dijous, 4 d’agost de 2016

Portal nou nº 17

Al llarg de tots aquests anys amb l'ajuda dels documents heretats de la família i d'altres que hem pogut consultar en diferents arxius, ens han permès reconstruir les vides dels nostres avantpassats, i en el meu cas l'evolució dels seus negocis. Fins ara havíem pensat que un cop comprada la finca del carrer Plateria, l'any 1847, els Santonja, no van fer cap més moviment fins l'any 1858 quan van adquirir una antiga fàbrica del carrer Cortines, junt amb les cases de Portal Nou i Volta dels Jueus.

 La consulta del registre de naixements de l'Ajuntament de Barcelona va demostrar que aquesta idea no era certa. El cas es que hi vaig trobar dos fills nascuts al carrer Portal Nou,un a l'any 1856 i un altre al 6 d'abril del 1858, uns dies abans que en Francisco Santonja Bruguera comprés la fàbrica. Els dos naixements confirmen que una part de la família vivia en aquest carrer, almenys dos anys abans del que pensàvem.

Portal nou nº 17

 Tot es va aclarir en els capítols matrimonials de l'any 1851 del fill d'en Francisco Santonja Bruguera, on el pare lloga per a un període de 5 anys, una fàbrica al carrer Portal nou nº 17 amb tot el necessari per fer l'ofici de passamaner. El document detalla el següent:

- 17 telers d'una sola peça de vellut ............................................. 68 duros
- 17 reguladors de dits telers ..................................................      68 duros
- Seda per valor de ................................................................       136 duros
- Maquineta de fer canonets ...................................................      16 duros
- Ordidors, trascanadors, i plegadores ....................................      8 duros
- Una màquina de 20 peces de vellut ......................................     400 duros
- Una màquina de 10 peces de vellut .....................................      400 duros
- Una maquina de 24 peces de vellut .....................................      400 duros
- Una maquina de 8 peces de vellut .......................................      600 duros
- Seda per valor de .................................................................      150 duros
- Un taulell ...............................................................................    1 duro i sis rals
- Un armari per guardar seda i genero .....................................    2 duros
- Un escriptori re a la contabilitat de la fàbrica..........................  2 duros
- treball paleta per fer “ jofaina” al segon pis ............................  3 duros
- treball fuster Viñas a la casa i als telers .................................   109 duros
- treball manyà Florit .................................................................  77 duros
- treball vidrier per posar vidres a les claraboyas .....................    113 duros
- treball manyà del c/ palma de sant just tancament portes .....    24 duros
- treball pintor Mercader per pintar despatx ..............................  8 duros
- Peces d'afilar ganivets de vellut ..............................................  15 duros
- Treball paleta Casellachs empedrar..........................................  96 duros
- Francisca Alabert per confecció cortines ................................  13 duros
- Per roba de taula .....................................................................   16 duros
- Josep Oriol Estruch per “tafetà carmesí” ??............................   5 duros i 12 rals
- Per matalassos .........................................................................  76 duros
- Per un tocador de caoba ..........................................................    36 duros
- Per un llit .................................................................................. 32 duros
- Per cadires de caoba ..............................................................    66 duros
- Per la muselina de les cortines ...............................................   23 duros
- Per premses i cilindres?? .........................................................  90 duros
- Sedes tintades “ tallà negro bo i dobla”???.............................   749 duros

 ( van fer el peritatge Jacint Barrau i Josep Fiter )

 Suma total ...............................................................................4000 duros

 El motiu era que el fill, en Francisco de Paula es casava amb la Carme Bassols, i en els seus capítols es feia constar la donació de la maquinària i el material per a una nova fàbrica. Per tant a partir de l'any 1851, en Fco de Paula, seria l'encarregat de dur la nova instal·lació i hi aniria a viure amb la seva dona. Aleshores, com he dit, els Santonja, tenien la botiga i l'obrador al carrer Plateria que portava en funcionament des del 1847.

