tag:blogger.com,1999:blog-5533874192377313772024-02-20T23:37:42.884-08:00entre telersLa història d'una nissaga industrialmtecmahttp://www.blogger.com/profile/12676016154799574785noreply@blogger.comBlogger61125tag:blogger.com,1999:blog-553387419237731377.post-53389219700356644082023-11-25T03:30:00.000-08:002023-12-13T11:02:20.105-08:00LA CARTA DELS BANYS DE L'ASTILLERO <p> <span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: 12pt;">L‘any
1965 la Maria Planells Sunyer rebia una carta des de Santiago de
Xile del seu cosí Enric Santonja Planells. L’Enric vivia des de
feia uns quants anys a Santiago de Xile amb la seva dona i els seus
dos fills. Havia marxat de Catalunya a la dècada dels anys 50
després d’haver venut, i posteriorment repartit amb les seves
germanes, el negoci de galoneria de la </span></span><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: 12pt;">seva
</span></span><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: 12pt;">família.
A la carta, l’Enric, li comentava a la seva cosina el seu estat
delicat de salut, concretament l’operació de vesícula de la que
s’estava recuperat, també s’interessava per la seva família i
després de donar-li una mica de sabó li preguntava per l’assumpte
del cens de l’Astillero, del que diu no saber-ne res i del qual
diu que ningú l’informa i que en tot cas en vol saber alguna cosa
com a cohereu junt amb les seves germanes i demés cosins i cosines,
entre les que la Maria estava inclosa.</span></span></p><div><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: 12pt;">El
primer que vaig pensar després de llegir la carta era per què
</span></span><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: 12pt;">l’Enric
Santonja </span></span><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: 12pt;">tractava
aquest tema amb la seva cosina i no amb les seves germanes, una
d’elles la meva àvia! Potser la Mary Planells </span></span><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: 12pt;">era</span></span><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: 12pt;">
la seva persona de confiança </span></span><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: 12pt;">al
mateix temps que la relació amb les germanes s’havia refredat</span></span><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: 12pt;">?
He de dir que la situació tampoc em sorprenia massa ja que l</span></span><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: 12pt;">a</span></span><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: 12pt;">
meva àvia sempre m’havia parlat </span></span><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: 12pt;">amb
poc afecte</span></span><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: 12pt;">
</span></span><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: 12pt;">d</span></span><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: 12pt;">el
seu germà i </span></span><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: 12pt;">del
poc que es comunicaven entre ells</span></span><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: 12pt;">.
Penso que la Mary coneixedora de la falta de sintonia entre
germans, devia </span></span><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: 12pt;">anar
amb molt de compte</span></span><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: 12pt;">
i devia ser curosa en la resposta, en tot cas no </span></span><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: 12pt;">ho
hem pogut saber</span></span><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: 12pt;">.</span></span></div><div><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: 12pt;"><br /></span></span></div><div><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: 12pt;">L’intercanvi
epistolar no sabem quan de temps va durar ni la periodicitat, però
sembla que devia allargar-se </span></span><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: 12pt;">en
el temps</span></span><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: 12pt;">.
Aquestes cartes s’han pogut recuperar gràcies a que la mateixa
Mary les va guardar i els fills les han conservat. La carta escrita
fa 60 anys, com s’anirà explicant, </span></span><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: 12pt;">permet
</span></span><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: 12pt;">recupera</span></span><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: 12pt;">r</span></span><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: 12pt;">
una part petita de la història familiar que ens portarà fins al
barri de la Barceloneta de meitats del segle XIX. </span></span></div><div><br /></div><div><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: 12pt;">Ara
calia saber a que es referia l’Enric amb el cens de l’Astillero!
La veritat que no sabíem per on començar . La carta no ho aclaria i
no donava cap detall per tal de poder estirar del fil. Cens de l’
Astillero? No teníem, fins el moment de la lectura de la carta, cap
notícia de que els Planells haguessin tingut cap relació amb un
astillero o una drassana. Al no </span></span><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: 12pt;">tenir
més dades</span></span><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: 12pt;">
ho vam deixar aparcat com tantes altres històries familiars </span></span><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: 12pt;">de
les que no podrem saber mai com acaben</span></span><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: 12pt;">.</span></span></div><p class="western">
</p><div><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSqpyx1peOg5w_hbMtRtmhCy8G2TPbYWe9QuowbHyv51skkqoWgPlfVNN5lkTodPJ0c9rLY1CUOPRQd-aHcHPxJhpPk0Qf7RimmvHzOB_zoMjlMeh-E15D5mDRaDzol2tvYBaHvqqhsjjad3xHrMNJ_rMdeicXzsJxzT7zEMiajaZowj7_y1lTHWvWBp56/s640/astilleros1.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="224" data-original-width="640" height="112" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSqpyx1peOg5w_hbMtRtmhCy8G2TPbYWe9QuowbHyv51skkqoWgPlfVNN5lkTodPJ0c9rLY1CUOPRQd-aHcHPxJhpPk0Qf7RimmvHzOB_zoMjlMeh-E15D5mDRaDzol2tvYBaHvqqhsjjad3xHrMNJ_rMdeicXzsJxzT7zEMiajaZowj7_y1lTHWvWBp56/s320/astilleros1.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Barceloneta 1875</td></tr></tbody></table><br /><div><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: 12pt;">Va
passar el temps i un dia a l’arxiu de notaris de Barcelona, sense
buscar-ho expressament, vaig poder trobar una escriptura de l’any
1858 on, en </span></span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: 12pt;">Francisco
Tous i Soler, de 50 anys, </span></span></span></span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: 12pt;">home
de confiança de la família i </span></span></span></span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: 12pt;">curador
del testament de </span></span></span></span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: 12pt;"><b>Josep
Planells Tarter</b></span></span></span></span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: 12pt;">
</span></span></span></span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: 12pt;">i
en nom dels legítims hereus (Rosa Serra Jové i els seus fills
menors), llogava dos terrenys de la Barceloneta a Josep Vidal i
Valldeneu, fabricant de la Vila de Manlleu, i a Vicenç Vilalta i
Espina, paleta de Martorell per 40 duros anuals. Els llogaters
demanaven contracte indefinit perquè es comprometien a edificar en
els dos solars una ampliació d’uns banys que ja funcionaven
anomenats l’Astillero. Finalment ja teníem un document que
relacionava els Planells amb uns banys </span></span></span></span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: 12pt;">anomenats
l’Astillero situats al barri </span></span></span></span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: 12pt;">de
la Barceloneta. </span></span></span></span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: 12pt;">Aleshores
es pot deduir que l</span></span></span></span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: 12pt;">es
rendes produïdes </span></span></span></span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: 12pt;">pels
dos solars </span></span></span></span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: 12pt;">es
van anar traspassant de pares a fills fins arribar a la generació de
l’Enric Santonja Planells </span></span></span></span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: 12pt;">i</span></span></span></span><span style="font-variant-alternates: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; font-variant-position: normal;"><span style="color: black;"><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: 12pt;">
la Mary Planells.</span></span></span></span></div><p align="justify" class="western" style="background: rgb(255, 255, 255); line-height: 120%; margin-bottom: 0cm;">
</p><div><br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidOsXjnqlcmoQhdrz3BfSzGtgoTWrOYEAQxibiVzS74bO7c14A7l_bAZMZP_87bmZP2hyphenhyphenjDBSN0nJ13E9MTgcSTDes2P2n3Ljd9_gCFj6vxuabj-mkDRLOk_NYJZ81vZmOSeOHDAjsHkKSykvYR36Qe8njXg2J667_-MgWr75gHzmNPmtejsFqa5EYKLQF/s850/Astillero.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="551" data-original-width="850" height="207" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidOsXjnqlcmoQhdrz3BfSzGtgoTWrOYEAQxibiVzS74bO7c14A7l_bAZMZP_87bmZP2hyphenhyphenjDBSN0nJ13E9MTgcSTDes2P2n3Ljd9_gCFj6vxuabj-mkDRLOk_NYJZ81vZmOSeOHDAjsHkKSykvYR36Qe8njXg2J667_-MgWr75gHzmNPmtejsFqa5EYKLQF/s320/Astillero.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Banys Astillero. Finals segle XIX</td></tr></tbody></table></div><br /><div><span style="font-family: Arial, serif;">Fent una mica d’història, a</span><span style="font-family: Arial, serif;">
la segona meitat del segle XIX a Barcelona es van posar de moda els
establiments de bany</span><span style="font-family: Arial, serif;">s</span><span style="font-family: Arial, serif;">
de mar. L’any 1856 es va construir Baños del Astillero al final
del Passeig Nacional, actualment Juan de Borbon. Segons la premsa de
l’època tenia unes « Pilas de marmol i un caseron junto al mar «
Amb el temps es va anar ampliant amb els terrenys adjacents que la
família Planells havia adquirit l’any 1850. </span><span style="font-family: Arial, serif;">A</span><span style="font-family: Arial, serif;">
l’any 1873 degut a l’èxit assolit </span><span style="font-family: Arial, serif;">d’aquests
establiments s’hi</span><span style="font-family: Arial, serif;"> va fer arribar
el tramvia per la major comoditat dels seus usuaris. Els banys de mar
amb el pas dels anys van quedar obsolets pel canvi progressiu dels
costums dels banyistes fins que tot v</span><span style="font-family: Arial, serif;">an
desaparèixer </span><span style="font-family: Arial, serif;">per la remodelació de
la franja litoral Barcelonina degut a la celebració dels Jocs
olímpics del 92.</span></div><p class="western">
</p><div><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_eY-djtGvcHO75UUoNpgma80XMh56qWADaRP_CmXQyZPZ3TUhwK9rx6OJoi59LjN_4nLE6m9NS4dt8qIomaJSCDS4JBmQiZQkBIGF7dWGU40rWJ5TCd8Tmi9wyjIdquqO0AJVC9tsWN6GC5GfJMvgaQQJExLNChQJM4uTi7-vWlvNC-NGiL_MOAlWqN19/s550/1Astillero1899_1936.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="393" data-original-width="550" height="229" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg_eY-djtGvcHO75UUoNpgma80XMh56qWADaRP_CmXQyZPZ3TUhwK9rx6OJoi59LjN_4nLE6m9NS4dt8qIomaJSCDS4JBmQiZQkBIGF7dWGU40rWJ5TCd8Tmi9wyjIdquqO0AJVC9tsWN6GC5GfJMvgaQQJExLNChQJM4uTi7-vWlvNC-NGiL_MOAlWqN19/s320/1Astillero1899_1936.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Banys Astillero. Principis S XX</td></tr></tbody></table><br /><div><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: 12pt;">Aquest petit relat, d’uns banys avui desapareguts, rescatat gràcies
a una carta escrita a meitats del segle XX, no devia ser objecte de
cap titular de la premsa del moment, </span></span><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: 12pt;">però
</span></span><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: 12pt;">gràcies
a </span></span><span style="font-family: Arial, serif;"><span style="font-size: 12pt;">ell </span></span><span style="font-family: Arial, serif;"><span><span style="font-size: 12pt;">podem
recuperar una part de la nostra història</span><span style="font-size: 12pt;">.</span></span></span></div><p align="justify" class="western" style="background: rgb(255, 255, 255); line-height: 120%; margin-bottom: 0cm;">
</p><br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpCDL5YYfiQ8B-AR3FgfdWW9qa0K1xaAw7d-0YXzQUWbeejUMdIMEao_y2OSyyHn3NeBH2IgZ2u_imnDzMsSmmmTgVmFwWVwUbMtWjIp_zwcoehBVQAjkTI96oOgQage1nh39llc1ntSRQvXRgjXUoAwSuJI9QR9QYbxAi_XfHZCnEEBP4-JPKgiDiupYs/s739/barceloneta1950_1970.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="739" height="217" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpCDL5YYfiQ8B-AR3FgfdWW9qa0K1xaAw7d-0YXzQUWbeejUMdIMEao_y2OSyyHn3NeBH2IgZ2u_imnDzMsSmmmTgVmFwWVwUbMtWjIp_zwcoehBVQAjkTI96oOgQage1nh39llc1ntSRQvXRgjXUoAwSuJI9QR9QYbxAi_XfHZCnEEBP4-JPKgiDiupYs/s320/barceloneta1950_1970.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Banys Astillero. Meitat S XX<br /><br /><br /><br /><br />Mariona Vidal, Joan Anton Vidal i Miquel Playà </td></tr></tbody></table><br />provahttp://www.blogger.com/profile/16148108397745839273noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-553387419237731377.post-33221901083053734972023-08-07T09:33:00.004-07:002023-08-10T02:54:42.310-07:00Els orígens de la família Planells<p> Les històries familiars es van perdent amb el pas del temps i de les
generacions. La majoria només som capaços de recordar el que els va passar als avis i en algun cas als besavis. La història dels avantpassats queda oblidada i som incapaços d’explicar als nostres fills i nets quins son els nostres
orígens. La desmemòria en la majoria dels casos és pur desinterès i manca de
curiositat i, en algun altre cas, pot ser la temença de destapar antics conflictes
familiars, segurament no superats.</p><div>Un dels resultats més sorprenents de la nostra recerca és que podem situar l’origen
de la família Planells a la vila de Banyoles del segle XVIII. Aquesta població, després d’uns
segles de decadència, va experimentar un gran desenvolupament
econòmic i demogràfic, gràcies en part, als treballs relacionats amb els teixits.
En aquesta època, hem pogut saber de l’existència del matrimoni format per
Carles Planells i Maria Sabater. No sabem a què es dedicaven, però pel lloc on
vivien i per l’ofici que més endavant van exercir els seus fills, podem suposar que treballaven en el tèxtil. </div><div><br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRfPT2Fumwpwi1snR2FoSMwcF6w9wdD_xygvxb_2E6zTbNZzSNW7pwaf3s1-60LgugX-xPxPbluzOwx3k-X1w6XmCNmqdivqO6kETNmuUfcDuVK3vhKeZ3P_dEgirra5p_P6_LI2PSkH84ONU9IB0gflYxijRGv9gUEEz3UCHW9JgUtnpnOY_IvWSMfw/s1736/Banyoles.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1080" data-original-width="1736" height="199" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRfPT2Fumwpwi1snR2FoSMwcF6w9wdD_xygvxb_2E6zTbNZzSNW7pwaf3s1-60LgugX-xPxPbluzOwx3k-X1w6XmCNmqdivqO6kETNmuUfcDuVK3vhKeZ3P_dEgirra5p_P6_LI2PSkH84ONU9IB0gflYxijRGv9gUEEz3UCHW9JgUtnpnOY_IvWSMfw/s320/Banyoles.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Postal antiga de Banyoles</td></tr></tbody></table></div><div>Del matrimoni, només tenim
notícia d’un fill, en Francesc Planells Sabater, nascut a Banyoles. No sabem quan aquest arriba a Barcelona, però hem pogut saber que una filla seva, l' Isabel Planells Tarter, hi neix l'any 1797. Era la primera generació de Planells a la ciutat, en un moment de gran creixement
demogràfic que va fer passar dels 30.000 habitants de l’any 1717 fins als 130.000
de finals del segle XVIII. La revolució industrial que va tenir lloc a Catalunya amb la
demanda de mà d’obra, sobretot en el sector tèxtil, va atreure moltes persones a la
recerca d’un futur millor. Per tant, no és casualitat l’arribada d'aquesta família.</div><div><br /></div><div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEja2XeXlqj3bRjkNBda6k4UzIleFaUGOMijLNgwK_aJuIpiV4F50ptRqnT6mqMtnEF_xlrMueq7MLPwWPKRIeH9NCsxFlbpZMKIcwP6Qu478fRuLJu1urwrqK71Or8f6R-ozLcFV4TZJr6eI9InkGRSX0TXe_4XpftvNRNGYZCTYkvSPp5PIcvBC4jaDw/s598/BCN_XVIII_02.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="411" data-original-width="598" height="220" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEja2XeXlqj3bRjkNBda6k4UzIleFaUGOMijLNgwK_aJuIpiV4F50ptRqnT6mqMtnEF_xlrMueq7MLPwWPKRIeH9NCsxFlbpZMKIcwP6Qu478fRuLJu1urwrqK71Or8f6R-ozLcFV4TZJr6eI9InkGRSX0TXe_4XpftvNRNGYZCTYkvSPp5PIcvBC4jaDw/s320/BCN_XVIII_02.JPG" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Gravat Barcelona s XVIII</td></tr></tbody></table></div><div><b>Planells Sabater, Francesc (? – 1842 aprox) </b></div><div>L’any 1797, el matrimoni format per Francesc Planells Sabater, “almacenista
de tejidos” natural de Banyoles, i per Francisca Tarter, natural de Moià, va tenir la
seva filla Isabel. Aquesta és la primera evidencia dels Planells a Barcelona.
