855. En Fco amplia el seu negoci de manera molt ràpida i compra una antiga fàbrica d'indianes de la família Canet situada al carrer Cortines al bell mig del barri de Sant Pere.

La ciutat  en plena expansió del sector del tèxtil proposa muntar una exposició amb molta més ambició que la  de la llotja de l'any 1844. Així que a l'any 1860 es presenta l'Exposició industrial i artística de Barcelona que tenia com a finalitat mostrar els productes fets al principat de Catalunya, amb l'assistència altre cop de la Reina Isabel II.





A les dues exposicions anteriors en van succeir unes quantes més. En primer lloc, i per ordre cronològic, l'Exposició universal de Londres


Originalment aquesta exposició estava prevista per a l’any ’61. La planificació va començar l’any 1858, però l’execució se’n va endarrerir per la guerra a Itàlia i la crisis. Finalment, contra tot pronòstic i amb un any de retard va començar la London International Exhibition.
El  Palau d'Exposició  va ser criticat per les seves enormes dimensions i va ser definit com a monstruós i lleig, no obstant això, aquesta  exposició mundial va fer una enorme contribució a la popularització del progrés tecnològic. Els sis milions de visitants també van assegurar que la exposició hagués  tancat amb uns guanys modestos.




Uns anys més tard, l'Exposició Universal de París, va inaugurar-se   l'1 d'abril de 1867 i es va clausurar el 31 d'octubre. Durant els set mesos de durada, l'exposició va ser visitada per 9.238.967 persones, inclosos expositors i empleats. Va ser l' exposició internacional més gran  fins aquell  moment, tant pel que fa a la seva magnitud com al propòsit del projecte. 








A l'any 1886 acaba el període anomenat “ la Febre d'or” que va suposar per la economia catalana un bon moment per fer diner fàcil i  ampliar els negocis. En Fco X Santonja Bruguera ja havia mort feia una colla d'anys, el 1874, i al front de la companyia el van succeir els seus dos fills, en Fcº de Paula i en Josep Santonja Camprodón,, regidor i sindic de l'ajuntament de Barcelona. La fàbrica del carrer Cortines i la botiga del carrer Plateria funcionaven a ple rendiment. La ciutat vivia un moment dolç: les obres de  l'eixample, l'il•luminació d'alguns carrers cèntrics, i el projecte de l'alcalde Rius i Taulet de fer una gran exposició per ensenyar al món tota aquesta transformació.



L'Exposició Universal va ser considerada un èxit, tant pel nombre de visitants com pel rendiment econòmic, i la projecció internacional que li va donar a Barcelona. A més, va ajudar a urbanitzar una gran zona de la ciutat. L'exposició, plantejada en un moment de depressió econòmica, després de la eufòria de la febre d'or,  va revitalitzar el sector de la construcció, i el nombre de visitants va proporcionar grans ingressos a tots els sectors de la ciutat. Econòmicament es considera l'Exposició de 1888 com el primer gran pas de l'economia catalana cap a l'europeïtzació.
La ciutat que havia començat amb unes modestes empreses familiars de indianes -teixits de cotó estampats-, en el segle XVIII, s'havia convertit en el motor que accionava la indústria tèxtil proveïdora d'Espanya.






La fàbrica de 23 telers moguts a mà, més endavant van instal.lar màquina de vapor, per fer cintes, galons, passamaneries i sedes, va participar a l'Exposició universal de Chicago. Com consta en el catàleg, els Santonja estaven especialitzats en cintes de seda i cotó de totes classes i amplades, així com en etiquetes per a sastreria, camiseria, i sabateria.




L' Exposició Universal de Chicago va tenir lloc als Estats Units , des de l' 1 de maig fins al 3 d'octubre de 1893 . L'exposició va tractar el tema del quart centenari del descobriment del nou món per Cristòfol Colom. La fira va tenir un fort impacte en l'arquitectura i l'art en la ciutat de Chicago. Hi van participar 19 països sobre una superfície de 290 hectàrees i 27,5 milions de visitants.


Sabem que la companyia Santonja i fills va assistir també a l'Exposició universal de Viena, a l'exposició Aragonesa de 1868, així com d'altres de menor entitat, de totes maneres el gruix de la informació és la que exposem en aquest article i que té com a finalitat recuperar una documentació gairebé perduda.


Autor Miquel Playà Ventura (mplaya2@gmail.com)

dilluns, 20 de maig del 2013

La Quintana d'Oristà

Feia molt temps que no anàvem a Oristà. A la primera visita al poble varem visitar i fotografiar el molí del Solà on havia viscut en Joan Santonja i Quintana i la seva família, però no ens havíem entretingut gens en el molí de la Quintana. Així que l'objectiu d'aquesta nova visita era tornar-lo a visitar i intentar esbrinar en quina època s'havia construït. Abans de tot cal dir que al moli de la Quintana hi va viure el pare d'en Joan, en Gabriel Jaume Santonja, que estava casat amb una filla de la casa , la Margarida Quintana, se suposa que cap allà l'any 1720 després de la guerra de successió.


En un lateral de la casa hi ha una inscripció que sembla no deixar dubtes: 1780, de totes maneres la casa podia haver sofert reformes sobre una base més antiga, però la situació de la casa una mica allunyada de la riera ens va fer pensar que allò no era el molí de la Quintana sinó una edificació posterior que feia altres funcions.