 Com van poder en només 4 anys de la compra de tot un edifici del carrer Plateria llogar- ne un altre al carrer Portal nou 17? Per entendre com els Santonja havien pogut fer tots aquests moviments junt amb la compra de l'any 1858, cal dir que repassant el context econòmic d'aquells anys, coincideix amb un període de creixement que va començar l'any 1827 , i es va acabar amb la crisis de l'any 1861 deguda a la guerra de secessió nord-americana.

Miquel Playà

dissabte, 7 de maig de 2016

L' ORDRE PONTIFÍCIA

L'estudi de la vida dels meus avantpassats m'ha permès endinsar-me en uns fets històrics en els quals la meva família en va ser protagonista. Tibar de qualsevol d'aquests fils m'ha donat la possibilitat de viatjar per la nostra història. Per exemple, l'any 1896, en Josep Santonja Camprodon, devia considerar, un cop més, que era una bona oportunitat per la companyia Fco Santonja i fills acceptar l'encàrrec que li acabaven de fer. L'església els havia escollit per la confecció de les insígnies de l'orde Pontifícia de Sant Gregori el Magne.


El fet no devia representar cap sorpresa, des de feia molt de temps el negoci de cintes de seda i passamaneria tenia com a client l'església, per tant no devia dubtar ni un moment. La relació amb la cúria venia de molt antic. El seu pare havia format part de la junta de Santa Maria del Mar l'any 1854. Ell mateix com a regidor de l'ajuntament de Barcelona, l'any 1881, era nomenat responsable de la conclusió de les obres de la catedral de Barcelona, i també formà part de les obres de construcció del temple de la nostra senyora de la Mercè, l'any 1885.

Però que era l'ordre Pontifícia i en que consistia la participació dels Santonja? L'ordre de Sant Gregori el Magne o el Gran és una ordre de cavalleria vaticana creada el 1831 pel Papa Gregori XVI, actualment sota el magisteri del Papa Francesc. Fou creada per recompensar a aquelles persones de noble nissaga que s'havien distingit per la seva lleialtat a la Santa Seu i l'església catòlica. L'encàrrec que acabaven de rebre els Santonja suposava, un cop més, un reconeixement a la llarga trajectòria de Fco Santonja i Fills.

La feina encarregada consistia en la confecció de la cinta on havia d'anar penjada l'insignia de l'ordre Pontifícia. Aquesta va ser entregada a l'alcalde de Barcelona, en Josep Maria Nadal i Vilardaga, distingit pel seu paper en defensa dels valors catòlics i apostòlics a la nostra ciutat.


Com a anècdota , cal dir que en aquell moment, en Josep Santonja era regidor de l 'ajuntament de Barcelona pel mateix partit polític, el lliberal conservador, que l'alcalde distingit. No és estrany, doncs, que l'encàrrec anés a parar amb ell. Que cadascú tregui les seves pròpies conclusions!

Miquel Playà

diumenge, 6 de març de 2016

Els Santonja i el 1714

Què feien els Santonja i com va afectar a les seves vides la guerra de successió? En quin bàndol van lluitar, en l'Austriacista que defensava les antigues lleis i constitucions catalanes, o bé en el borbònic que representava la supressió d'aquestes, en una visió centralista del que seria el futur estat Espanyol? Va influir en la seva elecció el seu origen francès i la relació que havien mantingut amb el monestir de Ripoll, partidari del Borbó?

Setge de Barcelona 1714
 En l'inici de la guerra de successió l'any 1702 , les quinzenades, un impost que servia per mantenir els soldats de les tropes filipistes, eren cobrades als pagesos que amb prou feines lluitaven per subsistir. La gent senzilla, com els Santonja, estava farta dels conflictes que la corona de Castella tenia amb els seus veïns francesos, i que tant els havien perjudicat des de feia moltes generacions. Ara veien com les dues potències s'aliaven en contra dels seus interessos.