Més endavant, l’any 1804, els va néixer un altre fill, el Josep Planells Tarter, l' artífex
principal de la nissaga que s'estableix a la ciutat i que arriba fins als nostres dies. </div><div><br /></div><div>En Francesc va ser probablement el primer Planells que va arribar a la
ciutat, fet que va aplanar el camí perquè la següent generació pogués assentar-s’hi
amb certes garanties d’èxit. El moment triat era del tot adequat. Després de viure per poc temps als carrers d’Estruch i posteriorment Flassaders, es va traslladar definitivament al
carrer de Tantarantana, on va viure i tenia un magatzem de teixits. </div><div><br /></div><div>Tenim poques
dades dels seus negocis, però li va anar bé i va deixar en bona
posició els seus fills, fins que al voltant de l’any 1842 moria al carrer de
Tantarantana, enmig dels bombardejos a la ciutat ordenats pel general Espartero.</div><div><br /></div><div><br /><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2Cf57F-2IarTa6Ko2S3o56_7W2nPzkvTmfsbd73zbyXot7x2qyQ4e_bJ-efX9IMqvqrzvqsVPHFp9J1qn_EzMbM3vOmxBYrNAsVBJzE03hehCai3zuBhvgvAlH1-3Ufp0oXcr6-o7-MiEKBds4kTq4PjuVKyBONQb2qVa2-JOGZ10zkRFwnytEfELWw/s635/bne-barcelona-montjuic-bombardeo-1842-detalle_48_635x394.jpeg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="394" data-original-width="635" height="199" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2Cf57F-2IarTa6Ko2S3o56_7W2nPzkvTmfsbd73zbyXot7x2qyQ4e_bJ-efX9IMqvqrzvqsVPHFp9J1qn_EzMbM3vOmxBYrNAsVBJzE03hehCai3zuBhvgvAlH1-3Ufp0oXcr6-o7-MiEKBds4kTq4PjuVKyBONQb2qVa2-JOGZ10zkRFwnytEfELWw/s320/bne-barcelona-montjuic-bombardeo-1842-detalle_48_635x394.jpeg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Bombardeig Barcelona 1842<br />Sapiens.cat</td></tr></tbody></table><br /></div><div><br /></div><div>Mariona Vidal Planells, Joan Anton Vidal Planells i Miquel Playà Ventura</div>provahttp://www.blogger.com/profile/16148108397745839273noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-553387419237731377.post-82258950904418467942022-03-06T01:18:00.002-08:002022-03-06T01:18:19.430-08:00La fàbrica de cintes del Passatge Forasté<p>Juliol del 1879, els germans Fco i Josep Santonja Camprodon, donaven l'alta 10 telers de cintes moguts a mà a la Fàbrica de cintes situada al Passatge Forasté nº 3 ( després nº 22). Només feia 4 anys de la mort del seu pare, en Fco Santonja Bruguera, continuador de la Companyia Fco Santonja que s’havia dedicat a la cinteria des del 1785 a la ciutat de Barcelona. </p><div> <img border="0" data-original-height="741" data-original-width="745" height="199" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlto5YRz5vI5281QbxKOdstS5rfIoGxzSx-n3SgNdeaRKNFtLoJ3yrLKTbzHbRENTu6a5YrTB-KSyk9JT4dYKOfjUQlVn5GFJTrH6F4OVNWLmw3Hjp73lYqIlRVZLukEzYaxMzEi3kK2I/w200-h199/Doc+negoci+Santonja+-+copia.jpg" width="200" /></div><div><p> Era un bon moment pel naixement segona fàbrica, la primera estava en funcionament al carrer Portal nou des del 1858. Els fabricants i els homes de negocis, un cop acabat, per fi, el conflicte Carlí (1876), gaudien d’un període, conegut per la Febre d’or, de tranquil•litat política i social favorable pels seus interessos i també per al desenvolupament de l’economia del país. </p><p></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhp0o_-BKf7mtMZvwF0jY09Y2334K6VXb5Bf9WL4TukzeXK33ODVXDcks7BgejERLA9kNrISvdph3ti51I3ei8hW4VkpBRAdNUQL_mUwHyndHAGMA_UFClIJbTKUF7t1cn3sN1pR6lbyFg/s800/FEBRE+D%25270R.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="473" data-original-width="800" height="189" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhp0o_-BKf7mtMZvwF0jY09Y2334K6VXb5Bf9WL4TukzeXK33ODVXDcks7BgejERLA9kNrISvdph3ti51I3ei8hW4VkpBRAdNUQL_mUwHyndHAGMA_UFClIJbTKUF7t1cn3sN1pR6lbyFg/s320/FEBRE+D%25270R.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Pintura Romà Ribera. Any 1884 aprox.</td></tr></tbody></table><p></p><p>Així doncs els germans devien estar ben convençuts, ja que sempre he pensat, que els Santonja no eren gent massa arriscada i no donaven un pas sense estar-ne ben segurs. El fet es que un any més tard, el 30 de Novembre de 1880, amplien la fàbrica i construeixen una nova quadra al P Forasté nº 5 (després nº 24 ) , destinada a obrador. Aquesta tenia 7 telers de cintes a mà d'unes 20 peces, i tres de 10 o 20 peces, que s’afegien als 10 telers, ja en funcionament des de feia un any. En total pagaven 108 pessetes de quota anual de contribució industrial. El mestre d'obres era en Josep Arnau. </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZRPhZx00FcR6FIadFpKe3Of14lIMMegsDRls9ktJtzd3aoRvBre80oJE2Ra3eudwwjT1jmvo_MZI-jy1uhFE1gyN335LooQsrFWY1tpLMraKl0xJI3Z634bM58kr4J7nUMrHwSfhShmc/s2048/f%25C3%25A0brica_forast%25C3%25A9.JPG" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="1365" data-original-width="2048" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZRPhZx00FcR6FIadFpKe3Of14lIMMegsDRls9ktJtzd3aoRvBre80oJE2Ra3eudwwjT1jmvo_MZI-jy1uhFE1gyN335LooQsrFWY1tpLMraKl0xJI3Z634bM58kr4J7nUMrHwSfhShmc/s320/f%25C3%25A0brica_forast%25C3%25A9.JPG" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Passatge Forasté.<br />Fàbrica i residències dels Santonja, finals del segle XIX.<br />(Fotografia Miquel Matarrodona Maza)</td></tr></tbody></table><p> Era una bona època, com hem dit anteriorment, remenant en els diaris de l’època he pogut trobar l’arribada per ferrocarril de tot tipus de productes . Així durant els anys 1881- 1884, la societat fills de Fco Santonja , rebia via PortBou, cintes de St. Etienne, seda de Lió, passamaneria de París i seda de Ginebra. </p><p>L’Exposició Universal de Barcelona de l’any 1888 va suposar per la Cia Hijos de Francisco Santonja la confirmació del seu bon ofici i també una gran injecció de moral per seguir endavant. Eren reconeguts amb la medalla d’or pel tendal instal•lat en el passeig Lluís Companys. M’imagino en Josep Santonja, regidor de l’ajuntament de Barcelona, i en Fco de Paula, reben la medalla de mans de Rius i Taulet l’alcalde de la seva ciutat. </p><p> El 6 d’agost de 1893 moria en Fco de Paula i al front del negoci es va posar el seu germà i el seu fill gran, en Fracesc Xavier Santonja Bassols. En aquell moment la fàbrica de cintes del Passatge Forasté (ara nº 22-24) tenia 13 telers per la confecció de cintes i galons de seda i 7 per articles de cotó rentat, tots ells moguts a mà (es mantenia el número) . I la fàbrica del Portal Nou en tenia 23, també moguts a mà. </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-9_b1B9W6EgWhRylij34G2WHYmR38GY8n4jZrfG9SG4Bh1faAxGfIroWetxD7BRUmBuQ0eZRCUiH3kbOXUmzWapvQKLcTZgijdLY-AqAb8OnHTeEO3zO0PXRAHAXCZWGHyG46lvLPVr8/s1765/img494.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="1174" data-original-width="1765" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-9_b1B9W6EgWhRylij34G2WHYmR38GY8n4jZrfG9SG4Bh1faAxGfIroWetxD7BRUmBuQ0eZRCUiH3kbOXUmzWapvQKLcTZgijdLY-AqAb8OnHTeEO3zO0PXRAHAXCZWGHyG46lvLPVr8/s320/img494.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Telers fàbrica Portal Nou/Cortines.<br />Any 1950 aprox.</td></tr></tbody></table><p>Es poden trobar referències de la fabrica de cintes a l’arxiu Municipal de Sant Gervasi des de l’any 1879 fins el 1896, i a l’Anuari Riera des del 1897 al 1908. No en tenim més notícies fins el 12 d’octubre del 1911 quan el diari La Veu de Catalunya diu que els Santonja posen a llogar les quadres del passatge Forasté nº 22, per haver cessat l'activitat. Només faltaven 3 anys pel començament de la 1ª Guerra Mundial que donaria molta feina als industrials catalans. Es va perdre una gran oportunitat per mantenir l' activitat tèxtil dels Santonja a Sant Gervasi però no tenien una bola de vidre per endevinar el futur. </p><p class="MsoNormal"><span face=""Arial","sans-serif"" lang="CA" style="mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: "DejaVu Sans";">El tancament i
posterior enderrocament de la fàbrica del Passatge Forasté és ben
palès a la fotografia de l’any 1915, on darrera d'una bòbila s’hi poden veure les restes de les parets i un solar buit al
mig, a continuació, en la mateixa fotografia, queden les torres residencials
de la família, i darrera de tot plegat es pot intuir el que seria el futur carrer Balmes.<o:p></o:p></span></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjssL5vDVUNWEdfYjRMUp9CLaMdMk46ZWfx7L9BYRvcJAAuxw_lj70NKxi_KK1tY55nF6VqDYazKpB7O17JTQRnnzpI8ZCADlKFoBXMTZ_9rDQA1CjI_tosUM1-hZoqkO-8Loi_XKCFekk/s831/P_forast%25C3%25A9____1915.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="540" data-original-width="831" height="208" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjssL5vDVUNWEdfYjRMUp9CLaMdMk46ZWfx7L9BYRvcJAAuxw_lj70NKxi_KK1tY55nF6VqDYazKpB7O17JTQRnnzpI8ZCADlKFoBXMTZ_9rDQA1CjI_tosUM1-hZoqkO-8Loi_XKCFekk/s320/P_forast%25C3%25A9____1915.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Fotografia 1915</td></tr></tbody></table><br /><div><br /></div><div><br /></div><br />Miquel Playà Ventura<br /><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div></div>provahttp://www.blogger.com/profile/16148108397745839273noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-553387419237731377.post-69808715144073929592021-08-14T01:15:00.010-07:002022-03-06T00:54:54.618-08:00L' any 1891 al Passatge Forasté<p> L’any 1891 l’administrador de la fàbrica de cintes Santonja del passatge Forasté
era l’Esteve Torrabadell Bosch, de professió teixidor, nascut a Barcelona l’any
1834. Aquella zona de Sant Gervasi es va començar a urbanitzar, per la família
Forasté, l’any 1871. En Francesc d’Assis Forasté Iglesias va dividir els
terrenys de la seva propietat en petites parcel•les que va anar venent a
famílies benestants de la ciutat de Barcelona. </p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQ9QVg_5a5EsCPHT4M-qRgPpDKQuzBbs67nqnxzbYLz-0Fcall0rjOsa5LvJQ_62QuRPWrXwFjotrO9x58mjskBAkIFa0iUboAMFGa0xFcC1CnRaFYwOlbRS8k3ijfrP0jLkmTxwBj90c/s720/P_Forast%25C3%25A9_2.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="468" data-original-width="720" height="208" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQ9QVg_5a5EsCPHT4M-qRgPpDKQuzBbs67nqnxzbYLz-0Fcall0rjOsa5LvJQ_62QuRPWrXwFjotrO9x58mjskBAkIFa0iUboAMFGa0xFcC1CnRaFYwOlbRS8k3ijfrP0jLkmTxwBj90c/s320/P_Forast%25C3%25A9_2.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Autor desconegut. Finals segle XIX.</td></tr></tbody></table><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="text-align: left;">Els germans Francesc de Paula i Josep Santonja Camprodon van comprar els terrenys l’any 1875 i van edificar-hi les seves segones residències, i més tard, a l’any 1880, una nau destinada a la fabricació de cintes. Darrera les torres i de la fàbrica hi havia un amplia zona destinada a jardí, horts, corrals, just al costat d’una riera que baixava de Collserola anomenada del Frare Negre, i que anys més tard que esdevindria el carrer Balmes (<a href="https://www.blogger.com/blog/post/edit/3715718273769521096/8226181938060794164">veure fotografia d'en Miquel Matarrodona en l'article Foto del passatge Forasté)</a>. L’aigua els arribava gràcies a un petit aqüeducte provinent de la mina del riu Besos. Es pot dir que era un paisatge rural en el que destacaven, entre horts i petits camps de cultiu, les torres veïnes de les famílies Castanyer, Craywinckel, Doctor Andreu, i dels mateixos Forasté. </span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: right;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgfPg2l0omqlC2jLcYBPbi6yMOuCMzd2CRkTGsJp22x04En-_56m9ZEcyiOvpVJ5qsnYkV8tAcJMKiNaS_7QHuNFk0ySGgKs7KramaEH43elLQsMHuvJCHldFRNgXaSiZZ9pXeCuqhaxo/s700/P_FORAST%25C3%2589__+N%25C2%25BA_4.jpg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="517" data-original-width="700" height="236" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgfPg2l0omqlC2jLcYBPbi6yMOuCMzd2CRkTGsJp22x04En-_56m9ZEcyiOvpVJ5qsnYkV8tAcJMKiNaS_7QHuNFk0ySGgKs7KramaEH43elLQsMHuvJCHldFRNgXaSiZZ9pXeCuqhaxo/s320/P_FORAST%25C3%2589__+N%25C2%25BA_4.jpg" width="320" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Fotografia Joan Vidal Ventosa ( AFB) 1915 aprox</td></tr></tbody></table><div style="text-align: center;"><br /></div><div><div>Els fulls dels padrons de l’any 1891,de l’ajuntament de Sant Gervasi, ens han permès fer una
fotografia gairebé exacte dels residents i dels treballadors de la fàbrica del
Passatge Forasté . </div><div><br /></div><div style="text-align: justify;"><b>Els nº 22 i 24 </b>corresponien a la fàbrica . En els baixos hi
vivia des del 1882, l’ Esteve Torrabadell de 57 anys, la seva dona, la Maria
Forasté de 50 anys (filla d’en Francesc d’Assis Forasté), la seva filla, Dolors
de 22 anys, casada amb en Simeon Aymamí, i tres fills més. Tots ells van marxar
a viure al carrer Major de Sarrià l’any 1895. </div><div><br /></div><div style="text-align: justify;"><b>El nº 26 </b>era la torre d’en Francesc de Paula Santonja Camprodon, constava de baixos, 1er, i 2º pis. En el padró hi podem trobar :</div><div style="text-align: justify;">- En Francesc de P tenia 62 anys i els fills del seu primer matrimoni amb la
Carme Bassols (morta l'any 1870); la Dominga de 35 anys, en Mariano de 30 anys (va marxar el mateix
any al casar-se amb la Conxita Teixidó), el Josep de 27 anys (aprenent de
fotògraf), i l’Enric de 21 anys (estudiant de comptabilitat ).</div><div style="text-align: justify;">- La Rosario Bassols de 38 anys, la segona esposa d'en Francesc de P, i els seus tres fills en comú ; el
Joan de 13 anys, la Carme de 10 anys i l’Anton de 6 anys. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">En total 9 persones,
ateses pel personal de servei i també per la germana gran, la
Dominga, que ajudava a la Rosario en el dia a dia. </div><div><br /></div><div><b>El nº 28</b> constava d’uns
baixos, destinats preferentment a vivenda pels treballadors, i un 1er pis que
era ocupat ocasionalment, pel germà d’en Francesc de Paula, en Josep Santonja Camprodon. </div><div><b>En els baixos</b> vivien repartits en diferents espais : </div><div style="text-align: justify;">- En Manuel Reig
Puigventós, jornaler de 26 anys , i el seu germà Vicenç, naturals de Sant
Gervasi. Els germans Reig havien viscut amb els seus pares a la Torre Bassols
del carrer Riera del Frare Blanch, propietat d’en Joan Bassols Vilà, germà de la
Rosario, i més tard, l’any 1889, al carrer Farró nº 11, propietat dels Santonja
Matarrodona. </div><div style="text-align: justify;">- En Josep Viñolas Baleta vdo de 86 anys (havia estat casat amb una
Forasté, germana o tia de la Maria Forasté ) i els seus dos fills: en Agustí
Viñolas Forasté , solter de 38 anys de professió mitger, i na Maria Viñolas
Forasté, soltera de 40 anys. Aquesta família estava a la finca des del 1884 com
a mínim. </div><div style="text-align: justify;">- En Joan Valls Armengol, pagès, de 58 anys, natural de Sant Feliu del
Llobregat, i la seva dona, la Benita Pibernat Roses de 60 anys, natural de Sant
Gervasi. La parella hi vivia des del 1884, i probablement eren els encarregats de tenir
cura del jardí, de l’hort, dels animals i de la cuina de la família Santonja. </div><div style="text-align: justify;"><b>En el primer pis</b>, com hem dit anteriorment, era ocupat esporàdicament per en
Josep Santonja Camprodon de 53 anys, regidor de l’ajuntament de Barcelona i soci
de companyia Santonja i fills, la seva dona la Josefa Lloveras, i les dues
filles, l’Anna de 21 anys i la Mercè de 19 anys. </div><div><br /></div><div><b>El nº 30</b> tenia uns baixos
destinats a tenda i un primer pis ocupat pel guarda.</div><div><b>Una tenda </b>on es venien productes de cinteria i galoneria, </div><div><b>Primer pis</b> on vivia el guarda de la fàbrica, en Ramón Ferran Freixas de 37 anys,
natural de Rodonyà i la seva dona la Maria Guitart Pla de 26 anys, nat
d’Andorra. La feina d’en Ramon era la de vigilar i mantenir en bon estat les
propietats dels Santonja. Vindria a ser un manetes capaç de fer tasques de paleta,
lampista, fuster, etc. La Maria pot ser que despatxés a la tenda.</div><div><br /></div><div>Com a conclusió pel
que fa al lloc de naixement, dels treballadors de la fàbrica, era majoritàriament
de poblacions properes; Sant Gervasi, Barcelona, St Feliu del Llobregat, i en el
cas dels guardes, d’indrets més llunyans, com Rodonyà i Andorra. Investigant
anys posteriors, anys 1895 i 1900, la procedència la seguim trobant en els
pobles del pla de Barcelona, com Horta i la vila de Gràcia. És possible que els
jornalers de fora de Catalunya que van començar a arribar l'any 1888 per l’Exposició
universal de Barcelona no arribessin a Sant Gervasi que quedava més lluny de la
capital , i optessin pels pobles més ben comunicats com Vila de Gràcia, Santa Maria
de Sants, Sant Andreu, Sant Martí de Provençals, o bé a la mateixa ciutat.</div><div><br /></div><div>Tota aquesta investigació permet fer-nos una idea aproximada d'un paisatge avui desaparegut i també ens dóna la possibilitat de recuperar els noms i les vides d'unes persones oblidades pel pas inexorable del temps.</div><div><br /></div><div>Miquel Playà Ventura</div></div>provahttp://www.blogger.com/profile/16148108397745839273noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-553387419237731377.post-45886065986012828232017-06-11T10:16:00.001-07:002017-06-16T10:50:59.656-07:00El xocolater del carrer ArgenteriaEl carrer Plateria perdia l'any 1869 un obrador on s'elaborava i es venia xocolata. A la guia de Barcelona de 1857 ja es parla de “lonja de chocolate elaborado a mano”. El seu propietari es deia Josep Parellada Murgades i era el continuador de l'ofici que havia començat el seu pare, en Remigio Parellada, natural de Santa Creu d'Olorda. En Josep es va morir a la casa nº 19, on havien viscut i treballat amb el seu pare almenys des del 1842, en un carrer molt comercial on abundaven des de feia segles, els negocis d'argenters.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrtsHUM24hrUGmoV6JPV3OBVZ341AaKivLyYvL7sOhurAtmpNVTLwSdphzkaYPIpIjsFwMLly0T8NCUSJO6MX3cCgVKLqtVNogEa0qAHx31bIIJftH4cYr37Su9PT2S5hFDklK0zgXjDip/s1600/XOCOLATA+4.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="480" data-original-width="640" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjrtsHUM24hrUGmoV6JPV3OBVZ341AaKivLyYvL7sOhurAtmpNVTLwSdphzkaYPIpIjsFwMLly0T8NCUSJO6MX3cCgVKLqtVNogEa0qAHx31bIIJftH4cYr37Su9PT2S5hFDklK0zgXjDip/s320/XOCOLATA+4.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
Per fer-nos una idea en aquell moment hi havien 10 joieries funcionant: en Rafel Albareda en tenia una al numero 55, en Francisco Alorda al nº 52, els Carreras i Duran tenien tendes al nº 9,10,49 i 64, els Cabot ocupaven les finques 33,42,43,i en Pere Soler i Perich, guanyador de dos medalles d'or i una de plata a les Exposicions del 1825,1828 i 1845, es podia trobar al nº 63. A banda de les botigues dels argenters el carrer tenia altres tipus de negocis que ocupaven l'espai que anava des de la plaça de l'Àngel fins la Basílica de Santa Maria del Mar. Buscant a la guia de Barcelona de 1857 hi vaig poder trobar uns quants establiments de cintes i sedes, molt habituals en aquella època. En Pere Vidal tenia el seu establiment en el nº 69, en Josep Borrull en el 68, el Salvador Capdevila en el 23, i finalment el que més ens interessa, en Francisco Santonja ocupava el nº 28.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhh2m9xoPHzRJvLMLpwLSQesdCiTogGGr_Yfd-QeEXDsyEuyelaOHEIH1_R4ixDKvUZP1Vu3IR2ZVMLeGORqHokhQVhMdeuxqMurjO1ePGfqzBom_C0DeVDWcBcVM-4V6PqBPiPMrsuXfcb/s1600/carrer+argenteria.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="828" data-original-width="564" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhh2m9xoPHzRJvLMLpwLSQesdCiTogGGr_Yfd-QeEXDsyEuyelaOHEIH1_R4ixDKvUZP1Vu3IR2ZVMLeGORqHokhQVhMdeuxqMurjO1ePGfqzBom_C0DeVDWcBcVM-4V6PqBPiPMrsuXfcb/s320/carrer+argenteria.jpg" width="217" /></a></div>
<br />
<br />
En Francisco Santonja Bruguera va comprar en l'any 1847 la finca del carrer Plateria nº 28-30 que havia estat un antic negoci argenter. En aquell moment la seva dona era la Mercedes Camprodon i Batlle, i portaven 12 anys casats. Un germà d'aquesta, en Fco Camprodon, estava casat amb la Maria Parellada, germana del xocolater, que seria la que heretaria l'obrador de xocolata.<br />
<br />
El xocolater difunt i en Fco Santonja es coneixien des de feia uns anys, els vincles familiars i la proximitat dels dos negocis ho poden demostrar sense cap dubte. De totes maneres no he trobat fins ara cap document que els relacioni directament, en tot cas és lògic perquè es dedicaven a activitats totalment diferents.<br />
<br />
Els Parellada no van continuar en el negoci de la xocolata ja que en Josep no tenia fills, i la seva germana, la Maria, la seva hereva, ho va voler deixar. El que si hem pogut recuperar, gràcies a l'arxiu de notaris, és l'inventari de l'any 1869.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6K2gfhoJDkJvV3ZXjoTLKDNpHJSuguz_yMDl7CgeiLok5SvdWIBbGhfFDqF3OQQc4Tzg3QpmS051PaZI8w2dEPXntMzkAEMUVyl-UP6inYPlLFwCW5qSbQtwb0C4N3_PDWzh3dU8D1BSw/s1600/XOCOLATA+2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="900" data-original-width="1600" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6K2gfhoJDkJvV3ZXjoTLKDNpHJSuguz_yMDl7CgeiLok5SvdWIBbGhfFDqF3OQQc4Tzg3QpmS051PaZI8w2dEPXntMzkAEMUVyl-UP6inYPlLFwCW5qSbQtwb0C4N3_PDWzh3dU8D1BSw/s320/XOCOLATA+2.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
<b>Inventari de Josep Parellada i Morgades, xocolater.</b><br />
<br />
A la Tenda<br />
<br />
- Un armari de fusta de portes de vidre per col.locar el xocolata elaborat 240 rals<br />
- Un mostrador de fusta amb els seus calaixos 120 rals<br />
- 8 lliures de xocolata elaborat 48 rals<br />
- 2 pedres per moldre el cacau i fabricar xocolata 440 rals<br />
- Un morter 60 rals<br />
- Diverses eines i utensilis de l'ofici de xocolater 300 rals<br />
- Una màquina per triturar el cacau 80 rals<br />