Teníem temps i era qüestió de buscar pels voltants una altra edificació més antiga i propera a la riera. No massa lluny de la casa varem trobar restes encara ben visibles d'almenys dos edificacions més. La primera estava datada a l'any 1743 i està molt a prop del curs d’aigua, quasi a tocar.



Aquí es pot veure perfectament l’entrada de les aigües al molí.



La segona, gairebé al costat d’aquesta última i dalt d’un petit turó, no presentava cap data i en una senyalització propera feta per l’ajuntament esmentava pou de glaç. De totes maneres la construcció ens indicava una casa potser més antiga que les anteriors, amb l’esmentat pou de glaç adossat , i de funcionalitat per nosaltres desconeguda.



Després de la visita sabíem més coses, però encara no estava clar on exactament havien viscut en Gabriel i la Margarida. El que sabem segur és que estaven molt a prop d’aquests indrets!!!

dilluns, 25 de març del 2013

[Fotos] Fàbrica Santonja














[Nou] Història fàbrica dels Santonja


Poc després de l'epidèmia de còlera que va patir Barcelona l'any 1854, i que s'enderroquessin les muralles d'una ciutat totalment asfixiada per l'alta densitat i per les nombroses fàbriques, sobretot tèxtils ,que s'havien construït des de la primera revolució industrial de finals dels segle XVIII , en Francesc Santonja i Bruguera, que tenia la seva petita casa fàbrica, dedicada a la confecció de productes de passamaneria, al carrer plateria núm 28-30 , va comprar el 23 d'abril de 1858 les cases del c/ Cortines, Portal Nou, i Volta dels Jueus a Esteve Fullós.



Aquestes finques havien estat antigament una important fàbrica d'indianes del segle XVIII de la família Canet i posteriorment abandonades després que aquesta companyia plegués definitivament la producció de teixits. L'any 1863, segons un document trobat, es va constituïr la societat Fco Santonja i Cia amb un capital gens menyspreable de 47.000 duros.

L'activitat de la companyia es repartia entre la fàbrica del carrer Cortines, Volta i Portal nou, la botiga del carrer Plateria núm 28-30 que encara conservaven després de la compra de la fàbrica, i uns anys més tard, una nau petita que van fer construir al costat de la torre d'estiueig que la família tenia al capdamunt del carrer Balmes, concretament al passatge Forasté.


La mort d'en Francesc Santonja i Bruguera l'any 1874 no va suposar el cessament de l'activitat en la antiga fàbrica, sinó tot al contrari va representar un període de consolidació i ampliació a càrrec de dos dels seus fills, en Francesc de Paula i en Josep Santonja Camprodón que més tard esdevindria regidor i síndic de l'Ajuntament de Barcelona en el període entre 1877-1903.




Els dos fills van iniciar una important reforma l'any 1875 de l'antiga fàbrica a càrrec de l'arquitecte Calixte Freixa, que va donar a les naus una alçada de fins a cinc plantes. Un cop acabades les obres els Santonja es van reservar les plantes més altes i les plantes baixes les van llogar per un període de cinc anys i a raó de 432 duros l'any a Don Sebastià Comas i Ricart per instal.lar-hi una fàbrica de cartes ( Naipes Comas).









A la mort d'en Fco de Paula l'any 1893 el capital de la companyia era de 159.609 pessetes i la fàbrica tenia en aquell moment 23 telers moguts a mà per fer galons, cintes,.... no ens consta el nombre de treballadors. El relleu al front de la companyia el va agafar el seu germà Josep Santonja Camprodón, el regidor de l'ajuntament, que ja tenia un paper important en el negoci, i més endavant el fill gran del primer, en Fco Javier Santonja Bassols. Al llarg de tots aquests anys la fàbrica dels Santonja no va aturar mai la producció i els seus productes es venien sobretot al mercat espanyol, així s'anunciaven a la revista “ Mi Revista” dels anys 30 :





Quan es publica aquest anunci l'antiga botiga del carrer Plateria ja no existia degut a la reforma del barri i a la construcció de la Via Laietana. Aquest fet va possibilitar el trasllat a un lloc molt millor comercialment, així la companyia Santonja va llogar un local molt a prop de la comissaria, a la mateixa Via Laietana. En Fco Santonja i Bassols feia unys anys que s'havia mort, i el va succeir el seu germà petit, el meu besavi, l'Enric Santonja.

La guerra civil va representar el començament de la fi de l'activitat de la fàbrica, i el posterior abandonament cap als anys 50,el seu final, com tants altres recintes fabrils escampats per la ciutat. Posteriorment el destí va fer que cap a finals dels anys 90, la fàbrica caigués en mans de Cortacans Arquitectes que van realitzar una acurada reforma i dignificació del recinte . La rehabilitació ha estat objecte de diferents reportatges, en diferents revistes especialitzades, com a exemple de recuperació d'un patrimoni que no sempre s'ha tractat amb cura a la nostra ciutat.




diumenge, 17 de març del 2013

[Nou] El passat industrial amagat al cor de Barcelona (Reportatge TV3)

TV3 ha emés avui, dins del telenotícies migdia, un petit reportatge sobre la fàbrica dels Santonja i d'altres recintes industrials antics del barri de sant Pere de la ciutat de Barcelona.




 Si tens problemes per visualitzar el vídeo, fes clic AQUÍ