Just a l'inici del conflicte, l'any 1702, a Borredà, es moria en Jaume Santonja Vilageriu. El seu hereu, en Pere Santonja, va haver de llogar terres, molí, i la casa dels Santonja, a Francesc Font, també habitant del mateix poble. Ja sigui per motius econòmics, per haver de marxar a la guerra, o bé per una combinació dels dos factors, es va veure obligat a despendre's temporalment del patrimoni familiar.

 En aquell moment la població menuda, fins i tot els petits propietaris, Borredà inclòs, es van alinear amb la causa Austriacista, sobretot perquè el poble tenia molt mal record dels francesos en tots els conflictes anteriors, principalment en la guerra dels Segadors de l'any 1640.

 Les topades entre els seguidors Borbònics i Austriacistes eren continues i possiblement en una d'aquestes, a l'any 1713, a Prats del Lluçanès, poble defensor de la causa austriacista, va morir en Pere Santonja. Després de la mort de l'hereu, el seu germà Joan va intentar redreçar la malmesa situació familiar, sense gaire èxit, ja que acabada la guerra, a l'any 1718. es va veure obligat a tornar a llogar les terres, el molí, i la casa dels Santonja, a Pere Creixans, habitant de la vila de Borredà.

Fusellers de muntanya
El 4 de març de 1714, poc temps després de la mort d'en Pere, les tropes borbòniques van sortir de Ripoll amb la finalitat d'abastir de provisions la ciutat de Berga, aquestes son aturades momentàniament per 300 pagesos al coll de Palmerola, molt a prop de Borredà. Quan arriben a Borredà troben el poble completament buit, hi passen la nit, i a la matinada següent de camí cap a Berga pateixen un nou atac a càrrec d'un grup de pagesos de Borredà i Vilada, comandats per clergues i capellans. Finalment les tropes castellano franceses  van poder arribar a Berga.

 En aquell moment a la família Santonja els quedaven vius, en Joan de 35 anys ( hereu ), el seu germà petit en Gabriel de 30, i dues germanes, la Maria i l'Anna de 40 anys. L'hereu, es va quedar al poble, una de les germanes va morir, l' altre va marxar de Borredà, i en Gabriel, el meu avantpassat directe, va anar a Oristà, d'on en tenim noticies a partir de l'any 1720.

 La desfeta del país i de la família va ser molt important, haurien de passar una bona colla d'anys per tal de recuperar-se. Van caldre dues generacions per donar el salt a la ciutat de Barcelona, on els Santonja van poder-hi fer arrels.

Miquel Playà Ventura

dijous, 21 de gener de 2016

L'hereu d'Oristà

Fins ara no teníem cap notícia d'un Santonja a Oristà, després de trobar els fills del moliner, Joan Santonja i la seva esposa , la Rosa Solà, al voltants de 1760 a la ciutat de Barcelona ( vegeu article cap a Barcelona) .


No hi havia cap rastre d'un Santonja al poble, d'un l'hereu i continuador de la nissaga treballant al Moli dels Solà, on havien viscut la seva família des de principis del segle XVIII. Creiem que tots els germans, en un moment o bé en un altra, havien decidit marxar a la gran capital, deixant enrere, terres, ramats, i el molí.

 Quan semblava que aquesta història era certa, a l'arxiu de notaris de Barcelona vaig trobar una escriptura del 1797 que va capgirar del tot aquesta idea. En els capítols matrimonials de la Maria Santonja Solà amb en Josep Torras, hi consta un germà seu, en Josep Santonja Solà, moliner d'Oristà, que li fa entrega, en motiu del seu casament, de la quantitat de 40 lliures de moneda Barcelonesa. El document especifica que en Josep es troba absent i que l'esmentada quantitat l'aporta amb el que li van deixar els seus pares, en Joan i la Rosa, en testament. Per tant hi havia un germà a Oristà que com a hereu fa entrega de la dot a la seva germana.

 D'en Josep Santonja Solà no en sabem gairebé res, queda clar que era el continuador, poder l'únic, dels Santonja. No ens consta el seu casament ni si va tindre fills, el cas es que el cognom devia desaparèixer en un moment o en un altre, ja que no se'l pot trobar en l'actualitat.