- Una màquina per moldre canyella 400 rals<br />
- Diversos motllos de llauna per fer tauletes de xocolata 60 rals<br />
- Globus i canonada per a gas 60 rals. <br />
<br />
- Total 1808 rals<br />
<br />
( AHPB Notari: Francisco Javier Moreu. 1869 )<br />
<br />
<br />
Miquel Playà<br />
<br />
<br />provahttp://www.blogger.com/profile/16148108397745839273noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-553387419237731377.post-36966669239586897282017-04-12T03:56:00.003-07:002017-04-12T04:02:29.546-07:00El gremi de galoners i les bullanguesEl darrer terç del segle XVIII, el moment de l'arribada a Barcelona, i la primera meitat del segle XIX quan la meva família es consolida a la ciutat, són encara per mi un terreny poc conegut. Les dades que s'han trobat, sobretot a l'arxiu de notaris, són encara insuficients per explicar l'evolució dels Santonja, des que van arribar fins al moment de la seva màxima expansió, a la segona meitat del segle XIX.<br />
<br />
Dels primers anys sabem que dos dels germans treballaven a la ciutat, en Francesc, casat amb la Maria Bruguera, al carrer Tapineria nº 10 en l'ofici de galoner, i en Bonaventura al carrer d'en Ripoll fent de sastre, dels altres no en tenim gaires més dades que el seu naixement, l'ofici, i cap document que ens aporti més detalls.<br />
<br />
El fill d'en Francesc i la Maria, en Francesc Santonja Bruguera, objecte de diversos articles al blog, va ser el continuador de l'ofici, ja que el seu únic germà varó va exercir de metge i la resta de germans eren noies. De la primera part de la seva vida no en tenim gaires dades, és a partir de l'any 1847, quan adquireix la finca del carrer Plateria per instal·lar-hi botiga i obrador, que els documents es succeïxen de manera ininterrompuda fins la seva mort, l'any 1874.<br />
<br />
A on podia trobar la informació que em faltava per poder entendre la primera part de la seva vida? En una visita a l'arxiu de notaris de Barcelona vaig localitzar un notari que treballava pel gremi de galoners, jo sabia que en Francesc en formava part, com a mínim des del 1832. L'acta del gremi era del 10 de gener de 1836, on en Francesc Santonja, prohom del gremi, junt amb d'altres membres de l'entitat, expressaven el seu rebuig i preocupació pels aldarulls i anarquia del moment i al mateix temps felicitaven l'arribada del capità general i demés autoritats.<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSGry_pF9IHoGHa_pNCu-pMEgXVWFeVGK5AmcWrQdZX1E-ss5VNTb09HRzfIazrNcTby9wZZIzugVy1k3aL902FxEXZQOtvcwiBA_Y4dLI0adhfs7tRN3MvIpL-YZlJWpA3SS1Xqed9LgY/s1600/Bar%25C3%25B3n_de_Meer.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSGry_pF9IHoGHa_pNCu-pMEgXVWFeVGK5AmcWrQdZX1E-ss5VNTb09HRzfIazrNcTby9wZZIzugVy1k3aL902FxEXZQOtvcwiBA_Y4dLI0adhfs7tRN3MvIpL-YZlJWpA3SS1Xqed9LgY/s320/Bar%25C3%25B3n_de_Meer.jpg" width="311" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Baró de Meer</td></tr>
</tbody></table>
Em puc imaginar els membres del gremi preocupats per la conflictivitat que es vivia des de feia temps a la ciutat . Les revoltes o bullangues, com es deien en aquell temps, eren continues des de la mort de Ferran VII. L'enfrontament entre els defensors d'un canvi ( els lliberals) i els partidaris de l'antic règim eren continus. Els treballadors, cansats de la misèria en la que vivien, van aprofitar per demanar millores en les condicions de treball, i acabar amb el regim absolutista que els oprimia.<br />
<br />
<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjaX_Y4jWc3m5JR4njZ1sY6QtIfnDr9-pxuv5W5CAOt63rta6boBiNewn_yHSlLZMDrg_1osNd4S1nB3hG2u6EMZb63hSUfNH6xN-QGMhDAcvkOobtnOKRftEw7TIOEsyUjcMX7HsAj6kKk/s1600/LA+CIUTADELLA.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="174" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjaX_Y4jWc3m5JR4njZ1sY6QtIfnDr9-pxuv5W5CAOt63rta6boBiNewn_yHSlLZMDrg_1osNd4S1nB3hG2u6EMZb63hSUfNH6xN-QGMhDAcvkOobtnOKRftEw7TIOEsyUjcMX7HsAj6kKk/s320/LA+CIUTADELLA.png" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La ciutadella</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
En els primers dies del 1836 un grup de revoltats es va dirigir a la ciutadella i van executar a un grup de Carlins que hi estaven empresonats. La repressió per part del govern de Madrid va ser brutal, van ser deportats a Canàries i Cuba sis artesans i menestrals, quatre militars i sis caps de la milícia Nacional. També va ser nomenat un nou governador general, el Baró de Meer. L'ajuntament moderat, la junta de comerç, la comissió de fàbriques, i els gremis, es van inclinar per reprovar la revolta i van optar per la moderació.<br />
<br />
Miquel Playàprovahttp://www.blogger.com/profile/16148108397745839273noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-553387419237731377.post-18444195354072176022017-03-13T03:19:00.003-07:002017-03-13T03:29:08.580-07:00L' Ictíneo i els SantonjaEl 15 de juliol de 1861 es publicava a la Corona, diari de caire progressista i catalanista fundat per Victor Balaguer, la notícia d' una subscripció popular promoguda per una junta formada per amics i entusiastes del projecte de submarí de Narcís Monturiol, amb la finalitat de recaptar fons per als assajos de l'Ictiniu II. Membres destacats de la burgesia Barcelonina componien aquella junta, per exemple:<br />
<br />
Francisco Puig i Esteve
Julian Maresma
Baró de Monclar
Marqués d'Alfarràs
Miguel Girona
Francisco Barret
Juan Muntadas
Victor Balaguer .......
Francisco Santonja.<br />
<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7I08Gs8ciRnpnde4fzgSc97mORzARTuvOAqQDRIW5tZPuOGUxmGHkXtRVoN_kbUEiJSmdxisuPXIbuReaTXi6FbTMEGGhSoQWY_yHAUXnPUgBd31DIYBtbNINCl6djnQ6bp-PdrhSLcXd/s1600/la+corona+2.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="267" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7I08Gs8ciRnpnde4fzgSc97mORzARTuvOAqQDRIW5tZPuOGUxmGHkXtRVoN_kbUEiJSmdxisuPXIbuReaTXi6FbTMEGGhSoQWY_yHAUXnPUgBd31DIYBtbNINCl6djnQ6bp-PdrhSLcXd/s400/la+corona+2.png" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Diari La Corona</td></tr>
</tbody></table>
<br />
La sorpresa va ser trobar en Francisco Santonja implicat en un projecte d'aquesta naturalesa.<br />
<br />
Recordem que el primer Ictineu, construït entre el 1856 i el 1859, es va provar al port de Barcelona el 1859. Aquest submarí de 7 metres d'eslora, tot de fusta, imitava la forma d'un peix . Va fer més de 70 immersions durant les quals es va recollir una gran quantitat d'informació científica que va servir de base per a la construcció del segon submarí, l'Ictineu II.
L'èxit parcial del projecte no suposà cap tipus de suport governamental. En conseqüència, Monturiol es va veure obligat a demanar ajuda a la societat benestant de l'època. Es posà en marxa una subscripció popular que assolí 300.000 pessetes de ciutadans de l'Estat Espanyol i Cuba. Amb el capital obtingut, es constituí l'empresa “La Navegación Submarina” amb l'objectiu de desenvolupar el nou submarí.<br />
<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVGsdHwR8RHyvB9qG8dQ-2cVS4jcFniufStqv56W7-lF_0Bz_bJDo-QcqXTzCu-bOye3aInudzXCsQ30ylzngTZwcQh9iC4tH06z-2hGq3ydNZsIizeIGrRXmKFKYs8-ZLcS719NCigAnB/s1600/ictini+I.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVGsdHwR8RHyvB9qG8dQ-2cVS4jcFniufStqv56W7-lF_0Bz_bJDo-QcqXTzCu-bOye3aInudzXCsQ30ylzngTZwcQh9iC4tH06z-2hGq3ydNZsIizeIGrRXmKFKYs8-ZLcS719NCigAnB/s400/ictini+I.jpeg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Ictíneo</td></tr>
</tbody></table>
<br />
La participació d'en Francisco Santonja, junt amb personatges tan importants del país, com Victor Balaguer, Miquel Girona, el Marqués d'Alfarràs, etc, va possibilitar la continuïtat del projecte. És molt emocionant per a mi la col·laboració de la meva família en aquest afer. No he trobat, en tots aquests anys de recerca d'informació genealògica, gaires notícies com aquesta. Sempre he pensat, i poder no m'equivoco gaire, que els Santonja, no estaven gaire interessats en el món de la ciència i la cultura del nostre país, sempre me'ls he imaginat preocupats exclusivament per la marxa dels seus negocis. El suport a la causa d'en Narcís Monturiol em demostra que poder estava equivocat. També és veritat que si fóssim una mica malpensats podríem arribar a pensar que la seva participació fos una operació d'imatge molt ben pensada. De totes maneres mai sabrem les veritables intencions i tampoc es qüestió de treure mèrit a l'acció.<br />
<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjk7VRizXcKwzp2Lr64Foej1QC8jVlYDvXF4nIMC7PZpsbYidYgIbRAz1GLpSVGtdFWqDFCBGMJgjANBB1nyE0YHnjJcRzU_gXm50muWhPGuPg1Du0ipPZT3vk8uWCg6t-aOhk_VXgF7hHq/s1600/imaNarcsMonturiolge034.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="318" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjk7VRizXcKwzp2Lr64Foej1QC8jVlYDvXF4nIMC7PZpsbYidYgIbRAz1GLpSVGtdFWqDFCBGMJgjANBB1nyE0YHnjJcRzU_gXm50muWhPGuPg1Du0ipPZT3vk8uWCg6t-aOhk_VXgF7hHq/s400/imaNarcsMonturiolge034.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Narcís Monturiol</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
Seguint amb la història que ens interessa, en Monturiol va dissenyar l'Ictiniu II amb tecnologies i elements més avançats . Aquest submarí va ser avarat el 2 d'octubre de 1864. Va ser un disseny revolucionari, ja que incorporava una màquina de vapor per a la seva propulsió. Malgrat els espectaculars avenços, el submarí encara tenia problemes: per exemple, en el seu interior la temperatura era molt elevada i això en limitava l’estona de navegació. La persistent manca de suport de les autoritats Espanyoles va suposar finalment que a l'any 1868 , l'Ictiniu II, fos venut com a ferralla.<br />
<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMcXBoj5-Z0Eqb2Cw7fNGEt8Aclh5bpBiq8east7TUNJ0Ln0UaxaghnOkP7-lxvKL8aU910nfBU8oEsX87qWNPwpR9RKeQ2NPlcVJ14TWg5bjqAkgAKfaow3aqXtrVIffyGm5oX0wIzDih/s1600/220px-Ictineo_II.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMcXBoj5-Z0Eqb2Cw7fNGEt8Aclh5bpBiq8east7TUNJ0Ln0UaxaghnOkP7-lxvKL8aU910nfBU8oEsX87qWNPwpR9RKeQ2NPlcVJ14TWg5bjqAkgAKfaow3aqXtrVIffyGm5oX0wIzDih/s400/220px-Ictineo_II.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Ictíneo II</td></tr>
</tbody></table>
<br />
Ens podem imaginar la decepció d'en Francisco Santonja i la resta de la junta que el va ajudar en una aventura que esdevindria fallida, sobretot per la manca de recolzament de les institucions Espanyoles.<br />
<br />
Miquel Playàprovahttp://www.blogger.com/profile/16148108397745839273noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-553387419237731377.post-49620835083121519112017-02-15T23:49:00.001-08:002017-02-15T23:49:52.284-08:00La febre de plataL'any 1845 en Fco Santonja Bruguera vivia al carrer de la Boria enmig d'un estat d'excepció que la ciutat Comtal patia des de feia quatre anys pels continus conflictes amb l'estat Espanyol, en aquells moments sota el regnat d'Isabel II. Els Barcelonins encara recordaven el bombardeig del 1842, ordenat pel general Espartero. En Francisco vivia al carrer de la Bòria nª 5, on hi tenia una botiga de passamaneria. Pertenyia al gremi de Galoners que tenia la seva seu al carrer Volta de Sant Silvestre nª 5, molt aprop d'on vivia. El seu germà Josep, metge cirurgià, feia poc havia mort d'una malaltia pulmonar als 38 anys, i les seves germanes estaven casades i també vivien a la ciutat.<br />
<br />
Per a mi és sorprenent el que va passar l'any 1845. En Francisco, formava part d'una Societat, anomenada “Roma Pompeya”, que explotava o havia d'explotar unes mines de plata a la “sierra Almagrera” a la provincia d'Almeria. En un document que vaig trobar a l'arxiu de notaris de Barcelona, ell i la resta de socis donaven poders a un admistrador, veí d'aquelles terres, per gestionar l'esmentada societat.<br />
<br />
Com va decidir invertir en aquell negoci, i qui va influir en la decisió? En realitat aquella inversió estava molt allunyada del que la família Santonja estava acostumada a fer. En l' escriptura no hi figuren els diners invertits per cadascun dels socis, ni tampoc sabem els rendiments econòmics de l'operació. Així que em vaig dedicar a buscar la història de les mines de l'Almagrera.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMNHEvAGzrIjpoLeJW52LDug_TjaCdTCG99oCvW4UlpL3BJ46TGOeLZzKM8g7d0ekkWFXSMRYpcspzGtcY2Irs94clVd3IsXOOnlBW-VXEKM4qI1jP1fqV_MW4_UnG0YoOwE_8CMrf0pN0/s1600/sierra-almagrera.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="204" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMNHEvAGzrIjpoLeJW52LDug_TjaCdTCG99oCvW4UlpL3BJ46TGOeLZzKM8g7d0ekkWFXSMRYpcspzGtcY2Irs94clVd3IsXOOnlBW-VXEKM4qI1jP1fqV_MW4_UnG0YoOwE_8CMrf0pN0/s320/sierra-almagrera.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
La serra de l'Almagrera és una petita cadena muntanyosa de 12 km de longitud i 4 d'amplada, va ser un centre de producció minera a la segona meitat del segle XIX. Situada a la província d'Almeria, discorre paral.lela a la costa, el mineral que s'hi podia trobar era el súlfur de plom amb gran contingut argentífer. El jaciment havia estat explotat des de l'antiguetat, i després del seu descobriment, cap a l'any 1839, es va produir una autèntica febre per explotar la zona. En el 1840 de les nombroses mines obertes tan sols en rendien 3, i el 1845 el número es va incrementar a 9 de rendibles. Els resultats van trascendir a nivell internacional i van atreure a diferents inversors d'Almeria, Murcia,Granada, Madrid o Barcelona. A partir de l'any 1847 els beneficis van descendir a causa de l'augment de les despeses d'extracció, degudes a que les galeries van arribar al nivell freàtic.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1k7rnFJn_r3sbmMvVbUWtebcb6Kw3o1ql_STt0W2JO-qDmKntxIzRsY5iZB-mkP_dBuQvJucnmts8imY48KAePuCjYwu5wXZm9cDrjzbFL0H27bay4AnaswwcqIpoA73mwVyMgQVbM6MN/s1600/Mineria-en-Sierra-Almagrera2-668x666.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="319" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1k7rnFJn_r3sbmMvVbUWtebcb6Kw3o1ql_STt0W2JO-qDmKntxIzRsY5iZB-mkP_dBuQvJucnmts8imY48KAePuCjYwu5wXZm9cDrjzbFL0H27bay4AnaswwcqIpoA73mwVyMgQVbM6MN/s320/Mineria-en-Sierra-Almagrera2-668x666.png" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
La concessió d'una mina no suposava sempre que s'explotés posteriorment. Moltes concesions es van abandonar abans de ser explotades. El moviment especulatiu de compra i venda d'accions mineres va recòrrer tota la península. Venedors d'accions les oferien com una butlleta de loteria a totes les persones que les vulguessin comprar. Aquesta febre va arribar a les nostres terres i una part de la burgesia de la nostra ciutat hi va participar.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgI8hwk97TeZj5GGJYcOEAOm6I9Km1aJHG1kyM2fpoXOG6JxDoiISSo_c7Uk7gWTvu0NUQNOG6rBjkGAayl6zaq0UeC-ZxI5VYoBiqdOOleChycLTkampdds4Byp949AzK8mGJ4JUepYk1C/s1600/accio+mines.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgI8hwk97TeZj5GGJYcOEAOm6I9Km1aJHG1kyM2fpoXOG6JxDoiISSo_c7Uk7gWTvu0NUQNOG6rBjkGAayl6zaq0UeC-ZxI5VYoBiqdOOleChycLTkampdds4Byp949AzK8mGJ4JUepYk1C/s320/accio+mines.jpg" width="301" /></a></div>
<br />
No és inversemblant que algún conegut dels Santonja, o bé ell mateix, fes arribar la possiblitat d'invertir en unes mines de plata que en la decada dels 40 estaven donant molt rendiment. Com ja hem dit anteriorment no sabem fins a quin punt hi va invertir, ni tampoc el resultat en forma de beneficis. Cal dir que és molt possible que el negoci fos de curta durada amb algún rendiment que possibilités la millora de la situació econòmica familiar, fins al punt de poder comprar la casa- fàbrica del carrer Plateria dos anys més tard, concretament l'any 1847.<br />
<br />
Tot això no ho sabem, caldrà investigar més per saber quines van ser les conseqüències d'aquella operació en l'esdevenidor de les sederies Santonja.<br />
<br />
Miquel Playàprovahttp://www.blogger.com/profile/16148108397745839273noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-553387419237731377.post-59625236179390916292016-08-04T22:29:00.001-07:002016-08-04T22:33:24.800-07:00Portal nou nº 17Al llarg de tots aquests anys amb l'ajuda dels documents heretats de la família i d'altres que hem pogut consultar en diferents arxius, ens han permès reconstruir les vides dels nostres avantpassats, i en el meu cas l'evolució dels seus negocis. Fins ara havíem pensat que un cop comprada la finca del carrer Plateria, l'any 1847, els Santonja, no van fer cap més moviment fins l'any 1858 quan van adquirir una antiga fàbrica del carrer Cortines, junt amb les cases de Portal Nou i Volta dels Jueus.<br />
<br />
La consulta del registre de naixements de l'Ajuntament de Barcelona va demostrar que aquesta idea no era certa. El cas es que hi vaig trobar dos fills nascuts al carrer Portal Nou,un a l'any 1856 i un altre al 6 d'abril del 1858, uns dies abans que en Francisco Santonja Bruguera comprés la fàbrica. Els dos naixements confirmen que una part de la família vivia en aquest carrer, almenys dos anys abans del que pensàvem.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXHVyg4DW3_MbOmY1zhOdjbbo1_cy9WXdryeC3fcc8W7Tu1reztIZkDPFytvGbFrNkapdpv_X6ADl295Mq_2_NUX72dw02gMaT4cRKxhQ242Xy2S6Kme6LtH6nJGbUiVm8-jTfWJ2qgOtS/s1600/P8010029.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXHVyg4DW3_MbOmY1zhOdjbbo1_cy9WXdryeC3fcc8W7Tu1reztIZkDPFytvGbFrNkapdpv_X6ADl295Mq_2_NUX72dw02gMaT4cRKxhQ242Xy2S6Kme6LtH6nJGbUiVm8-jTfWJ2qgOtS/s320/P8010029.JPG" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Portal nou nº 17</td></tr>
</tbody></table>
<br />
Tot es va aclarir en els capítols matrimonials de l'any 1851 del fill d'en Francisco Santonja Bruguera, on el pare lloga per a un període de 5 anys, una fàbrica al carrer Portal nou nº 17 amb tot el necessari per fer l'ofici de passamaner. El document detalla el següent:<br />
<br />
- 17 telers d'una sola peça de vellut ............................................. 68 duros<br />
- 17 reguladors de dits telers .................................................. 68 duros<br />
- Seda per valor de ................................................................ 136 duros<br />
- Maquineta de fer canonets ................................................... 16 duros<br />
- Ordidors, trascanadors, i plegadores .................................... 8 duros<br />
- Una màquina de 20 peces de vellut ...................................... 400 duros<br />
- Una màquina de 10 peces de vellut ..................................... 400 duros<br />
- Una maquina de 24 peces de vellut ..................................... 400 duros<br />
- Una maquina de 8 peces de vellut ....................................... 600 duros<br />
- Seda per valor de ................................................................. 150 duros<br />
- Un taulell ............................................................................... 1 duro i sis rals<br />
- Un armari per guardar seda i genero ..................................... 2 duros<br />
- Un escriptori re a la contabilitat de la fàbrica.......................... 2 duros<br />
- treball paleta per fer “ jofaina” al segon pis ............................ 3 duros<br />
- treball fuster Viñas a la casa i als telers ................................. 109 duros<br />
- treball manyà Florit ................................................................. 77 duros<br />
- treball vidrier per posar vidres a les claraboyas ..................... 113 duros<br />
- treball manyà del c/ palma de sant just tancament portes ..... 24 duros<br />
- treball pintor Mercader per pintar despatx .............................. 8 duros<br />
- Peces d'afilar ganivets de vellut .............................................. 15 duros<br />
- Treball paleta Casellachs empedrar.......................................... 96 duros<br />
- Francisca Alabert per confecció cortines ................................ 13 duros<br />
- Per roba de taula ..................................................................... 16 duros<br />
- Josep Oriol Estruch per “tafetà carmesí” ??............................ 5 duros i 12 rals<br />
- Per matalassos ......................................................................... 76 duros<br />
- Per un tocador de caoba .......................................................... 36 duros<br />
- Per un llit .................................................................................. 32 duros<br />
- Per cadires de caoba .............................................................. 66 duros<br />
- Per la muselina de les cortines ............................................... 23 duros<br />
- Per premses i cilindres?? ......................................................... 90 duros<br />
- Sedes tintades “ tallà negro bo i dobla”???............................. 749 duros<br />
<br />
( van fer el peritatge Jacint Barrau i Josep Fiter )<br />
<br />
Suma total ...............................................................................4000 duros<br />
<br />
El motiu era que el fill, en Francisco de Paula es casava amb la Carme Bassols, i en els seus capítols es feia constar la donació de la maquinària i el material per a una nova fàbrica. Per tant a partir de l'any 1851, en Fco de Paula, seria l'encarregat de dur la nova instal·lació i hi aniria a viure amb la seva dona. Aleshores, com he dit, els Santonja, tenien la botiga i l'obrador al carrer Plateria que portava en funcionament des del 1847.<br />
<br />
Com van poder en només 4 anys de la compra de tot un edifici del carrer Plateria llogar- ne un altre al carrer Portal nou 17? Per entendre com els Santonja havien pogut fer tots aquests moviments junt amb la compra de l'any 1858, cal dir que repassant el context econòmic d'aquells anys, coincideix amb un període de creixement que va començar l'any 1827 , i es va acabar amb la crisis de l'any 1861 deguda a la guerra de secessió nord-americana.