 Una altra dada molt important que ens aporta el document es que també hi apareix, en Magí Solà, prevere i beneficiat de Santa Maria del Mar, germà de la mare, la Rosa Solà, per tant oncle de la Maria i dels germans Santonja, que també dóna uns diners al futur matrimoni de la Maria i en Josep. 

En l'article “Cap a Barcelona” no queda clar amb quins suports arribaven els germans a la ciutat. És molt difícil imaginar-se que l'Elena , en Gabriel, la mateixa Maria, en Bonaventura i el meu avantpassat directe, en Francesc, arribessin sense un suport que els facilites les coses mínimament.



Es clau el nom d'en Magí Solà, que des de la seva posició a l'església, els pogués ajudar en els primers temps a establir-se. Ara podem afirmar que els Santonja tenen el suport del seu oncle. La xarxa d'ajuda familiar, i sobretot avalats per un representant de l'església, va ser fonamental per a poder prosperar a la gran ciutat.

Miquel Playà Ventura


dijous, 15 d’octubre de 2015

Els Batlle, de pagesos a perxers

L'enllaç de la Maria Batlle, l'any 1803, amb en Francisco Camprodon Vilà, va donar com a fruit dues de les tres dones que va tenir en Fco Santonja Bruguera, figura cabdal en l'esdevenidor de la família Santonja.

 Però qui eren i a què és dedicaven els avantpassats de la Maria? De fet no en sabíem res del seu orígen, ni quina era la seva història. Vaig pensar que seria interessant investigar-ho per tal de comprendre l'aportació d'aquesta família a la configuració de la Companyia de seders “Francisco Santonja”.

 Fco Batlle Miró, germà de la Maria, vivia al carrer alt de Sant Pere nº 50, tenia en propietat una casa al carrer Carders nº 33, un altra al carrer Mònec nº 21, on sembla que tenia un obrador de Perxer, i finalment dues peçes de terra amb aigua a la Teuleria, a prop del Pont de las Vigues, a l'antic camí d'Horta ( actualment correspodria al carrer Sicilia entre Gran via i Casp).

carrer Alt de Sant Pere nº 50

 En Fco i la Maria procedien d'una nissaga establerta a la ciutat de Barcelona des de principis del segle XVIII, segons la recerca a l'arxiu de notaris de Barcelona. El primer Batlle que vaig trobar es deia Anton Batlle, pagès de Barcelona, mor abans de l'any 1735. Vivia al Barri de Sant Pere, segurament al carrer Carders, a la vora dels Horts de Portal Nou, on des de molt antic els pagesos de la ciutat hi treballaven les seves terres.

carrer Mònec nº 21

Pont de les Bigues a l'antic camí d'Horta

 El primer Batlle que no es va dedicar a l'ofici de pagès va ser el besnét de l'Anton, en Joan Batlle Umbert, mor a l'entorn del 1810. En Joan va trencar una tradició de pagesos per dedicar-se a un ofici, el de perxer, que a finals segle XVIII, a Barcelona donava una perspectiva de futur millor. Al morir sense fills, el continuador d'un petit obrador del carrer Carders nº 33, va ser el seu nebot, en Josep Batlle Roca, pare de la Maria Batlle, esmentada al principi del text. En Josep Batlle va morir l'any 1818, i el seu hereu finalment va ser en Fco Batlle Miró, germà de la Maria Batlle.


Indret on estava finca Carders nº 33

 Les famílies Santonja, Batlle, i Camprodon, es devien conèixer entre elles, malgrat que la ciutat havia crescut molt, la gent de l'ofici es coneixien. Els Santonja van viure al carrer Tapineria fins l'any 1824; els Camprodon, portaven anys residint al carrer de la Boqueria,on feien de velers, i els Batlle, antics pagesos, ara al carrer Carders, tenien uns quants telers de perxer. Les trajectòries de les tres nissagues es creuarien fruit de diversos matrimonis amb en Francisco Santonja Bruguera: 1 er l'any 1824 ( Francisca Camprodon Batlle, 2 on l'any 1835 (Mercedes Camprodon Batlle), i finalment l'any 1852 ( Ana Dominga Batlle).