<br />
<br />
Miquel Playàprovahttp://www.blogger.com/profile/16148108397745839273noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-553387419237731377.post-76231439240260968042016-05-07T02:00:00.001-07:002016-05-09T11:49:04.581-07:00L' ORDRE PONTIFÍCIAL'estudi de la vida dels meus avantpassats m'ha permès endinsar-me en uns fets històrics en els quals la meva família en va ser protagonista. Tibar de qualsevol d'aquests fils m'ha donat la possibilitat de viatjar per la nostra història. Per exemple, l'any 1896, en Josep Santonja Camprodon, devia considerar, un cop més, que era una bona oportunitat per la companyia Fco Santonja i fills acceptar l'encàrrec que li acabaven de fer. L'església els havia escollit per la confecció de les insígnies de l'orde Pontifícia de Sant Gregori el Magne.
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgINy0s1MK7rNhsXprODAVYQtXOfOHb6aant8CvwzoCxSfBQTaDfQbioXAzB-EW1BH7dF5Yw2VWuSxRNgYdcWnWoI9yUJMH_SLnRbijDPOjHwCcluKv6-IAVg2O6I2WqoiBEIN5ux2xXhWC/s1600/Divisa.Ord.SanGregorioMagno.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgINy0s1MK7rNhsXprODAVYQtXOfOHb6aant8CvwzoCxSfBQTaDfQbioXAzB-EW1BH7dF5Yw2VWuSxRNgYdcWnWoI9yUJMH_SLnRbijDPOjHwCcluKv6-IAVg2O6I2WqoiBEIN5ux2xXhWC/s320/Divisa.Ord.SanGregorioMagno.png" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPzaK_OKvdqPa_uG_TUUYghN5tecQBA_f-wrX-Hql8keO7IGsFjg5_QDkTA0CqoBBEow4510FUpKvCUTCcg9b4KGIgMQ6IYu-lyPq-yfaJ6zkLDx0kFiuA4rsYaFgcQ5PMugjiEA7xYPhw/s1600/imatge+insignia+sant+Gregori.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPzaK_OKvdqPa_uG_TUUYghN5tecQBA_f-wrX-Hql8keO7IGsFjg5_QDkTA0CqoBBEow4510FUpKvCUTCcg9b4KGIgMQ6IYu-lyPq-yfaJ6zkLDx0kFiuA4rsYaFgcQ5PMugjiEA7xYPhw/s320/imatge+insignia+sant+Gregori.jpg" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
El fet no devia representar cap sorpresa, des de feia molt de temps el negoci de cintes de seda i passamaneria tenia com a client l'església, per tant no devia dubtar ni un moment. La relació amb la cúria venia de molt antic. El seu pare havia format part de la junta de Santa Maria del Mar l'any 1854. Ell mateix com a regidor de l'ajuntament de Barcelona, l'any 1881, era nomenat responsable de la conclusió de les obres de la catedral de Barcelona, i també formà part de les obres de construcció del temple de la nostra senyora de la Mercè, l'any 1885.<br />
<br />
Però que era l'ordre Pontifícia i en que consistia la participació dels Santonja? L'ordre de Sant Gregori el Magne o el Gran és una ordre de cavalleria vaticana creada el 1831 pel Papa Gregori XVI, actualment sota el magisteri del Papa Francesc. Fou creada per recompensar a aquelles persones de noble nissaga que s'havien distingit per la seva lleialtat a la Santa Seu i l'església catòlica. L'encàrrec que acabaven de rebre els Santonja suposava, un cop més, un reconeixement a la llarga trajectòria de Fco Santonja i Fills.<br />
<br />
La feina encarregada consistia en la confecció de la cinta on havia d'anar penjada l'insignia de l'ordre Pontifícia. Aquesta va ser entregada a l'alcalde de Barcelona, en Josep Maria Nadal i Vilardaga, distingit pel seu paper en defensa dels valors catòlics i apostòlics a la nostra ciutat.
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8RWHpxQ9c5zgxdDoiGNv-pKISerrXKKnm2Y4MWRbYzpN2Ph8q3emc-tBb1QJDXfFSYKWR3KeAczmFultxOQ5cFq5Y4Eof-TDIqvET853CT0hnM1JV1-r7IEewsGvEOCq3ISDfRsvy7yPq/s1600/225px-Alcalde_Nadal.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8RWHpxQ9c5zgxdDoiGNv-pKISerrXKKnm2Y4MWRbYzpN2Ph8q3emc-tBb1QJDXfFSYKWR3KeAczmFultxOQ5cFq5Y4Eof-TDIqvET853CT0hnM1JV1-r7IEewsGvEOCq3ISDfRsvy7yPq/s320/225px-Alcalde_Nadal.png" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
Com a anècdota , cal dir que en aquell moment, en Josep Santonja era regidor de l 'ajuntament de Barcelona pel mateix partit polític, el lliberal conservador, que l'alcalde distingit. No és estrany, doncs, que l'encàrrec anés a parar amb ell. Que cadascú tregui les seves pròpies conclusions!<br />
<br />
Miquel Playàprovahttp://www.blogger.com/profile/16148108397745839273noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-553387419237731377.post-90999172274310869142016-03-06T09:27:00.000-08:002016-03-06T09:27:50.197-08:00Els Santonja i el 1714Què feien els Santonja i com va afectar a les seves vides la guerra de successió? En quin bàndol van lluitar, en l'Austriacista que defensava les antigues lleis i constitucions catalanes, o bé en el borbònic que representava la supressió d'aquestes, en una visió centralista del que seria el futur estat Espanyol? Va influir en la seva elecció el seu origen francès i la relació que havien mantingut amb el monestir de Ripoll, partidari del Borbó?<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuzEdslY9DJhbFcOlTIu8SF14FgpjP4IJT6Y1a97BvE9byzcZg03vYMh-iidlzPMSdUrlMGjXCo6EkcCmzH4biBeekVxRecsQ7nuq39mlmGBVt0qll-mhv7U-g99TWPeC2jY7peXB7F-9B/s1600/1714-victus.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="177" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhuzEdslY9DJhbFcOlTIu8SF14FgpjP4IJT6Y1a97BvE9byzcZg03vYMh-iidlzPMSdUrlMGjXCo6EkcCmzH4biBeekVxRecsQ7nuq39mlmGBVt0qll-mhv7U-g99TWPeC2jY7peXB7F-9B/s320/1714-victus.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Setge de Barcelona 1714</td></tr>
</tbody></table>
En l'inici de la guerra de successió l'any 1702 , les quinzenades, un impost que servia per mantenir els soldats de les tropes filipistes, eren cobrades als pagesos que amb prou feines lluitaven per subsistir. La gent senzilla, com els Santonja, estava farta dels conflictes que la corona de Castella tenia amb els seus veïns francesos, i que tant els havien perjudicat des de feia moltes generacions. Ara veien com les dues potències s'aliaven en contra dels seus interessos.<br />
<br />
Just a l'inici del conflicte, l'any 1702, a Borredà, es moria en Jaume Santonja Vilageriu. El seu hereu, en Pere Santonja, va haver de llogar terres, molí, i la casa dels Santonja, a Francesc Font, també habitant del mateix poble. Ja sigui per motius econòmics, per haver de marxar a la guerra, o bé per una combinació dels dos factors, es va veure obligat a despendre's temporalment del patrimoni familiar.<br />
<br />
En aquell moment la població menuda, fins i tot els petits propietaris, Borredà inclòs, es van alinear amb la causa Austriacista, sobretot perquè el poble tenia molt mal record dels francesos en tots els conflictes anteriors, principalment en la guerra dels Segadors de l'any 1640.<br />
<br />
Les topades entre els seguidors Borbònics i Austriacistes eren continues i possiblement en una d'aquestes, a l'any 1713, a Prats del Lluçanès, poble defensor de la causa austriacista, va morir en Pere Santonja. Després de la mort de l'hereu, el seu germà Joan va intentar redreçar la malmesa situació familiar, sense gaire èxit, ja que acabada la guerra, a l'any 1718. es va veure obligat a tornar a llogar les terres, el molí, i la casa dels Santonja, a Pere Creixans, habitant de la vila de Borredà.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhb1qITk3tHvNC0HLeXefISmIJBGolAMqwwMogJ19fzRDgjN6WLyiWj9gtYxQALzi2zHlkv63RmhH2X8uLq6F9uhuSiSas4Zb8WQjCGqrFMS7L_sBF-pSIkoRIAloQ7KYBMnoRrmxc5T8QP/s1600/ELS+MIQUELETS.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhb1qITk3tHvNC0HLeXefISmIJBGolAMqwwMogJ19fzRDgjN6WLyiWj9gtYxQALzi2zHlkv63RmhH2X8uLq6F9uhuSiSas4Zb8WQjCGqrFMS7L_sBF-pSIkoRIAloQ7KYBMnoRrmxc5T8QP/s1600/ELS+MIQUELETS.png" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Fusellers de muntanya</td></tr>
</tbody></table>
El 4 de març de 1714, poc temps després de la mort d'en Pere, les tropes borbòniques van sortir de Ripoll amb la finalitat d'abastir de provisions la ciutat de Berga, aquestes son aturades momentàniament per 300 pagesos al coll de Palmerola, molt a prop de Borredà. Quan arriben a Borredà troben el poble completament buit, hi passen la nit, i a la matinada següent de camí cap a Berga pateixen un nou atac a càrrec d'un grup de pagesos de Borredà i Vilada, comandats per clergues i capellans. Finalment les tropes castellano franceses van poder arribar a Berga.<br />
<br />
En aquell moment a la família Santonja els quedaven vius, en Joan de 35 anys ( hereu ), el seu germà petit en Gabriel de 30, i dues germanes, la Maria i l'Anna de 40 anys. L'hereu, es va quedar al poble, una de les germanes va morir, l' altre va marxar de Borredà, i en Gabriel, el meu avantpassat directe, va anar a Oristà, d'on en tenim noticies a partir de l'any 1720.<br />
<br />
La desfeta del país i de la família va ser molt important, haurien de passar una bona colla d'anys per tal de recuperar-se. Van caldre dues generacions per donar el salt a la ciutat de Barcelona, on els Santonja van poder-hi fer arrels.<br />
<br />
Miquel Playà Venturaprovahttp://www.blogger.com/profile/16148108397745839273noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-553387419237731377.post-80829952572554673632016-01-21T10:23:00.001-08:002016-01-21T10:23:51.497-08:00L'hereu d'OristàFins ara no teníem cap notícia d'un Santonja a Oristà, després de trobar els fills del moliner, Joan Santonja i la seva esposa , la Rosa Solà, al voltants de 1760 a la ciutat de Barcelona ( vegeu article cap a Barcelona) .
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjR5m7rFRF61pbNy356dlyFfIPqNrR1cWUtJ5m8avne_0ZX3FlQX0bTnt05LW5pNr6rCTgw3lkbU-UjYAZ6ClPLTJzivuAq16AXEeZxWfaIdnnAKDgET3iQ40ZO7J3m3fWDCsRCo8GNogo6/s1600/L+HEREU+ORISTA+1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjR5m7rFRF61pbNy356dlyFfIPqNrR1cWUtJ5m8avne_0ZX3FlQX0bTnt05LW5pNr6rCTgw3lkbU-UjYAZ6ClPLTJzivuAq16AXEeZxWfaIdnnAKDgET3iQ40ZO7J3m3fWDCsRCo8GNogo6/s320/L+HEREU+ORISTA+1.jpg" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
No hi havia cap rastre d'un Santonja al poble, d'un l'hereu i continuador de la nissaga treballant al Moli dels Solà, on havien viscut la seva família des de principis del segle XVIII. Creiem que tots els germans, en un moment o bé en un altra, havien decidit marxar a la gran capital, deixant enrere, terres, ramats, i el molí.<br />
<br />
Quan semblava que aquesta història era certa, a l'arxiu de notaris de Barcelona vaig trobar una escriptura del 1797 que va capgirar del tot aquesta idea. En els capítols matrimonials de la Maria Santonja Solà amb en Josep Torras, hi consta un germà seu, en Josep Santonja Solà, moliner d'Oristà, que li fa entrega, en motiu del seu casament, de la quantitat de 40 lliures de moneda Barcelonesa. El document especifica que en Josep es troba absent i que l'esmentada quantitat l'aporta amb el que li van deixar els seus pares, en Joan i la Rosa, en testament. Per tant hi havia un germà a Oristà que com a hereu fa entrega de la dot a la seva germana.<br />
<br />
D'en Josep Santonja Solà no en sabem gairebé res, queda clar que era el continuador, poder l'únic, dels Santonja. No ens consta el seu casament ni si va tindre fills, el cas es que el cognom devia desaparèixer en un moment o en un altre, ja que no se'l pot trobar en l'actualitat.<br />
<br />
Una altra dada molt important que ens aporta el document es que també hi apareix, en Magí Solà, prevere i beneficiat de Santa Maria del Mar, germà de la mare, la Rosa Solà, per tant oncle de la Maria i dels germans Santonja, que també dóna uns diners al futur matrimoni de la Maria i en Josep.
<br />
<br />
En l'article “Cap a Barcelona” no queda clar amb quins suports arribaven els germans a la ciutat. És molt difícil imaginar-se que l'Elena , en Gabriel, la mateixa Maria, en Bonaventura i el meu avantpassat directe, en Francesc, arribessin sense un suport que els facilites les coses mínimament.