 Un cop feta, en part, la genealogia dels Batlle, s'obren nous interrogants sobre aquesta família. Encara no està clar si eren originaris de Barcelona, o bé, si com els Santonja i d'altres famílies, procedien de fora de les antigues muralles de la nostra ciutat. No ens queda cap més solució que seguir la recerca fins a resoldre les noves incerteses.


Miquel Playà

diumenge, 20 de setembre de 2015

La botiga de Via Laietana 2

La foto del 1932 feta pel Pérez de Rozas amb motiu de l'enterrament de l'Amadeu vives, era insuficient per poder veure en la seva totalitat la botiga que els Santonja tenien des dels anys 30 a la Via Laietana nº 45. A l'imatge hi faltava la part de la finca que feia cantonada amb l'actual carrer Tomàs Mieres.

Foto any 1932. Autor: Carlos Pérez de Rozas

Un altre cop gràcies a les xarxes socials ( L'Abans de Via Laietana ) i la Maite Mar en particular, vaig trobar una fotografia de la mateixa finca feta l'any 1930, on es pot veure la part que fa faltava. Si ens fixem en l'edifici que es veu al centre de la fotografia, a la part inferior s'hi pot observar just davant del fanal el local del Santonja que també surt a la foto del 1932. A sobre d'aquest, es pot observar un rètol que posa en lloguer, a la imatge del 1932 ja està llogat, per en Ramon París, agente de cambio y bolsa. A la dreta del local, la perruqueria està igual, i més a la dreta d'aquesta es poden intuir unes obres inacabades, amb una escala recolzada en una pared, segurament del bar Ski, present a la fotografia del 32.

Any 1930. Arxiu Nacional de Catalunya. Autor: Brangulí

El què és important a l'imatge del 1930 d'en Brangulí, és el que apareix a la cantonada de Via Laietana amb el carrer Tomàs Mieres. En aquest lloc hi han dos tendals estesos, i dos més de replegats, tots ells del mateix color i estructura. En total 5 obertures que juntes constituïen la botiga sencera dels Santonja, que no es podia veure de cap manera a la fotografia del 1932.

Foto actual

Repassant l'arxiu familiar he recuperat algunes dades de la botiga de Via Laietana que he resumit per ordre cronològic i que acaben de donar sentit a les dues fotografies dels anys 30.

 1931
Enric Santonja Bassols lloga un local al Carrer Via Laietana nº 45 propietat de Don Arturo Suqué i Teresa Anguera, la seva esposa. El preu era de 19.800 ptes l'any.
 1935
Els amos del local tenda de Via Laietana nº 45 posen una demanda de desnonament per falta de pagament. Al final no s'executa.
 1939
El 14 de juliol, l'Enric Santonja i Bassols i la Teresa Anguera arriben a un acord per pagar el deute pendent pel lloguers de la tenda de Via Laietana. Aquest deute puja la quantitat de 40.000 ptes es pagarà de la següent manera : 6.500 ptes inicials i 500 ptes mensuals fins cobrir la quantitat total. També arriben a l'acord de reduir l'espai a canvi d'una reducció de l'import del lloguer ( no sabem amb quins espais es van quedar )
 1944
 El 21 del mes de gener es mor l'Enric Santonja Bassols. En el seu testament figura la tenda del carrer Via Laietana nº 45. El seu fill segurament va rescindir el contracte de lloguer degut als nombrosos deutes que havia d'afrontar.