<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvvIuUpm5WJ0xSbMULh7uc-2Ujfv2WCD26wa0hPoVrmWYMqowMh7ZDA_o-7XBJqUT1cY6B-kHUAiCJT_LyuYbb9R9Esf8h9IFTt8o_Q5gWAbYSGyFwFeo6klYy4C2jc7pMwQIjmG8EqkBe/s1600/ORISTA+2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvvIuUpm5WJ0xSbMULh7uc-2Ujfv2WCD26wa0hPoVrmWYMqowMh7ZDA_o-7XBJqUT1cY6B-kHUAiCJT_LyuYbb9R9Esf8h9IFTt8o_Q5gWAbYSGyFwFeo6klYy4C2jc7pMwQIjmG8EqkBe/s320/ORISTA+2.jpg" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
Es clau el nom d'en Magí Solà, que des de la seva posició a l'església, els pogués ajudar en els primers temps a establir-se. Ara podem afirmar que els Santonja tenen el suport del seu oncle. La xarxa d'ajuda familiar, i sobretot avalats per un representant de l'església, va ser fonamental per a poder prosperar a la gran ciutat.<br />
<br />
Miquel Playà Ventura<br />
<br />
<br />provahttp://www.blogger.com/profile/16148108397745839273noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-553387419237731377.post-53836959832271904602015-10-15T09:30:00.001-07:002015-10-15T09:47:26.701-07:00Els Batlle, de pagesos a perxersL'enllaç de la Maria Batlle, l'any 1803, amb en Francisco Camprodon Vilà, va donar com a fruit dues de les tres dones que va tenir en Fco Santonja Bruguera, figura cabdal en l'esdevenidor de la família Santonja.<br />
<br />
Però qui eren i a què és dedicaven els avantpassats de la Maria? De fet no en sabíem res del seu orígen, ni quina era la seva història. Vaig pensar que seria interessant investigar-ho per tal de comprendre l'aportació d'aquesta família a la configuració de la Companyia de seders “Francisco Santonja”.<br />
<br />
Fco Batlle Miró, germà de la Maria, vivia al carrer alt de Sant Pere nº 50, tenia en propietat una casa al carrer Carders nº 33, un altra al carrer Mònec nº 21, on sembla que tenia un obrador de Perxer, i finalment dues peçes de terra amb aigua a la Teuleria, a prop del Pont de las Vigues, a l'antic camí d'Horta ( actualment correspodria al carrer Sicilia entre Gran via i Casp).<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhK8cyY7Gbp75_C7FPt5aigZPGjaBTFVRHQx2YcNmLE12Xr1VtdEP6sRpBquu7zijCwCx2GQ_tEN5MZgnwuywzQu_jGluJgpqYIWUuKeLcQHUcB-kf6CF8YgtwA1clAHWV4Ausq9ftJeZBp/s1600/C+ALT+DE+SANT+PERE+50.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhK8cyY7Gbp75_C7FPt5aigZPGjaBTFVRHQx2YcNmLE12Xr1VtdEP6sRpBquu7zijCwCx2GQ_tEN5MZgnwuywzQu_jGluJgpqYIWUuKeLcQHUcB-kf6CF8YgtwA1clAHWV4Ausq9ftJeZBp/s320/C+ALT+DE+SANT+PERE+50.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">carrer Alt de Sant Pere nº 50</td></tr>
</tbody></table>
<br />
En Fco i la Maria procedien d'una nissaga establerta a la ciutat de Barcelona des de principis del segle XVIII, segons la recerca a l'arxiu de notaris de Barcelona. El primer Batlle que vaig trobar es deia Anton Batlle, pagès de Barcelona, mor abans de l'any 1735. Vivia al Barri de Sant Pere, segurament al carrer Carders, a la vora dels Horts de Portal Nou, on des de molt antic els pagesos de la ciutat hi treballaven les seves terres.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9OpZXelPrA5ujh4DwcvxjkFoNw06LHRHpPVFT6sMsCIwbE9fbm1EI087Je2-d4mEDdtCgwOiOoHaM59DePssLJCKouvF48KqTQ4H2QwBto0WBKIhZ7GPM9GHk85nVO-3AqKje2I5srbsg/s1600/C+M%25C3%2592NEC+21.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg9OpZXelPrA5ujh4DwcvxjkFoNw06LHRHpPVFT6sMsCIwbE9fbm1EI087Je2-d4mEDdtCgwOiOoHaM59DePssLJCKouvF48KqTQ4H2QwBto0WBKIhZ7GPM9GHk85nVO-3AqKje2I5srbsg/s320/C+M%25C3%2592NEC+21.JPG" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">carrer Mònec nº 21</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0DadVFpF5-hsjpvmevexieWqfpnMxH8KYN_QLzFTbOxxt4al2RD-W6wrTFipWKcDfTYLBg_EHLTT5aPAb2pGmd_XRi84aQfiK8PPglBzWO9lUyZrmljeKDpyKg5amLJhpMSe7NiM55lG9/s1600/rec-pont-bigues-1800.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="222" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0DadVFpF5-hsjpvmevexieWqfpnMxH8KYN_QLzFTbOxxt4al2RD-W6wrTFipWKcDfTYLBg_EHLTT5aPAb2pGmd_XRi84aQfiK8PPglBzWO9lUyZrmljeKDpyKg5amLJhpMSe7NiM55lG9/s320/rec-pont-bigues-1800.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Pont de les Bigues a l'antic camí d'Horta</td></tr>
</tbody></table>
<br />
El primer Batlle que no es va dedicar a l'ofici de pagès va ser el besnét de l'Anton, en Joan Batlle Umbert, mor a l'entorn del 1810. En Joan va trencar una tradició de pagesos per dedicar-se a un ofici, el de perxer, que a finals segle XVIII, a Barcelona donava una perspectiva de futur millor. Al morir sense fills, el continuador d'un petit obrador del carrer Carders nº 33, va ser el seu nebot, en Josep Batlle Roca, pare de la Maria Batlle, esmentada al principi del text. En Josep Batlle va morir l'any 1818, i el seu hereu finalment va ser en Fco Batlle Miró, germà de la Maria Batlle.<br />
<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2OGEpfh0INXgso4M9fGGhjhpsj9SJSw-snEcuOYUSWZytGaaaUpLcf4BifHnOUS7BgRm2gylNvGeeEyPf2Ezo9MB2XVXFK0b26QLu9m15o7n5DIx24kJoCyjqmraIzNipklZZlg1wTP87/s1600/C+CARDERS+33.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2OGEpfh0INXgso4M9fGGhjhpsj9SJSw-snEcuOYUSWZytGaaaUpLcf4BifHnOUS7BgRm2gylNvGeeEyPf2Ezo9MB2XVXFK0b26QLu9m15o7n5DIx24kJoCyjqmraIzNipklZZlg1wTP87/s320/C+CARDERS+33.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 12.8px;">Indret on estava finca Carders nº 33</td></tr>
</tbody></table>
<br />
Les famílies Santonja, Batlle, i Camprodon, es devien conèixer entre elles, malgrat que la ciutat havia crescut molt, la gent de l'ofici es coneixien. Els Santonja van viure al carrer Tapineria fins l'any 1824; els Camprodon, portaven anys residint al carrer de la Boqueria,on feien de velers, i els Batlle, antics pagesos, ara al carrer Carders, tenien uns quants telers de perxer. Les trajectòries de les tres nissagues es creuarien fruit de diversos matrimonis amb en Francisco Santonja Bruguera: 1 er l'any 1824 ( Francisca Camprodon Batlle, 2 on l'any 1835 (Mercedes Camprodon Batlle), i finalment l'any 1852 ( Ana Dominga Batlle).<br />
<br />
Un cop feta, en part, la genealogia dels Batlle, s'obren nous interrogants sobre aquesta família. Encara no està clar si eren originaris de Barcelona, o bé, si com els Santonja i d'altres famílies, procedien de fora de les antigues muralles de la nostra ciutat. No ens queda cap més solució que seguir la recerca fins a resoldre les noves incerteses.<br />
<br />
<br />
Miquel Playàprovahttp://www.blogger.com/profile/16148108397745839273noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-553387419237731377.post-33390536947796350182015-09-20T23:24:00.003-07:002015-09-20T23:27:13.233-07:00La botiga de Via Laietana 2La foto del 1932 feta pel Pérez de Rozas amb motiu de l'enterrament de l'Amadeu vives, era insuficient per poder veure en la seva totalitat la botiga que els Santonja tenien des dels anys 30 a la Via Laietana nº 45. A l'imatge hi faltava la part de la finca que feia cantonada amb l'actual carrer Tomàs Mieres.
<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDtxs8Zpcc0HgIgOxWJ-SvsnQiZRQbAdHmww9yhGJkLqUmfcJl7U1iIjbzw0DE82KMVS4Js3BkTTTG9oCq9YvEZo1sjYWYARECtx2uOEHF6RVdjGb8GjW1ujfmnGDcGTSzkuOHDPIV8iqb/s1600/botiga+Via+Laietana+1932.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDtxs8Zpcc0HgIgOxWJ-SvsnQiZRQbAdHmww9yhGJkLqUmfcJl7U1iIjbzw0DE82KMVS4Js3BkTTTG9oCq9YvEZo1sjYWYARECtx2uOEHF6RVdjGb8GjW1ujfmnGDcGTSzkuOHDPIV8iqb/s320/botiga+Via+Laietana+1932.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto any 1932. Autor: Carlos Pérez de Rozas</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
Un altre cop gràcies a les xarxes socials ( L'Abans de Via Laietana ) i la Maite Mar en particular, vaig trobar una fotografia de la mateixa finca feta l'any 1930, on es pot veure la part que fa faltava. Si ens fixem en l'edifici que es veu al centre de la fotografia, a la part inferior s'hi pot observar just davant del fanal el local del Santonja que també surt a la foto del 1932. A sobre d'aquest, es pot observar un rètol que posa en lloguer, a la imatge del 1932 ja està llogat, per en Ramon París, agente de cambio y bolsa. A la dreta del local, la perruqueria està igual, i més a la dreta d'aquesta es poden intuir unes obres inacabades, amb una escala recolzada en una pared, segurament del bar Ski, present a la fotografia del 32.
<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhW1S5JtYmYt88wruA5B-4UBgo53PCZEpThGpDIjzml3Rrf-oJV-auuLNThjCbKD7hyphenhyphenDnImKDKhMsM6Jt8Miu97e2192Ni3kFP3vLzdkzxpg4Rh39rnje1Df11L_8wAPxs7KGegjRVjHvAi/s1600/botiga+via+Laietana+1930.TIF" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhW1S5JtYmYt88wruA5B-4UBgo53PCZEpThGpDIjzml3Rrf-oJV-auuLNThjCbKD7hyphenhyphenDnImKDKhMsM6Jt8Miu97e2192Ni3kFP3vLzdkzxpg4Rh39rnje1Df11L_8wAPxs7KGegjRVjHvAi/s320/botiga+via+Laietana+1930.TIF" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Any 1930. Arxiu Nacional de Catalunya. Autor: Brangulí</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
El què és important a l'imatge del 1930 d'en Brangulí, és el que apareix a la cantonada de Via Laietana amb el carrer Tomàs Mieres. En aquest lloc hi han dos tendals estesos, i dos més de replegats, tots ells del mateix color i estructura. En total 5 obertures que juntes constituïen la botiga sencera dels Santonja, que no es podia veure de cap manera a la fotografia del 1932.
<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKA4FuYIq4V2yTsIHiwMwarhXLdT9BXbCUx5rudUoc8_uoqMssxSrk8zblT0USXPGPA7n8t5YGhGYueO9sitquVUr5bFiT-StrlVKeplgL6dL1B2v6ssjs7dBFaGutNrexQqiPmLYEvqgl/s1600/2105+1+%25282%2529.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKA4FuYIq4V2yTsIHiwMwarhXLdT9BXbCUx5rudUoc8_uoqMssxSrk8zblT0USXPGPA7n8t5YGhGYueO9sitquVUr5bFiT-StrlVKeplgL6dL1B2v6ssjs7dBFaGutNrexQqiPmLYEvqgl/s320/2105+1+%25282%2529.JPG" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Foto actual</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
Repassant l'arxiu familiar he recuperat algunes dades de la botiga de Via Laietana que he resumit per ordre cronològic i que acaben de donar sentit a les dues fotografies dels anys 30.<br />
<br />
<b> 1931</b><br />
Enric Santonja Bassols lloga un local al Carrer Via Laietana nº 45 propietat de Don Arturo Suqué i Teresa Anguera, la seva esposa.
El preu era de 19.800 ptes l'any.<br />
<b> 1935</b><br />
Els amos del local tenda de Via Laietana nº 45 posen una demanda de desnonament per falta de pagament. Al final no s'executa.<br />
<b> 1939</b><br />
El 14 de juliol, l'Enric Santonja i Bassols i la Teresa Anguera arriben a un acord per pagar el deute pendent pel lloguers de la tenda de Via Laietana. Aquest deute puja la quantitat de 40.000 ptes es pagarà de la següent manera : 6.500 ptes inicials i 500 ptes mensuals fins cobrir la quantitat total. També arriben a l'acord de reduir l'espai a canvi d'una reducció de l'import del lloguer ( no sabem amb quins espais es van quedar )<br />
<b> 1944</b><br />
El 21 del mes de gener es mor l'Enric Santonja Bassols. En el seu testament figura la tenda del carrer Via Laietana nº 45. El seu fill segurament va rescindir el contracte de lloguer degut als nombrosos deutes que havia d'afrontar.<br />
<br />
<br />
Miquel Playà Venturaprovahttp://www.blogger.com/profile/16148108397745839273noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-553387419237731377.post-38472762200316551182015-08-22T01:38:00.000-07:002016-01-21T10:35:16.642-08:00Estudi grafològic d'en Francisco Javier Santonja BassolsD'en Francisco Santonja Bassols n'havia sentit parlar a la meva àvia, a la meva mare i al meu oncle. Em podia fer una petita idea de com era per les petites converses que havia tingut amb tots tres. Més endavant en els arxius vaig trobar informació del seu entorn més proper; de la seva filla, de la mort prematura de la seva dona,i també de la seva activitat al capdavant de la “Cia Francisco Santonja i fills”. Aleshores podia treure algunes conclusions.<br />
<br />
En primer lloc pensava en una persona amb una formació intel·lectual que podia anar més enllà del negoci familiar. Mentre que els seu pare i el seu avi es van formar exclusivament per a la feina que havien de desenvolupar, ell va estudiar dret, de fet és l'únic advocat de la família Santonja, i malgrat que la seva vida va estar marcada per la dedicació a l'empresa, els seus estudis li van permetre tindre una perspectiva molt més amplia. De fet, en Fco Santonja, als 53 anys va delegar les seves responsabilitats de la fàbrica al seu germà petit, l'Enric Santonja Bassols. Fins aquell moment va exercir el seu lideratge amb responsabilitat, però també és veritat que les seves inquietuds devien anar més enllà dels maldecaps de les gestions del dia a dia, així que quan va retirar-se ho devia fer sense enyorança. El que no sabem del cert a què es va dedicar en el moment de la seva retirada, però pel que es va poder trobar a casa de la seva filla quan aquesta va morir, ens podem imaginar que tenia afició per la música, era assidu al liceu, per la pintura i la literatura.<br />
<br />
En Francisco va quedar vidu als 37 anys al néixer la seva primera filla, la Montserrat. Al contrari del seu pare i del seu avi que es van casar diverses vegades va renunciar a contraure un nou enllaç per abocar-se a la cura de la Montserrat amb l'ajuda de la seva sogre, la Justa de la Maza. Va renunciar a un nou matrimoni que podia aportar-li avantatges en el terreny professional, pensem que un nou casament per les famílies benestants representava més enllà de la necessitat afectiva, la consolidació del patrimoni, per prioritzar la seva vida personal. Es a dir, va renunciar a donar una nova mare a la seva filla, sacrificant l'interès més material ,cosa que no havien fet el seu pare i sobretot el seu avi.
Es possible que no li volgués fer passar per aquesta experiència que havia viscut ell als divuit anys?<br />
<br />
Un cop feta la idea del personatge amb les aportacions documentals i de transmissió oral, calia anar més enllà per tal de conèixer amb més profunditat a la persona. Disposava, per fer l' estudi grafològic, d'un l'arbre familiar i d'anotacions fetes a mà per ell. Aquest material m'havia de servir per confirmar o desmentir les sospites plantejades, i també per descobrir aspectes nous de la personalitat del meu avantpassat.<br />
<br />
<h3>
<span style="font-weight: normal;"><u>L'estudi grafològic observat a partir del grafisme analitzat </u></span></h3>
<div>
<br />
FRAGMENT ESTUDI</div>
“Agilitat mental, unida a precisió i reflexió. La seva visió de l'entorn era clara i concreta, arribava a conclusions de manera ràpida, però no per això poc reflexiva. Un cop pressa una resolució la portava a la pràctica d'un manera immediata. Va poder desenvolupar- se en diferents àmbits creatius que ell considerés realistes i realitzables. És possible que projectés aquesta faceta en algun tipus d'activitat”
<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3Q6rUOoZp19hyphenhyphengO8ahuGb3tztA2IqlT2KC2gzSxOxiX4yhdcCCJpObDSoMMaos2hbYWM44aAxYecjNzl2UTHcXhIUUIEjIr5-FoFXw2yDer0zV3RLG9XFL0-NAmegC1iQPjJJVqECi5h5/s1600/1882++1.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3Q6rUOoZp19hyphenhyphengO8ahuGb3tztA2IqlT2KC2gzSxOxiX4yhdcCCJpObDSoMMaos2hbYWM44aAxYecjNzl2UTHcXhIUUIEjIr5-FoFXw2yDer0zV3RLG9XFL0-NAmegC1iQPjJJVqECi5h5/s320/1882++1.JPG" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Signatura 1882<br />
<br />
<br /></td></tr>
</tbody></table>
COMENTARI<br />
D'aquest aspecte de l'estudi grafològic es dedueix que era una persona preparada amb una visió clara de la realitat i una capacitat per a la reflexió provada. Pensem que en Francisco va estudiar dret i per tant tenia una bona formació intel·lectual a diferència dels seus avantpassats. Aquest fet l'allunya del problemes del dia a dia per donar-li una visió més amplia que li permet una anàlisi més objectiu del seu entorn. Al mateix temps a diferència del seu avi, els seus objectius no sempre giren entorn de la Companyia Santonja, sinó que es diversifiquen, però no queden clars en l'estudi. Això no vol dir que deixés de banda les seves responsabilitats, però aquestes, no eren la seva única prioritat. Prova d'això, és que en Francisco a l'any 1905 quan encara tenia 53 anys, dóna amplis poders al seu germà petit.<br />
<br />
FRAGMENT ESTUDI<br />
“ l 'evolució gràfica al llarg dels anys és molt positiva en el terreny intel·lectual. Representa una evolució molt favorable en aquest aspecte que el va permetre desenvolupar-se amb fluidessa i efectivitat"<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTRD0FIZkjh_MkIdBF27H2CxP2FoVteyf_XKOryFq47YBmMENGevw0bWI6vvsSKqm_nkyGl1oVY928FfifBKUwGT0qjLD7sFHPhCMKqKklcLA-5KJMFm2XBmLgluxJnr7d9r4FHp_sXiVr/s1600/1905+2.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhTRD0FIZkjh_MkIdBF27H2CxP2FoVteyf_XKOryFq47YBmMENGevw0bWI6vvsSKqm_nkyGl1oVY928FfifBKUwGT0qjLD7sFHPhCMKqKklcLA-5KJMFm2XBmLgluxJnr7d9r4FHp_sXiVr/s320/1905+2.JPG" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Signatura 1905</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
COMENTARI<br />
Es tractava d'una persona culta i preparada, podríem dir que refinada. Aquestes característiques les va heretar la seva filla. La meva àvia m'explicava que la Montserrat era tota una senyora, que es va mantenir soltera tota la vida, i que tenia molta predilecció pel teatre, l'òpera i d'altres gustos refinats.
Es lògic pensar que ambdós amb una vida solucionada poguessin permetre's una llotja al Liceu entre d'altres coses. L'ascens social de la família Santonja ja estava consolidat, ara ells en podien gaudir.<br />
<br />
FRAGMENT ESTUDI<br />
“ Pel que fa al caràcter actuava de forma moderada amb serenitat i domini, però s'aprecien certes inseguretats que difícilment sortien a l'exterior”<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpKIO4N1n3q0SP5G6TQnf_MX8Cctge42uX3GNceJY3JbHecFCSk1qx7dqcoRueqyq_CHMn2CtFoy1xIkovNv88_DUHHE7rXLMJmh_gvfa9NJOTcbS0Z3Cv4W7rC_HAef0dM0gphmpjfJLQ/s1600/1911+3.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpKIO4N1n3q0SP5G6TQnf_MX8Cctge42uX3GNceJY3JbHecFCSk1qx7dqcoRueqyq_CHMn2CtFoy1xIkovNv88_DUHHE7rXLMJmh_gvfa9NJOTcbS0Z3Cv4W7rC_HAef0dM0gphmpjfJLQ/s320/1911+3.JPG" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Signatura 1911</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
COMENTARI<br />
A què es poden referir les inseguretats que s'aprecien? Si fem una ullada a la seva biografia hi ha un punt fosc que no hem pogut aclarir. Quan es casa amb l'Anna Matarrodona l'any 1885, en Francisco era vidu des de l'any 1880 . Un matrimoni curt que devia acabar amb la mort de la dona. No en sabem res. És possible que aquest succés li deixes petjada? El matrimoni amb l'Anna tampoc va durar gaire, aquesta es va morir en el part de la seva filla, l'any 1889. Una segona decepció, és possible que fes trontollar la seva persona. Després, la decisió de no casar-se més, un fet gens habitual a la família Santonja , ens fa pensar que es va preservar en el seu cercle més íntim per tal de no patir més. És un hipòtesis d'allò més versemblant. Ara bé, el seu domini i la seva serenitat van fer que aquestes inseguretats no es manifestessin.<br />
<br />
FRAGMENT ESTUDI<br />
“Tenia un fort sentit d'arrelament familiar que el feia responsable del seu entorn més pròxim. Adoptava una actitud de domini i control ferm, de protector familiar però aquest paper l'exercia amb un caràcter dialogant. És probable que se sentís segur i orgullós de la seva tasca professional i social , però que íntimament fos insegur a la seva vida afectiva i personal. També es evident que se sentia aclaparat per les seves responsabilitats professionals i familiars que ell mateix s' autoinposava”<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjA19rYT_3yjULWV9oPk_igIm0Fh527CcCgEwgBN0TCPiTmHTQx5ZBTlQ_aROyID2ntmpaEVkckpWM3aB6lB_xgvnjsmJ2zxXSYpLrZrauR6-SoJNoP_FxdZbuCyUdkYJV1cTDZHk_UGZe9/s1600/1919.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjA19rYT_3yjULWV9oPk_igIm0Fh527CcCgEwgBN0TCPiTmHTQx5ZBTlQ_aROyID2ntmpaEVkckpWM3aB6lB_xgvnjsmJ2zxXSYpLrZrauR6-SoJNoP_FxdZbuCyUdkYJV1cTDZHk_UGZe9/s320/1919.JPG" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Signatura 1919</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
COMENTARI<br />
M'imagino una persona molt responsable que estava cridat a fer una tasca per imposició familiar, era l'hereu, que no podia ni volia defugir. Havia estat educat per complir el seu paper sense tindre en compte els seus desitjos més personals.
Donat que per ell, hauria volgut una mica més de llibertat per conduir la seva vida, crec que pels altres, i sobretot per la seva filla va ser comprensiu i tolerant.
Diuen que la Montserrat Santonja era una dona alliberada pels temps que corrien, avançada, culta i amant de la bona vida.<br />
<br />
<u>CONCLUSIÓ</u><br />
Considero que en Francisco Javier Bassols trenca una mica amb les tres primeres generacions dels Santonges que s'havien establert a Barcelona des de mitjans del segle XVIII, en el sentit que la seva visió del negoci no era viscuda de la mateixa manera. Mentre que pels els seus avantpassats, la feina era el més important de les seves vides, en el cas del nostre personatge, un cop consolidat un cert estatus, aquesta no era la seva única obsessió. El seu sentit de la responsabilitat i familiar van fer que la tasca que li tenien encomanada la complís amb escreix , però això no va obviar que les decisions més importants de la seva vida no sempre anessin encaminades als aspectes més materialistes.
Per últim, cal remarcar la seva gran sensibilitat, potser pel fet de perdre la mare de jove, segurament també per la mort de la seva dona i trobar-se amb la gran responsabilitat de criar la seva filla.<br />
<br />
Estudi grafològic: Matilde Priante
provahttp://www.blogger.com/profile/16148108397745839273noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-553387419237731377.post-21962813149736106362015-07-28T03:50:00.000-07:002015-07-28T04:03:39.948-07:00La botiga del carrer de la Bòria<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyjNdYMCdl9EHoOhBX9eLoGudeQkqILlFjPyG-M4uToJmNZu2505KsLcyk49JlssRoSEsoY9uiLRTQt-950CjCmwUfGtCu3IkxQigyVu7v5zzfobx5D1NWVxQSOnWpwhKEgPfiaVmeF7yZ/s1600/carrer+Boria+n%25C2%25BA+5.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyjNdYMCdl9EHoOhBX9eLoGudeQkqILlFjPyG-M4uToJmNZu2505KsLcyk49JlssRoSEsoY9uiLRTQt-950CjCmwUfGtCu3IkxQigyVu7v5zzfobx5D1NWVxQSOnWpwhKEgPfiaVmeF7yZ/s640/carrer+Boria+n%25C2%25BA+5.jpg" width="483" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Carrer de la Bòria nº 3 i 5</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
El seu pare es va morir en una epidèmia a l'any 1823 a la casa del carrer Tapineria nº10 que feia xamfrà amb el carrer d'en Vidal. En Francesc va haver de fer-se càrrec dels seus germans i també de la seva mare. De totes maneres no va trigar gaire en casar-se amb la Francisca Camprodon, l'any 1824. No sabem si es van quedar a la mateixa casa, que també era obrador, o bé van marxar a un altre lloc de la ciutat. El més probable és que el nou matrimoni no es mogués esperant una altra ubicació. L' any 1832 la Francisca va morir després de donar a llum el seu primer fill. El vidu va tornar a casar-se tres anys més tard amb una germana de la primera dona, la Mercedes, i es van traslladar al carrer de la Boria nº 5. En aquell moment el seu germà Josep, que era metge, tenia consulta al carrer Mercaders nº 24; la seva tia Elena tenia casa, al carrer Carders nº 4, on el seu marit, en Gabriel Manent, feia de sabater; i l'oncle Bonaventura, germà del seu pare, vivia i treballava a l' obrador de sastre al carrer d'en Ripoll nº 27.<br />
<br />
Fons documentals ens confirmen que en Fco i la Mercedes van anar a viure al carrer de Bòria, cantonada amb Arc de Filateres, l'any 1835, on van ocupar el 1er pis i el local que els servia de tenda, i s'hi van estar fins l'any 1847. En aquest període el matrimoni amb els seus fills van ser espectadors i també patidors dels esdeveniments polític-socials. Sobretot dels enfrontaments dels lliberals amb els absolutistes provocats per la falta de descendència masculina del monarca espanyol Ferran VII. Els partidaris de la filla, Isabel II com a successora del Rei, els lliberals, es van barallar amb els seguidors de Carles Maria Isidre, germà d'en Ferran, de caire conservador, en una sèrie de guerres civils que confrontaven dues maneres d'entendre el país. Al mateix 1835 es va viure la crema de convents que va canviar la fesomia de la ciutat al deixar moltes solars buits, l'any 1842 el general Espartero va bombardejar Barcelona des de Montjuïc, en un atac que els barcelonins recordarien durant molts anys. Les bombes devien caure molt aprop de la casa dels Santonja que no sabem si en van resultar afectats. En resum l'estada en el carrer Bòria va ser tot menys tranquil·la, però coneixent el personatge les circumstàncies exteriors no el devien afectar de manera exagerada.<br />
<br />
La fotografia que us presentem la vaig trobar per casualitat remenant per Facebook, concretament a l'Abans de Via Laietana és on va aparèixer aquest tresor. No hem trobat, malgrat l'ajuda de la Maite Mar, responsable de la pàgina, la data i l'autor, però segur què és molt posterior al 1847, any en el que els Santonja van marxar al carrer Plateria nº 28-30. Com es pot veure en la part inferior la botiga agafa el nº 3 i el 5 (en canvi als quarterons de Garriga i Roca de l'any 1860 la finca 3 i 5 apareixen separades) la qual cosa ens situa la imatge uns anys més enllà . Per tant la botiga dels Santonja era més petita i una reforma posterior, no sabem de quin any, va unificar les dues finques i va donar com a resultat el que podem veure.<br />
<br />
L'objectiu de la fotografia era immortalitzar el gremi de Calderers, que apareix a la part superior, abans del seu trasllat amb motiu de la reforma de la Via Laietana. A sota apareix la tenda de merceria i novetats amb el nom de germans Santamaria que vindria a ocupar l'espai de l'antiga botiga llogada per en Francisco Santonja i Bruguera una bona colla d'anys abans . Una sort poder accedir a aquest document gràfic, un cop més gràcies a les xarxes socials. Ara sabem una mica més de la vida dels nostres avantpassats i de la història de la nostra ciutat.<br />
<br />
Miquel Playàprovahttp://www.blogger.com/profile/16148108397745839273noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-553387419237731377.post-11109356766130198062015-07-14T02:00:00.002-07:002015-07-14T02:06:22.154-07:00Estudi grafològic d'en Francisco Santonja BrugueraTenia molt interès en saber com era en Fco Santonja Bruguera, personatge clau en el desenvol.lupament de la família Santonja, des que van arribar a Barcelona cap a mitjans del segle XVIII.<br />
<br />
Quina idea en tenia d'ell a partir dels documents que havia trobat? En primer lloc sempre havia pensat que era el valent de la família. De fet era el responsable de la compra de la fàbrica d'indianes, de la família Canet, del carrer Cortines, a l'any 1858. En aquells moments els Santonja estaven instal·lats en una casa del carrer Argenteria on tenien botiga i l'obrador, també adquirits per ell mateix. És evident que havia de ser una persona amb molta ambició, altrament hagués pres les decisions d'una manera més lenta o bé amb més prudència. D'altra banda creia que els tres matrimonis, dos amb dues germanes Camprodon i el tercer amb una cosina d'aquestes, estaven pensats per ascendir en l'escalafó socio-econòmic del moment. Per tant, amb aquestes i altres dades, podia deduir que es tractava d'una persona nascuda per assolir grans objectius, aparentment superiors a les seves forces. Amb totes aquestes hipòtesis rondant pel cap va arribar el dia de comprovar que ens deia l'informe grafològic d'en Fco Santonja i Bruguera.<br />
<br />
<h3>
<u> L'estudi grafològic observat a partir del grafisme analitzat</u></h3>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoMMKRDpGg6aNcT_ZAPclY9wdBeNdRahWMwhyb0b7vA1L_uvTu7ji-Mcn2LX6LFSO4UtgGSFPQyyk4MkIYTbS6aT-5QAllgwZ1sK8sATX_n57Tkx9LcwCVtpM-byJmPpTmXBt0rTzVt1CL/s1600/santonja+bruguera+1824.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="214" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjoMMKRDpGg6aNcT_ZAPclY9wdBeNdRahWMwhyb0b7vA1L_uvTu7ji-Mcn2LX6LFSO4UtgGSFPQyyk4MkIYTbS6aT-5QAllgwZ1sK8sATX_n57Tkx9LcwCVtpM-byJmPpTmXBt0rTzVt1CL/s320/santonja+bruguera+1824.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">signatura 1824 (24 anys )</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
FRAGMENT ESTUDI<br />
“ És molt curiós que al llarg dels anys la seva signatura no canvii gairebé , potser a causa del fet que no escrivís gaire, i també que el seu caràcter i forma de comportar-se no variés gaire al llarg dels anys”<br />
COMENTARI<br />
La seva biografia ens indica que es va dedicar de manera exclusiva a la seva feina i a l' empresa d'una manera incansable i decidida. Va tenir una formació exclusivament dedicada al seu ofici de galoner. Per tant era una persona monolítica que no va variar de pensament ni d'objectius, malgrat el pas dels anys. Segurament estava molt convençut d'allò que feia pels bons resultats obtinguts.<br />
<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-y6aftnU6tSnNuStQZHVTJPfoCItOuOtCnN2sl7tTHrID_LbQrMPKvtMPNcP5ZVGZLcqigWnPpnyD8_tE9AmmZtXZCqDt1Fy9tIvyHxvbstOjrHGlGweanfk90gwEWL5wnl_rSurFh2c9/s1600/santonja+bruguera+1858.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh-y6aftnU6tSnNuStQZHVTJPfoCItOuOtCnN2sl7tTHrID_LbQrMPKvtMPNcP5ZVGZLcqigWnPpnyD8_tE9AmmZtXZCqDt1Fy9tIvyHxvbstOjrHGlGweanfk90gwEWL5wnl_rSurFh2c9/s320/santonja+bruguera+1858.jpg" width="244" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">signatura 1858 (58 anys )</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
FRAGMENT ESTUDI<br />
“Tenia dots de comandament que l'exercia amb fermesa i seguretat, no obstant escoltava les opinions dels altres per acabar decidint segons el seu criteri”<br />
COMENTARI<br />
No es d'estranyar que aquestes dues qualitats es reflecteixin en la seva signatura , perquè van ser necessàries per assolir els objectius que es va proposar.<br />
<br />
FRAGMENT<br />
”Era una persona conservadora, però amant del progrés. Tenia molt interès en progressar econòmicament i socialment, es a dir millorar el seu estatus social, això podia provocar-li en un primer moment una visió fantasiosa i poc realista que després compensava al moment de concretar els seus projectes”<br />
COMENTARI<br />
La posició d'en Francisco enfront la situació d'inestabilitat al llarg de tot el segle XIX, devia ser conservadora, amant de l'ordre i del poder establert, com la de tota la burgesia Barcelonina. No me'l imagino defensor de opcions progressistes que anessin en contra de les tradicions socials i familiars comunes en aquella època, de totes maneres és plausible que fos defensor del progrés i d'idees renovadores tant pel que fa a nous avenços tecnològics com també de posicions polítiques que l'afavorissin en els seus objectius. Així no seria d'estranyar que estigués a favor de les demandes dels industrials catalans enfront del govern de Madrid. Seria en aquell temps un reformista conservador.<br />
<br />
FRAGMENT ESTUDI<br />
“Tenia una capacitat energètica bastant alta i sobretot molt sostinguda en el temps. Poseia una visió global sense detenir-se en els petits detalls”<br />
COMENTARI<br />
En Francisco va conduir l'empresa fins a la seva mort, als 74 anys, sense fer un traspàs de funcions, com així ho confirma la documentació. Disciplinat i entregat a la feina d'una manera absoluta. En la seva signatura no hi han signes de debilitat inclosa la que va fer l'any 1873, un any abans de la seva mort. La poca apreciació pels petits detalls ens dibuixen una persona molt directe amb una falta de sensibilitat per les petites coses que també es manifestava en altres facetes de la seva vida.<br />
<br />
FRAGMENT<br />
“En l'àmbit familiar no semblava una persona especialment afectiva, era paternalista, dominant, i procurava controlar-ho tot”<br />
COMENTARI<br />
El nostre personatge actuava d'una manera freda, útil, eficaç, paternalista, igual com exercia el seu lideratge al capdavant del negoci familiar. Els assumptes personals i més íntims eren considerats per ell una continuïtat dels purament comercials. No hi havia diferència en la manera de tractar-los. Tot era un conjunt que tenia d'estar al servei d'un únic objectiu; l'èxit.<br />
<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhreOLHvrSIXOhyB9zocBIUqw2tADGQYo_ZLetAWfOLetrqb5CSziumCm4CBRh164TMU4L85RwgHmfKt8ZhjgaahyphenhyphenveyWUGZeigCPrpQquYuLxYg-NEivyjl6w3rTmN35l7FYzEltV-YG1-/s1600/santonja+bruguera+1873.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="94" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhreOLHvrSIXOhyB9zocBIUqw2tADGQYo_ZLetAWfOLetrqb5CSziumCm4CBRh164TMU4L85RwgHmfKt8ZhjgaahyphenhyphenveyWUGZeigCPrpQquYuLxYg-NEivyjl6w3rTmN35l7FYzEltV-YG1-/s320/santonja+bruguera+1873.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">signatura 1873 (73 anys )</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
<u><b>CONCLUSIÓ</b></u><br />
<u><b><br /></b></u>
En Francisco va haver d'assumir des de molt jove, 24 anys, totes les responsabilitats del negoci al morir el seu pare. Sempre va saber el que volia, i com ho havia d'aconseguir . Format en l'ofici de galoner va exercir el seu lideratge i va moure, sense defalliment i al llarg de tota la seva vida, totes les peces amb la finalitat d'assolir l' ascens social dels Santonja.<br />
<br />
Miquel Playà Venturaprovahttp://www.blogger.com/profile/16148108397745839273noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-553387419237731377.post-51751770818157450272015-06-01T09:04:00.001-07:002015-06-01T09:05:53.120-07:00Genalogia i GrafologiaSempre he pensat que amb la genealogia no arribaria mai a saber com es relacionaven, com sentien, quines eren les principals virtuts, defectes, carències,etc, dels meus avantpassats. Estava segur que cap document explicaria el més íntim d'una àvia, d'un rebesavi,... això sí conseguiría tindre totes les dades: naixement, casament, compres, vendes, negocis i fins i tot les últimes voluntats. Però mai una confessió que ens pogués explicar com era la persona.<br />
<br />
El més sensat seria conformar-se amb la biografía completa d'aquells que ens van precedir, és molt més del que la majoria de persones saben, però sempre he volgut saber més coses que les dades que unes escriptures m'hagin pogut aportar. Però com fer-ho?? Sí que el conjunt de totes les dades biogràfiques et poden donar una idea del personatge, però és de totes maneres un coneixement limitat, li falta una part de l'explicació.<br />
<br />
Feia temps que pensava com podría superar aquestes limitacions. Era evident que no podíem traslladar-nos en una màquina del temps per saber de primera mà com sentien i s'emocionaven els nostres rebesavis, tampoc era possible trobar cap document que ho expliqués. Per tan, vaig pensar que poder a través de l'escriptura podría descobrir com els afectaven les circumstàncies de la seva vida i del seu entorn en la seva manera d'escriure. Aleshores seria possible donar-los vida més enllà d'unes dades fredes que ens aportaven els documents.<br />
<br />
Em vaig posar en contacte amb el Ramon Rovira de la Societat genealògica de Catalunya i em va recomanar una grafòloga, la Matilde Priante, també vinculada amb l'entitat. A partir d'aquí el problema va ser decidir per on començar, penseu que tenia una llarga llista d'aspirants per investigar.
Vaig començar per intentar posar nom i cognoms a l'autor de l 'arbre i d'uns fulls, tots ells manuscrits, que havien estat molt importants en els inicis de la meva recerca genealògica. Un cop sabut l'avantpassat que ho havia fet, m'interessava estudiar la seva lletra i signatura. El resultat de l'estudi de la Matilde d'aquest primer personatge, a banda de desvetllar l'incognita de qui havia fet aquell arbre familiar, em va ajudar a acabar de donar forma al personatge. És molt curiós com ens afecten els diferents episodis de la nostra vida, i com aquests es reflecteixen en la nostra lletra.<br />
<br />
Penso que aquesta experiència és prou interessant per explicar-la al nostre bloc, així que en diferents entrades i a mesura que anem fent els estudis grafològics, anirem publicant els resultats. Espero també que els malalts de genealogia us animeu a complementar les vostres recerques amb la aquesta ciència, us puc assegurar que us portarà més alegries del que us pogueu imaginar.
<br />
<br />
Miquel Playà Venturaprovahttp://www.blogger.com/profile/16148108397745839273noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-553387419237731377.post-1925144574034365462015-04-19T02:15:00.000-07:002015-10-03T00:37:46.037-07:00L' inventari dels Batlle<br />
Francisco Batlle i Miró, d'ofici perxer, va ser un oncle sense fills de l'Anna Dominga Batlle, última de les tres dones d'en Fco Javier Santonja i Bruguera. La lectura de l'inventari sembla indicar que els Batlle gaudien d'una bona posició econòmica si ens fixem en els objectes que hi figuren a la casa del carrer Alt de Sant Pere; la quantitat de mobles de caoba, la vaixella de porcellana, els 112 volums de llibres, les joies que posseïen, etc. El patrimoni immobiliari també es destacable: el pis del carrer Alt de Sant Pere ( on va viure i morir ), el del Torrent de l'Olla, el del carrer Carders, la finca del Carrer Mònec ( on sembla que hi tenia el negoci ), els horts de Portal Nou, i la peça de terra del Pont de la Llacuna. Encara queda per confirmar on tenien la fàbrica, ho diem així perquè a l'inventari es parla de “ llibres antics de la fàbrica”. Tot sembla indicar que el negoci estava al carrer Mònec, donat que els Batlle tenien tota la finca, que tenia 3 entrades, dues per tendes, amb planta baixa, tres pisos, i un hort al darrera, que segurament es feia servir per l'ofici de perxer.<br />
<br />
<h3>
<u>Inventari Francisco Batlle i Miró ( ? - 1866 )</u> </h3>
<br />
<b>Carrer Alt de Sant Pere nº 50 pis primer.</b><br />
<b><br /></b>
<b>Al rebedor</b><br />
10 cadires de caoba, un sofà de color de xicranda, 5 quadres de caoba amb estampes de litografia i tres tamborets de caoba.<br />
Una escopidora de cristall blau.