Miquel Playà Ventura

dissabte, 22 d’agost de 2015

Estudi grafològic d'en Francisco Javier Santonja Bassols

D'en Francisco Santonja Bassols n'havia sentit parlar a la meva àvia, a la meva mare i al meu oncle. Em podia fer una petita idea de com era per les petites converses que havia tingut amb tots tres. Més endavant en els arxius vaig trobar informació del seu entorn més proper; de la seva filla, de la mort prematura de la seva dona,i també de la seva activitat al capdavant de la “Cia Francisco Santonja i fills”. Aleshores podia treure algunes conclusions.

En primer lloc pensava en una persona amb una formació intel·lectual que podia anar més enllà del negoci familiar. Mentre que els seu pare i el seu avi es van formar exclusivament per a la feina que havien de desenvolupar, ell va estudiar dret, de fet és l'únic advocat de la família Santonja, i malgrat que la seva vida va estar marcada per la dedicació a l'empresa, els seus estudis li van permetre tindre una perspectiva molt més amplia. De fet, en Fco Santonja, als 53 anys va delegar les seves responsabilitats de la fàbrica al seu germà petit, l'Enric Santonja Bassols. Fins aquell moment va exercir el seu lideratge amb responsabilitat, però també és veritat que les seves inquietuds devien anar més enllà dels maldecaps de les gestions del dia a dia, així que quan va retirar-se ho devia fer sense enyorança. El que no sabem del cert a què es va dedicar en el moment de la seva retirada, però pel que es va poder trobar a casa de la seva filla quan aquesta va morir, ens podem imaginar que tenia afició per la música, era assidu al liceu, per la pintura i la literatura.

 En Francisco va quedar vidu als 37 anys al néixer la seva primera filla, la Montserrat. Al contrari del seu pare i del seu avi que es van casar diverses vegades va renunciar a contraure un nou enllaç per abocar-se a la cura de la Montserrat amb l'ajuda de la seva sogre, la Justa de la Maza. Va renunciar a un nou matrimoni que podia aportar-li avantatges en el terreny professional, pensem que un nou casament per les famílies benestants representava més enllà de la necessitat afectiva, la consolidació del patrimoni, per prioritzar la seva vida personal. Es a dir, va renunciar a donar una nova mare a la seva filla, sacrificant l'interès més material ,cosa que no havien fet el seu pare i sobretot el seu avi. Es possible que no li volgués fer passar per aquesta experiència que havia viscut ell als divuit anys?

Un cop feta la idea del personatge amb les aportacions documentals i de transmissió oral, calia anar més enllà per tal de conèixer amb més profunditat a la persona. Disposava, per fer l' estudi grafològic, d'un l'arbre familiar i d'anotacions fetes a mà per ell. Aquest material m'havia de servir per confirmar o desmentir les sospites plantejades, i també per descobrir aspectes nous de la personalitat del meu avantpassat.

 L'estudi grafològic observat a partir del grafisme analitzat 


FRAGMENT ESTUDI
 “Agilitat mental, unida a precisió i reflexió. La seva visió de l'entorn era clara i concreta, arribava a conclusions de manera ràpida, però no per això poc reflexiva. Un cop pressa una resolució la portava a la pràctica d'un manera immediata. Va poder desenvolupar- se en diferents àmbits creatius que ell considerés realistes i realitzables. És possible que projectés aquesta faceta en algun tipus d'activitat”

Signatura 1882


COMENTARI
D'aquest aspecte de l'estudi grafològic es dedueix que era una persona preparada amb una visió clara de la realitat i una capacitat per a la reflexió provada. Pensem que en Francisco va estudiar dret i per tant tenia una bona formació intel·lectual a diferència dels seus avantpassats. Aquest fet l'allunya del problemes del dia a dia per donar-li una visió més amplia que li permet una anàlisi més objectiu del seu entorn. Al mateix temps a diferència del seu avi, els seus objectius no sempre giren entorn de la Companyia Santonja, sinó que es diversifiquen, però no queden clars en l'estudi. Això no vol dir que deixés de banda les seves responsabilitats, però aquestes, no eren la seva única prioritat. Prova d'això, és que en Francisco a l'any 1905 quan encara tenia 53 anys, dóna amplis poders al seu germà petit.

FRAGMENT ESTUDI
 “ l 'evolució gràfica al llarg dels anys és molt positiva en el terreny intel·lectual. Representa una evolució molt favorable en aquest aspecte que el va permetre desenvolupar-se amb fluidessa i efectivitat"

Signatura 1905

COMENTARI
 Es tractava d'una persona culta i preparada, podríem dir que refinada. Aquestes característiques les va heretar la seva filla. La meva àvia m'explicava que la Montserrat era tota una senyora, que es va mantenir soltera tota la vida, i que tenia molta predilecció pel teatre, l'òpera i d'altres gustos refinats. Es lògic pensar que ambdós amb una vida solucionada poguessin permetre's una llotja al Liceu entre d'altres coses. L'ascens social de la família Santonja ja estava consolidat, ara ells en podien gaudir.

FRAGMENT ESTUDI
 “ Pel que fa al caràcter actuava de forma moderada amb serenitat i domini, però s'aprecien certes inseguretats que difícilment sortien a l'exterior”

Signatura 1911

COMENTARI
A què es poden referir les inseguretats que s'aprecien? Si fem una ullada a la seva biografia hi ha un punt fosc que no hem pogut aclarir. Quan es casa amb l'Anna Matarrodona l'any 1885, en Francisco era vidu des de l'any 1880 . Un matrimoni curt que devia acabar amb la mort de la dona. No en sabem res. És possible que aquest succés li deixes petjada? El matrimoni amb l'Anna tampoc va durar gaire, aquesta es va morir en el part de la seva filla, l'any 1889. Una segona decepció, és possible que fes trontollar la seva persona. Després, la decisió de no casar-se més, un fet gens habitual a la família Santonja , ens fa pensar que es va preservar en el seu cercle més íntim per tal de no patir més. És un hipòtesis d'allò més versemblant. Ara bé, el seu domini i la seva serenitat van fer que aquestes inseguretats no es manifestessin.

 FRAGMENT ESTUDI
 “Tenia un fort sentit d'arrelament familiar que el feia responsable del seu entorn més pròxim. Adoptava una actitud de domini i control ferm, de protector familiar però aquest paper l'exercia amb un caràcter dialogant. És probable que se sentís segur i orgullós de la seva tasca professional i social , però que íntimament fos insegur a la seva vida afectiva i personal. També es evident que se sentia aclaparat per les seves responsabilitats professionals i familiars que ell mateix s' autoinposava”

Signatura 1919


COMENTARI
M'imagino una persona molt responsable que estava cridat a fer una tasca per imposició familiar, era l'hereu, que no podia ni volia defugir. Havia estat educat per complir el seu paper sense tindre en compte els seus desitjos més personals. Donat que per ell, hauria volgut una mica més de llibertat per conduir la seva vida, crec que pels altres, i sobretot per la seva filla va ser comprensiu i tolerant. Diuen que la Montserrat Santonja era una dona alliberada pels temps que corrien, avançada, culta i amant de la bona vida.

CONCLUSIÓ
Considero que en Francisco Javier Bassols trenca una mica amb les tres primeres generacions dels Santonges que s'havien establert a Barcelona des de mitjans del segle XVIII, en el sentit que la seva visió del negoci no era viscuda de la mateixa manera. Mentre que pels els seus avantpassats, la feina era el més important de les seves vides, en el cas del nostre personatge, un cop consolidat un cert estatus, aquesta no era la seva única obsessió. El seu sentit de la responsabilitat i familiar van fer que la tasca que li tenien encomanada la complís amb escreix , però això no va obviar que les decisions més importants de la seva vida no sempre anessin encaminades als aspectes més materialistes. Per últim, cal remarcar la seva gran sensibilitat, potser pel fet de perdre la mare de jove, segurament també per la mort de la seva dona i trobar-se amb la gran responsabilitat de criar la seva filla.

 Estudi grafològic: Matilde Priante