Un quinqué de llautó o làmpada solar.
Una taula de noguera.<br />
<br />
<b>Al menjador </b><br />
7 cadires ordinàries de boga, i 2 de mitjanes.
1 butaca de caoba
Una taula de caoba per menjar.<br />
2 soperes de pisa anglesa, blanques i grans.<br />
6 ampolles de cristall i quatre porta-ampolles.<br />
5 copes grans, 10 gots petits de cristall, i 6 gots grans.
9 xiqures blanques de porcellana, 6 tasses per al caldo i els seus plats.<br />
23 plats de pisa anglesa blanca, 2 gerres de porcellana blanca.
Un coper de 12 copes i tres ampolles.<br />
2 candelers de metall i una ampolla de rom.<br />
Un joc del dominó.<br />
<br />
<b>A la cuina</b><br />
Una taula blanca.
Una garrafera amb varies garrafes.
Un braser de llautó.
Una sagnadora de llautó.
Una escumadora i un cullerot de llautó.
3 cassos, una “grasera”, i una xocolatera de coure.
3 candelers i 2 “velones” de llautó.<br />
<br />
<b> Al dormitori on va morir</b><br />
Un llit de caoba amb guarniments daurats.<br />
Una taula per menjar al llit.<br />
Un quadre de la Verge de la Mercè, i un del beat Oriol.<br />
Un calaix amb un orinal.<br />
Un rentamans, i estris per afaitar.<br />
9 cadires amb seient de palla.
3 quadres i un mirall.<br />
Una còmode de noguera:<br />
1er calaix (una ombrel.la de seda i blonda, 6 camises de dona, uns calçotets de fil, 4 de cotó per a dona, un pantaló de fil, 8 parells de mitges d'estam i de cotó, 3 armilles per a senyora de cotó, 13 gorres per dormir, 9 camises per a senyora,........... i dues medalles de plata).<br />
2ºn calaix ( roba usada).<br />
3er calaix ( 4 cortines, 2 sanefes de tafetà de color carmí …..).
En un armari gran: 1er ; un maniguet, un barret de senyora, 2 capses amb diversos útils per a màscares. 2ºn; 7 tralles, 42 fundes de coixí, …. 3er; 8 coberts de plata amb les inicials J. B, 2 ganivets de plata, una palmatòria, 17 culleretes de plata amb les inicials J.B, 9 ganivets de mànec de banús,...4art; 8 cortines, una mosquitera, una capa madrilenya, 6 levites usades,...<br />
<br />
<b>A l'escriptori</b><br />
Una taula pupitre de fusta.<br />
Una llibreria de fusta amb un total de 112 volums.<br />
Dos quadrets amb estampes.
4 cadires.<br />
<br />
<b>A la peça immediata </b><br />
Una còmoda escriptori amb arquilla antiga amb el següent contingut:
vàries llibretes de rebuts
llibre de censos de finques de Francisco Batlle
llibres antics de la fàbrica
300 duros en monedes d'or<br />
En una capsa de cartró: dues arrecades de rellotge o “leontinas” d'or, una agulla de diamants pel pit, 6 botons de robis, dos rellotges de plata de butxaca.<br />
Un “chupador” de coral muntat en plata amb picarols i cadeneta del mateix metall.<br />
Un parell de sivelles de plata per a sabates.<br />
2 “toquillas” d'or, 2 arracades de diamants, 2 botons de diamants per les orelles, 3 anells de diamants, 1 anell amb topazi, una agulla gran que dibuixa una flor de diamants pel pit, …...<br />
<br />
<b>A la sala principal del davant</b><br />
Un llit gran de caoba.<br />
Un crucifix de plata amb creu de fusta.<br />
Una pila d'aigua beneïda.<br />
Un tinter de metall i cristall.<br />
Un quadre amb l'estampa de la nostra senyora del Roser.<br />
Un aparador de caoba amb rivets d'or dins del qual hi ha 4 àngels.<br />
2 palmatòries, 1 crucifix de plata, una imatge de Santa Magdalena,<br />
11 cadires de caoba. Una còmoda amb pedra de marbre a sobre.<br />
<br />
<b>Segona sala</b><br />
Una taula de jugar de caoba.<br />
Un tocador de caoba amb pedra de marbre.<br />
Un joc complert de cafè de porcellana de platejada.<br />
12 cadires de caoba.
Un sofà de caoba.
Una catifa.<br />
5 quadres amb marc daurat.<br />
<br />
<b>En un quarto interior </b><br />
Un armari vell, un bagul, i un llit amb matalàs.<br />
<br />
<b>En un altre quarto interior</b><br />
Un bagul vell i buit, i un llit amb dos matalassos.<br />
<br />
<b>En el quarto baix</b><br />
Roba de llit
Un braser de coure amb la seva caixa de fusta de noguera.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmEqZMFXfsPzXlvtXR32kF7MR7NEVGmUiNb6AwBFqqE2rXI3xJdoCvPBZ-Ghf8yPgoB9krA9jXAqpvJeMlvwqe6CYsP29AD8KHvqfwXhESdfdxsGAYZTnMB2RXuNcm4x5nZxOg1-13AHPR/s1600/C+ALT+DE+SANT+PERE+50.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmEqZMFXfsPzXlvtXR32kF7MR7NEVGmUiNb6AwBFqqE2rXI3xJdoCvPBZ-Ghf8yPgoB9krA9jXAqpvJeMlvwqe6CYsP29AD8KHvqfwXhESdfdxsGAYZTnMB2RXuNcm4x5nZxOg1-13AHPR/s1600/C+ALT+DE+SANT+PERE+50.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 12.8000001907349px;">Carrer Alt de Sant Pere nº 50<br />
<div>
<br /></div>
</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<b> Casa del Torrent de l'Olla nº 212 2ºn pis</b><br />
<br />
Dues còmodes.
Una butaca amb seient de boga.
10 cadires grans de boga, 2 cadires mitjanes de boga, 9 cadires velles de boga.
4 taules velles, 2 llits vells, i un catre.
Utensilis de cuina vells.<br />
<br />
<br />
<br />
<h3>
<u> Bens inmobles</u></h3>
<br />
- Una casa situada al carrer Mònec nº 21, composta de planta baixa amb tres portes ( dues per tendes i una per escala), tres pisos i el seu hort a la part posterior. Total 5400 pams quadrats aprox. La tenia al comprar-la a Felix Paradaltas ( AHPB notari: José Mazorla i Prats, 9 de juliol del 1841).<br />
<br />
<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfEg8v94ECZnCEoiw5d-HZXs0_6eLFJ3TL3LV8OLmdBS4nzaC3HH51Zhe5Fk3wPjlDEQzbMAvmQFZWEPORQ1VtwJ2Hmvx7NDbmWtUtHBMU6uOQ3lGU-1ytngQv6RT7eQ9_vrtCkmHAK2DU/s1600/C+M%C3%92NEC+21.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfEg8v94ECZnCEoiw5d-HZXs0_6eLFJ3TL3LV8OLmdBS4nzaC3HH51Zhe5Fk3wPjlDEQzbMAvmQFZWEPORQ1VtwJ2Hmvx7NDbmWtUtHBMU6uOQ3lGU-1ytngQv6RT7eQ9_vrtCkmHAK2DU/s1600/C+M%C3%92NEC+21.JPG" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Carrer Mònec nº 21</td></tr>
</tbody></table>
<br />
- Peça que té 4 mujades (1) en els horts de Portal Nou.<br />
- Casa del carrer Carders.<br />
- Peça de terra en el Pont de la Llacuna.
(1) una mujada equivalia a 4.896,5 metres quadrats<br />
<br />
AHPB Notari: Lluis Gonzaga Gurri a 7 de novembre de 1866provahttp://www.blogger.com/profile/16148108397745839273noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-553387419237731377.post-34941570446778007132015-04-13T09:54:00.000-07:002015-04-13T09:54:05.929-07:00L' inventari dels CamprodonLa importància de les famílies Camprodon i Batlle en el futur dels Santonja es va fer evident quan vam trobar els inventaris que estaven inclosos en els testaments d'en Fco Camprodon i Vila, i d'en Fco Batlle i Miró, dels anys 1859 i 1864 respectivament. En ambdós es fa una detallada exposició de tots els objectes quotidians, així com de les propietats que tenien. Es tracta de dues famílies, emparentades entre elles, que gaudien d'una posició benestant. A banda de la part més materialista cal dir, com vam esposar a l'article “ Els Camprodon i Batlle, un bon negoci” , que hi ha una aportació de coneixements de l'ofici molt important, un era perxer i l'altre veler. Les filles, la Fca, la Mercè, i per ultim l'Anna Dominga es van casar per aquest ordre amb en Fco J Santonja Bruguera, que en va rebre els beneficis, així com els seus fills.
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<h3>
<u>Inventari Fco Camprodon i Vila ( 1789 – 1859)</u></h3>
<div>
<u><br /></u></div>
<h4>
Carrer Boqueria n º 20</h4>
<br />
- <b>En el dormitori</b>: 2 còmodes que eren de l'esposa del difunt, la Maria Batlle.
1 llit de noguera amb tres matalassos.
1 paperera d'ús normal.<br />
<br />
- <b>En una habitació de l'entresòl</b>: Una taula petita per jugar.<br />
<br />
- <b>En l' habitació pròpia del difunt</b>: Un aparador amb el Beat Miguel de los Santos.
Un aparador amb un St Crist i la Verge de la Pietat.<br />
<br />
- <b>En habitacions de l'entresòl</b>: 4 llits amb els seus matalassos i 18 cadires usades.<br />
<br />
- <b>En el menjador</b>: Una taula de noguera per menjar.
12 cadires de noguera.
- Roba blanca ( veure document).<br />
<br />
- <b>A la tenda</b>: Un aparador de noguera. Uns armaris vells. Unes vitrines.
11 lliures de “seda torcida”, 4 lliures de “seda torcida” negra.
71 lliures de seda de color, “torcida i floja”.
6 lliures de seda treballada en cordons.
24 peces de galons negre, 44 peces de galons de colors, etc.<br />
<br />
- <b>A la cuina</b>: 2 càntirs de coure de cinquanta anys. Una bateria de fang i vidre
ordinari, cassoles de coure etc.<br />
<br />
- <b>A l'obrador</b>: 4 màquines de ferro amb 17 boixets per fer trenes.
1 màquina de ferro amb 4 “boixets per fer cordons.
4 telers de galoner.
2 telers de teixidor de vels. 1 ordidor.
8 plegadores, etc.<br />
<br />
- 10 coberts, 2 cullerots, 3 ganivets i un parell de canelobres, tot de plata.<br />
<br />
- 200 duros en efectiu, i 500 duros en la Societat que tenia ( Auxiliar de la indústria ).<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj76Jx4pIedYprWJOaJSaabSwLUssgMWBv3oEzZc-jxUyFzKnbgoURjboGPG-7VM6NzL4mIj6lljczoBLIssZLkGE-E7xqbshm2IntkhGTv0hJxqXj3_GunZKRNlDOB4Y5fXkgJ97lrqD4X/s1600/foto+inventari+Camprodon.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj76Jx4pIedYprWJOaJSaabSwLUssgMWBv3oEzZc-jxUyFzKnbgoURjboGPG-7VM6NzL4mIj6lljczoBLIssZLkGE-E7xqbshm2IntkhGTv0hJxqXj3_GunZKRNlDOB4Y5fXkgJ97lrqD4X/s320/foto+inventari+Camprodon.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="font-size: 12.8000001907349px;">Carrer Boqueria nº 20</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<h4>
Immobles:</h4>
<div>
<br /></div>
- Casa del carrer de Boqueria nº 20 amb tenda i quatre pisos.<br />
- Casa amb hort i una peça de terra a Sants.<br />
- Una quarta part d'una peça de terra de l'Hospitalet.<br />
- Deutes: Un cens de 24 lliures anuals de la casa del carrer Boqueria. Un cens de 18 lliures de la casa de Sants. Etc.<br />
<br />
<br />
AHPB Notari: Manuel Lafont i Thomas, 7 de novembre de 1859.<br />
<br />
<h3>
<u>Testament de Fco Camprodon i Vila</u></h3>
<br />
- Hereu el seu fill, en Fco Camprodon Batlle, i en cas de no tenir fills als seus néts.<br />
<br />
- La casa del carrer de la Quadra nº 4 de Sant Feliu del Ll al seu nét Fco de P Santonja Camprodon.<br />
<br />
- Als seus néts Josep, Rosa i Assumpció Santonja Camprodon la quantitat de 1.400 lliures catalanes.<br />
<br />
<br />
AHPB Notari: Manuel Lafont i Thomas, 7 de novembre de 1859.provahttp://www.blogger.com/profile/16148108397745839273noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-553387419237731377.post-23888420706869295562015-03-13T10:16:00.000-07:002015-10-03T00:36:40.429-07:00Els Camprodon Batlle, un bon negociCom el nét d'un moliner d'Oristà arriba a fundar una companyia sedera amb una fàbrica al mateix cor de Barcelona ?. El seu pare i els seus oncles vivien a Barcelona des de l'any 1770. S'hi havien arrelat i especialitzat ràpidament en els diferents oficis del tèxtil, velers, galoners, sastres ...Els nouvinguts devien recordar els telers del poble, propietat de la família materna i no crec que trobessin a faltar la feina de moliner que havien vist fer al seu pare. Tot un salt, només possible a la Barcelona de finals del XVIII. De moliners paraires a seders especialitzats.
En el moment de l'arribada dels Santonja, el bon moment econòmic afavoria l'establiment de petits obradors que s'obrien als diferents barris de la ciutat, negocis que podien prosperar amb relativa facilitat. En aquest context es pot explicar l'ascens en tan sols dues generacions. De totes maneres les petites companyies, com les dels Santonja, assolien l'èxit definitiu també gràcies a unes bones aliances matrimonials que els permetien ajuntar les capacitats i patrimonis de les dues famílies.<br />
<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhE8Ca-hOthU6YYobEF6fHaA-iSSRhHJEiBsr8USDhmk_K-9Pwg6_vcvYhDPhn8MaDNSNnJ_Eg4o4N2OpqGLkezd6GHMjmCjDc1grNfL4-msKiNbo6tugsMJOKPWEFvLP-RqovUqU4uTFf0/s1600/Doc+negoci+Santonja+-+copia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="318" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhE8Ca-hOthU6YYobEF6fHaA-iSSRhHJEiBsr8USDhmk_K-9Pwg6_vcvYhDPhn8MaDNSNnJ_Eg4o4N2OpqGLkezd6GHMjmCjDc1grNfL4-msKiNbo6tugsMJOKPWEFvLP-RqovUqU4uTFf0/s1600/Doc+negoci+Santonja+-+copia.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td></tr>
</tbody></table>
<br />
El nét del moliner, que es deia Fco J Santonja Bruguera (1800- 1874), es va casar als 24 anys amb la Fca Camprodon, la filla gran de Fco Camprodon Vilar ( 1782- 1859). La tria va resultar d'allò més encertada, si tenim en compte que l'objectiu era l'augment del patrimoni i la possibilitat d'establir noves relacions en el sector del tèxtil.
El pare i l'avi de la Fca eren examinador i prohom respectivament del Col.legi de Velers de Barcelona. Vivien al carrer Boqueria, on tenien una petita empresa anomenada, Auxiliar de la indústria, especialitzada en l'ofici de veler, galoner. La primera notícia és de l'avi, es d'en Fco Camprodon Masvidal com a prohom del Col·legi de Velers l'any 1773, dada que ens confirma la importància del personatge . Estava casat amb l'Eulàlia Vila i encara que vivien a Barcelona, sembla que eren originaris de Sant Feliu del Llobregat. D'altra banda, el pare de la Fca estava casat amb la Maria Batlle, pertanyent a una família de perxers que vivien al barri de Sant Pere, no sabem des de quan.
<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFbPTF1DGVebFjbtKZ2OKaQKP9JMXaLIc1Z-FkHchwsvFJPa2TOfXdh6W-QhDfaC9RoChNHu4vBLkSoYUVRI9bTjNjbT0RmAVNp3f8odXG7K2UFlMEG1h5ad-TvBu9AXp9gJKb4n-SqO_c/s1600/boqueria+n%C2%BA+20.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFbPTF1DGVebFjbtKZ2OKaQKP9JMXaLIc1Z-FkHchwsvFJPa2TOfXdh6W-QhDfaC9RoChNHu4vBLkSoYUVRI9bTjNjbT0RmAVNp3f8odXG7K2UFlMEG1h5ad-TvBu9AXp9gJKb4n-SqO_c/s1600/boqueria+n%C2%BA+20.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Carrer Boqueria nº 20</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
La Fca va morir l'any 1832 en el part del seu primer fill, en Fco de Paula Santonja Camprodon. En Fco J es va tornar a casar amb una germana petita de la Fca , la Mercedes, aquesta també es va morir any 1859 i la tercera esposa, un cop acabades les germanes, va ser una cosina d'aquestes, la Ana D Batlle. La relació amb els Camprodon Batlle a part de molt estreta, senzillament devia ser un bon negoci, com demostrarem amb l' inventari de l'any 1859 d'en Fco Camprodon i Vilà, i el d'en Fco Batlle i Miró de l'any 1866, oncle de la tercera i última dona.
Es en aquests anys, entre el primer i l'últim casament, que la companyia Fco Santonja compra un edifici al carrer Argenteria, cantonada carrer Basea, on instal·la un obrador i la Botiga, i que adquireix, més endavant, una vella fàbrica d'indianes de la família Canet al carrer Cortines. Un progrés molt ràpid tan sols possible amb el recolzament de la família Camprodon i en
una època de creixement econòmic, sobretot en el tèxtil.
<br />
<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYz3cRQIrPAloesAmpnYhCNAna7l6CT15doK-5P6jPFo5ogpQQY30Kib1Y4BXfajAFZRkBUVGIXijooZMzvIaTLHc0u_29sj3d_R-KpJ50dkNzIxnC1Ohn39ItzNk1k_LSdqkEyi7h1_4a/s1600/f%C3%A0brica.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="212" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYz3cRQIrPAloesAmpnYhCNAna7l6CT15doK-5P6jPFo5ogpQQY30Kib1Y4BXfajAFZRkBUVGIXijooZMzvIaTLHc0u_29sj3d_R-KpJ50dkNzIxnC1Ohn39ItzNk1k_LSdqkEyi7h1_4a/s1600/f%C3%A0brica.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Fàbrica del carrer Cortines</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
En la propera entrada del bloc publicarem els inventaris dels Camprodon i els Batlle que a banda de demostrar la teoria de que són essencials per l'esdevenidor dels Santonja, també ens il·lustren de manera molt detallada tot el parament d'una casa del segle XIX, així com els estris dels oficis del ram de la seda.
<br />
<br />
<br />
Autor : Miquel Playàprovahttp://www.blogger.com/profile/16148108397745839273noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-553387419237731377.post-17691323016428541522015-02-14T03:49:00.004-08:002015-02-14T03:49:50.923-08:00La foto de la botigaSabíem que la botiga estava a la Via Laietana molt a prop de l'antiga comissaria de la Policia Nacional, tan temuda en temps del franquisme. Portava anys buscant una fotografia on sortís la botiga que els Santonja van obrir poc després de l'acabament de la reforma d'aquesta via, l'any 1913. N'havia sentit parlar moltes vegades i fins i tot sabia que estava al número 45, l'edifici on avui està el bar Ski, just abans d'arribar al carrer Tomàs Mieres. Volia veure la imatge antiga d'una botiga que va tancar a principis de l'any 50. Se m'havia resistit durant molt de temps fins que el passat Nadal després de passar-me hores veient fotografies antigues d'aquest carrer, em va semblar reconèixer aquest número. Es tractava d'una fotografia de l'enterrament de l'Amadeu Vives feta des de l'encreuament de Via Laietana amb el Carrer Alt de Sant Pere, d'en Carlos Pérez de Rozas de l'any 1932. A la imatge es veu una munió de gent que espera el pas del fèretre.<br />
<br />
A l'edifici que queda enfront s'hi veuen tres locals junts a l'esquerra de la imatge: el bar ski, una perruqueria i un tercer del qual s'endevina un rètol que no es pot llegir. Després de consultar amb en Ricard Marco de Fotoconnexió <a href="http://www.fotoconnexio.org/"></a> http://www.fotoconnexio.org/links/ i de recomanar-me de buscar l'original, vaig fer la petició a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona amb l'esperança que pogués veure el rètol de la botiga amb més claredat. Quan em van portar l'original d'en Perez de Rozas, sense la necessitat de la lupa ja vaig poder llegir les paraules que buscava: SANTONJA.<br />
<br />
Una troballa tan important obre altres interrogants. A la foto no es veu tota la finca número 45, no apareix el local que fa cantonada amb el carrer Tomàs Mieres. Els documents que tenim de la companyia Fco Santonja e hijos diuen que en un primer moment la tenda era més gran i que agafava també aquest local. Així és possible que des del 1913 fins als anys 30, la fotografia seria diferent, amb una botiga més gran, que després es fraccionaria per quedar com a la foto del 1932.<br />
<br />
Buscarem una altra imatge on es pugui veure la botiga dels Santonja i poder comparar-la amb la trobada per treure’n més conclusions, però això com us podeu imaginar és força complicat. Confiem en els usuaris de la xarxa i amb els aficionats a la fotografia i així recuperar una part de la nostra memòria.<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQB42q6sSeFd79WzgGYZcXeLFqHCmNOEmhyhJuFXtYzkQnOt903WyIvpPOVVEgtdsV3XrGSPBu4lQwUHxaaKMFaU7Q9Bnj4Ntjy0sBwtS2LKf-Xt8N0YLMqsPC9iiDYN2BAr2GuWpOeuPK/s1600/botiga+Via+Laietana+1932.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQB42q6sSeFd79WzgGYZcXeLFqHCmNOEmhyhJuFXtYzkQnOt903WyIvpPOVVEgtdsV3XrGSPBu4lQwUHxaaKMFaU7Q9Bnj4Ntjy0sBwtS2LKf-Xt8N0YLMqsPC9iiDYN2BAr2GuWpOeuPK/s320/botiga+Via+Laietana+1932.jpg" height="303" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Fotografia Carlos Pérez de Rozas. Any 1932<br />( Arxiu Fot de Barcelona)<br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /></td></tr>
</tbody></table>
provahttp://www.blogger.com/profile/16148108397745839273noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-553387419237731377.post-70084322926093340882015-01-28T10:15:00.000-08:002015-01-28T10:15:31.296-08:00Presentació del bloc a la Societat Genealògica de Catalunya<div style="text-align: justify;">
El passat dilluns dia 1 de desembre ens dirigíem a l'Arxiu Nacional de Catalunya, també seu de la Societat Genealògica de Catalunya, amb la finalitat de presentar el bloc de la família Santonja. M'havia preparat un guió on explicava de manera detallada els passos que havíem fet de la recerca genealògica de la meva família, des de l'obertura de la caixa de documents a l'estiu de l'any 2000 fins a les darreres investigacions. Aleshores pensava quin valor tenia tota aquella feina que m'havia ocupat tant de temps, quin sentit tenien tots els viatges, les consultes amb diferents experts, la lectura de llibres d' història, les llargues hores consultant arxius. Vaig arribar a la conclusió que la història dels Santonja tenia un interès en si mateixa, però també representava l'explicació de l'evolució d'un sector econòmic clau del nostre país. Per exemple, la meva família no arriba per atzar a la Barcelona de finals del segle XVIII, decideixen abandonar el molí i la feina de paraire d'Oristà, perquè a la capital en aquell precís moment hi ha una recuperació econòmica després de la gran desfeta de 1714; la feina especialitzada amb el cotó i la seda atrau a moltes persones de comarques a provar sort en aquest ofici. D'exemples com aquest en tenim molts més, és per això tan bonica la recerca. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDF1HkqONciia4sCiv8elbwcJcAggFgZ11VWlpveK3Gmu_n3-qL4TBF9v-3zQlzxSu6ohtPYyxOZ9s_Eusj_2SZ2R0EaavlCafk1xn7FrQu2nqw76JJGiyz6v2WsJeWBU3AfpVmVV_oZOX/s1600/PC010090.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDF1HkqONciia4sCiv8elbwcJcAggFgZ11VWlpveK3Gmu_n3-qL4TBF9v-3zQlzxSu6ohtPYyxOZ9s_Eusj_2SZ2R0EaavlCafk1xn7FrQu2nqw76JJGiyz6v2WsJeWBU3AfpVmVV_oZOX/s1600/PC010090.JPG" height="240" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La presentació del bloc va durar uns 20 minuts, en els quals vaig anar desgranant la narració de la investigació portada a terme durant 14 anys. Un cop acabada l' intervenció es va obrir un torn de preguntes que vaig respondre el millor possible. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiigG2RaUptBCzLNvqeVC4i1gCFAhcXCU9ihc-BSXGdz3Hrnu0MUVqA6YgOMuTnyQWzAxi2UIDWqrhsDiAEJWZJ48MgnOy9fGnzZWskqNESjdEcfY3jcZwNtKk5yG8kfSfKSLILdr63Td51/s1600/PC010102.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiigG2RaUptBCzLNvqeVC4i1gCFAhcXCU9ihc-BSXGdz3Hrnu0MUVqA6YgOMuTnyQWzAxi2UIDWqrhsDiAEJWZJ48MgnOy9fGnzZWskqNESjdEcfY3jcZwNtKk5yG8kfSfKSLILdr63Td51/s1600/PC010102.JPG" height="240" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La continuïtat del bloc la tenim assegurada, la riquesa dels nostres arxius ens permet seguir investigant. Es una tasca apassionant. Us convido a llegir el bloc, fer-ne comentaris, i fins i tot a fer-vos seguidors o simpatitzants, perquè això és el que ens dona oxigen per poder recuperar petites històries que expliquen la història més gran.
Finalment, per acabar, voldria agrair a la Societat Genealògica de Catalunya l'oportunitat d'exposar el nostre treball. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Miquel Playà Ventura</div>
<!-- Blogger automated replacement: "https://images-blogger-opensocial.googleusercontent.com/gadgets/proxy?url=http%3A%2F%2F2.bp.blogspot.com%2F-LIY1eYdSKQA%2FVIXlftotqbI%2FAAAAAAAADJE%2FN2bvnUquVy8%2Fs1600%2FPC010102.JPG&container=blogger&gadget=a&rewriteMime=image%2F*" with "https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiigG2RaUptBCzLNvqeVC4i1gCFAhcXCU9ihc-BSXGdz3Hrnu0MUVqA6YgOMuTnyQWzAxi2UIDWqrhsDiAEJWZJ48MgnOy9fGnzZWskqNESjdEcfY3jcZwNtKk5yG8kfSfKSLILdr63Td51/s1600/PC010102.JPG" --><!-- Blogger automated replacement: "https://images-blogger-opensocial.googleusercontent.com/gadgets/proxy?url=http%3A%2F%2F2.bp.blogspot.com%2F-i7yCS7Zrusw%2FVIXkt3GTTxI%2FAAAAAAAADI8%2FpD77bsja1nk%2Fs1600%2FPC010090.JPG&container=blogger&gadget=a&rewriteMime=image%2F*" with "https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhDF1HkqONciia4sCiv8elbwcJcAggFgZ11VWlpveK3Gmu_n3-qL4TBF9v-3zQlzxSu6ohtPYyxOZ9s_Eusj_2SZ2R0EaavlCafk1xn7FrQu2nqw76JJGiyz6v2WsJeWBU3AfpVmVV_oZOX/s1600/PC010090.JPG" -->provahttp://www.blogger.com/profile/16148108397745839273noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-553387419237731377.post-65495251097901021912015-01-13T11:15:00.002-08:002015-01-13T11:18:24.035-08:00Cronològic d'Enric Santonja Bassols<div class="Standard" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Tahoma;">L'Enric Santonja Bassols (1870-1944) va tenir el
desagradable privilegi de ser l'últim representant d'una família de llarga
tradició sedera a la ciutat de
Barcelona. Què és el que va passar? Per què s'acaba tot en aquesta generació?
Per què precisament amb l'Enric? Segurament una suma de factors van confluir en el desastre i la desaparició
de Francisco Santonja e Hijos. En primer lloc un de tipus familiar; un hereu poc preparat i incapaç de
assegurar la continuïtat . En segon lloc el conflicte de la guerra civil que va
ser molt negatiu pel negocis en general, i en tercer lloc una falta de visió,
segurament dels que el van precedir, per no
saber adaptar-se a la
modernització i els canvis que va suposar l'entrada del segle XX. Es evident que el moment de major
esplendor dels Santonja va ser a la segona meitat del segle XIX. En canvi al segle XX
s'inicià un procés lent però inexorable de davallada, molt més evident a partir de la dècada dels 30, uns
anys abans del començament de la guerra civil.<o:p></o:p></span></div>
<div class="Standard" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 11.0pt; mso-bidi-font-family: Tahoma;"><br /></span></div>
<div class="issuuembed" data-configid="13804092/10924822" style="height: 371px; width: 525px;">
</div>
<script async="true" src="//e.issuu.com/embed.js" type="text/javascript"></script>Adrià Calvo Catalàhttp://www.blogger.com/profile/00673398284972350659noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-553387419237731377.post-18699351742130477312014-11-12T10:14:00.000-08:002015-01-28T10:58:23.442-08:00El final de la Cia Santonja<div lang="zxx" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="font-size: 11pt;"><br /></span></span>
<span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="font-size: 11pt;">Què
va passar l'any 1935? El presagi d'una davallada que portaria a la
família Santonja a tancar un negoci amb 150 anys d'història a la
ciutat de Barcelona. Quedava lluny el 1785 quan en Bonaventura
Santonja i en Francesc Santonja Solà iniciaven una aventura en el
ram del tèxtil, un com a sastre i l'altre com a galoner a l'obrador
del carrer Ripoll i més endavant al carrer Tapineria. Què va passar
l'any 35 perquè tants esforços no donessin els fruits esperats.
Faltava un any per començar la guerra civil i el clima en aquells
moments no era gens bo per l'economia del país. Al front de la
companyia estava l' Enric Santonja Bassols i els primers </span><span style="font-size: 15px;">símptomes</span><span style="font-size: 11pt;"> de
crisis començaven a </span>aparèixer<span style="font-size: 11pt;">. Damunt la taula de l'Enric tenia una
demanda per </span>impagament<span style="font-size: 11pt;"> del local que havia llogat al carrer Via
Laietana feia 4 anys amb la finalitat de vendre els productes de la
fàbrica del Carrer Cortines. Per fer-li front va demanar 75.000 </span>ptes<span style="font-size: 11pt;">
al banc hipotecari d'Espanya i va hipotecar la fàbrica. Aquest
contratemps que per si sol no hauria tingut més importància, aniria
acompanyat d'un altre dificultat encara més gran: el començament
de la guerra civil espanyola.</span></span><br />
<span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="font-size: 11pt;"><br /></span></span></div>
<div lang="zxx" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="font-size: 15px;"><br /></span><span style="font-size: 11pt;"></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="font-size: 11pt;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPoRhkdtaz1HB02hBa4jqf_yaAwL2CMutvqZ0czADVTiNX3ztHNHtBf65JIblRV5VP-5H5OzJzfPC3ItXpVQ6I4YTdYFuUEzI6WQEHa9Sn4Z9HnTGmaj6RJYw8Jk4MAhhOy7lUweVCfLGC/s1600/botiga+via+laietana+2.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPoRhkdtaz1HB02hBa4jqf_yaAwL2CMutvqZ0czADVTiNX3ztHNHtBf65JIblRV5VP-5H5OzJzfPC3ItXpVQ6I4YTdYFuUEzI6WQEHa9Sn4Z9HnTGmaj6RJYw8Jk4MAhhOy7lUweVCfLGC/s320/botiga+via+laietana+2.JPG" width="320" /></a></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;"><br /></span></div>
<div lang="zxx" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="font-size: 11pt;">L'any
1936 va ser un any molt desgraciat per la família Santonja i pel
nostre país. El
22 d'agost a les 6,30 de la tarda va ser assassinat, en Miquel
Ventura </span>Surinyac<span style="font-size: 11pt;">, gendre de l'Enric, al Passeig de Sant Gervasi,
davant de l'hotel de la Rotonda. </span><span style="font-size: 15px;">Posteriorment</span><span style="font-size: 11pt;"> la CNT va </span>incautar el <span style="font-size: 11pt;">negoci </span></span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 11pt;">i </span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 15px;">col·lectivitzava</span><span style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 11pt;"> fàbrica, perden la família tot el
control de la mateixa, malgrat que, segons els documents trobats,
l'Enric el van deixar de caixer, però sense veu ni vot en la presa
de decisions fonamentals.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div lang="zxx" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="font-size: 11pt;">Els
tres anys de conflicte van significar per l'empresa un cop massa dur
i la postguerra va ser molt pitjor. La caiguda de la demanda
interior i l'escassedat de matèria prima per fer funcionar els
telers van ser dos factors molt negatius. Alhora, els deutes de
l'any 35, interromputs per la guerra, van aparèixer una altra
vegada, i la reclamació de les pèrdues degudes al conflicte no
obtenien cap resposta per part de les autoritats franquistes. A tot
això cal afegir que a l'any 1941 va morir la dona de l'Enric, la Mª
Assumpció Planells i tres anys més tard el mateix Enric Santonja
Bassols.</span></span><br />
<span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="font-size: 11pt;"><br /></span></span></div>
<div lang="zxx" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="font-size: 11pt;"><br /></span></span></div>
<div lang="zxx" style="margin-bottom: 0cm;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj94zK-Nwia0rr2ldQ9q-ShxKzK3UdMTqKjYHDlSmYYtpNUZvPIIC6F_Ab8W4IqIhE6jg3m0bjesNO-pO7Os6LDt60rwOY9HrYMl7YWRP9lCce0N7J_My6chPnNzRZ8mEvg9lCUs716-kV6/s1600/besavis+retallats.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="198" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj94zK-Nwia0rr2ldQ9q-ShxKzK3UdMTqKjYHDlSmYYtpNUZvPIIC6F_Ab8W4IqIhE6jg3m0bjesNO-pO7Os6LDt60rwOY9HrYMl7YWRP9lCce0N7J_My6chPnNzRZ8mEvg9lCUs716-kV6/s320/besavis+retallats.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="font-size: 11pt;"><br /></span></span>
<span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="font-size: 11pt;"><br /></span></span>
<br />
<div lang="zxx" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="font-size: 11pt;">El
successor de la Cia va ser el fill gran del matrimoni Santonja i
Planells, l'Enric Santonja Planells, que com deia la meva àvia no
estava preparat per al repte de </span>refundar<span style="font-size: 11pt;"> el negoci. L'Enric havia
crescut com un nen de casa </span>bien<span style="font-size: 11pt;"> i en el moment de màximes
dificultats no va saber assumir </span><span style="font-size: 15px;">responsabilitats</span><span style="font-size: 11pt;">. Així que un cop
mort el seu pare, amb les seves germanes com a espectadores, va anar
desmuntant mica en mica la feina de tantes generacions. L'any 1944 i
45 es va dedicar a pagar deutes antics a diferents proveïdors:
Tecla Sala </span>hilados<span style="font-size: 11pt;"> y </span>torcidos<span style="font-size: 11pt;"> de </span>Algodón<span style="font-size: 11pt;">, Manuel Ferrer </span>BALAUX
sucesor<span style="font-size: 11pt;"> de J </span>Tarascó<span style="font-size: 11pt;"> Riera (fundada l'any 1831 a la Plaça de Sant
Pere nº 3), paga 7.214 </span>ptes<span style="font-size: 11pt;"> a </span>Elias Serraviñals<span style="font-size: 11pt;">, </span>montador<span style="font-size: 11pt;"> de telers
i maquinària (carrer </span>St<span style="font-size: 11pt;"> Pere Mitjà nº 67), a </span>Emilio Villaronga<span style="font-size: 11pt;"> de
la fàbrica de </span>Passamaneria<span style="font-size: 11pt;">, cintes i cordons del carrer Nàpols nº
268, un deute de 541 </span>ptes<span style="font-size: 11pt;"> i per últim paga 485 </span>ptes<span style="font-size: 11pt;"> a </span>Manufacturas<span style="font-size: 11pt;">
Borràs, S.A. </span></span>
</div>
<div lang="zxx" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<br />
<div lang="zxx" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="font-size: 11pt;">L'any
1950 va demanar a l'arquitecte Joaquin Porqueras una valoració i
avaluació de l'estat de les fàbriques i cases de Portal Nou. El
preu de tot el conjunt era de 1.042.800 ptes. En el document es deia
que la fàbrica de Naipes ocupava la planta baixa i el primer pis, i
que la fàbrica de cintes, la resta de pisos superiors. També
s'esmentava que un local de Portal Nou era ocupat per una fàbrica
de cutxilles (Massons) i l'altra per una fàbrica de licors ( Lassurt
). La intenció de tot plegat era demanar a les autoritats
franquistes la restitució dels béns pels perjudicis causats durant
la guerra civil. El resultat de la demanda va ser un fracàs, no van
veure ni un duro.</span></span></div>
<div lang="zxx" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="font-size: 11pt;"><br /></span></span></div>
<div lang="zxx" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="font-size: 11pt;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfOJtog5ky5_ZQbJPUUlhw02srKY035FKsJxLqyxSgfGCnP7sgOGHxE7Qy7GBS9RAZEFQ5Hupv9dUkGoP0flqyoqsW1wLNzguoc4_tnamDWai0UskSo-FfgjvoMXLYhq9wI1ub3JatRgzv/s1600/img494.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="212" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfOJtog5ky5_ZQbJPUUlhw02srKY035FKsJxLqyxSgfGCnP7sgOGHxE7Qy7GBS9RAZEFQ5Hupv9dUkGoP0flqyoqsW1wLNzguoc4_tnamDWai0UskSo-FfgjvoMXLYhq9wI1ub3JatRgzv/s320/img494.jpg" width="320" /></a></div>
<div lang="zxx" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="font-size: 11pt;"><br /></span></span></div>
<div lang="zxx" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="font-size: 11pt;"><br /></span></span></div>
<div lang="zxx" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="font-size: 11pt;">La
fi de la Companyia "</span>Fco<span style="font-size: 11pt;"> Santonja e </span>hijos<span style="font-size: 11pt;">" cada cop estava
més a prop, fins que l'any 1954 , l'Enric Santonja Planells, amb el
</span>consentiment<span style="font-size: 11pt;"> de les seves germanes, va vendre la meitat de les
fàbriques i les cases de Portal Nou, també la casa-torre del
passatge </span>Forasté<span style="font-size: 11pt;"> construïda als anys 20 del segle </span>XX<span style="font-size: 11pt;">. Amb el </span><span style="font-size: 15px;">capital</span><span style="font-size: 11pt;"> obtingut l'hereu dels Santonja va marxar a Xile on sembla
que va instal.lar- s'hi sense gaire èxit. La signatura de venda va
posar fi a 170 anys d'activitat en el ram de la seda a Barcelona. </span></span>
</div>
<div lang="zxx" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div lang="zxx" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="font-size: 11pt;">La
història de la companyia Santonja com la de tantes petites i
mitjanes empreses, avui desaparegudes del nostre país, ens desvetlla
molts interrogants del procés de desenvol.lupament del secor seder
que va del segle XVIII al XX.</span></span></div>
<div lang="zxx" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div lang="zxx" style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div lang="zxx" style="margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div lang="zxx" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="font-size: 11pt;">Autor:
Miquel Playà</span></span></div>
</div>
provahttp://www.blogger.com/profile/16148108397745839273noreply@blogger.com0