Els Batlle, de pagesos a fabricants d'Indianes

El camí que duia al poble d’Horta sortia de la muralla pel Portal Nou, era força utilitzat per persones que anaven a peu, a cavall o en tartana. El primer tram i més a la vora de la ciutat transcorria per una munió d’horts que treballaven els pagesos del gremi d'hortolans de Barcelona. La via passava pel Fort Pienc on creuava el rec comtal pel Pont de les Bigues ( avui carrer Sicília entre la Gran via i Casp), més enllà estava Sant Martí de Provençals i finalment el municipi de Sant Joan d’Horta.

El paisatge era agradable amb masies disperses, molins fariners moguts per la força hidràulica del rec comtal, i cap a mitjans del segle XVIII per les primeres fabriques d’indianes, ja al terme de Sant Martí de Provençals. El territori, anomenat el pla de Barcelona, abastia a la ciutat de cereals, farratges, lleguminoses, etc. Els terrenys, molt productius, eren propietat de l'església, de comerciants i nobles que els llogaven a pagesos a canvi d’un substanciós lloguer. Un mosaic de diferents cultius, colors i olors que des de temps immemorial se’n treia profit gràcies al rec comtal.

La família Batlle, originaria de Sant Andreu del Palomar, s’havia establert a la ciutat a finals del segle XVII, on el matrimoni format per en Jaume Batlle Cuyàs i la Gertrudis Castell vivia al carrer Carders, molt a prop del Portal Nou. Els Batlle pertanyien al gremi dels Hortolans del Portal Nou i tenien diferents peces de terra en el lloc anomenat La Teuleria a prop del Pont de les Vigues ( actualment barri del Fort Pienc) i també d’altres a Sant Marti de Provençals. Poc després de la seva arribada a Barcelona, la guerra de successió ho va capgirar tot. La feina dels pagesos del pla de Barcelona va quedar limitada a l’interior de la ciutat. El retrocés en l'àmbit social, econòmic i cultural duraria fins ben entrat el segle XVIII.

L’hereu del Jaume i la Gertrudis , en Joan Battlle Castells, un cop passada la guerra, va continuar la feina als horts de la Teuleria. L’any 1718 es va casar amb la Coloma Umbert a l'església de Sant Andreu del Palomar. Ens l’hem d’imaginar sortint cada matí a peu o amb algun animal pel Portal Nou pel camí d’Horta fins arribar al Pont de les Bigues, tot treballant de sol a sol. Els dies de mercat, amb l’ajuda de la seva dona o d’algun familiar, havia de portar la collita a vendre a qualsevol mercat de Barcelona. Lentament i amb molt esforços va poder comprar més terres, bé per conrear-les o per llogar-les a altres pagesos de la ciutat. El Joan Batlle Castells i la Coloma van tenir 6 fills: 4 noies i 2 nois. El fill gran, en Jaume, va seguir fent de pagès a les terres del seu pare i dels seus avis. L’altre germà, en Joan, va aprendre l’ofici de perxer i cap el 1760 va obrir botiga i obrador a la casa familiar del carrer Carders. Els perxers o galoners fabricaven cintes o teixits llargs i estrets de seda. El gremi que els agrupava va tenir un important desenvolupament a partir de mitjans del segle XVIII, gràcies a tres factors:  l’arribada en massa de mà d’obra, el progrés tècnic i finalment l’obertura del mercat americà. L’increment del nombre de telers va ser notable en aquesta època aprofitant qualsevol espai del barri de Sant Pere. 

L’any 1770 en Jaume i en Joan ja tenien una petita companyia que es dedicava a l’ofici de perxer. En Joan aportava la feina i el Jaume, la casa,  tot mantenint la dedicació al camp. La família Batlle va orientar els seus esforços al nou ofici, però sense abandonar les terres que els servien d’ inversió i més endavant com a Prats d’Indianes. La visió de futur que va tenir aquesta generació seria clau en l’esdevenidor d’aquesta família.

Els beneficis de la petita companyia es reinvertien en l’obrador o bé en la compra de més terres , però la mort prematura del Jaume va deixar el negoci en mans del seu fill, en Josep Batlle Roca, i del seu germà, en Joan Batlle, casat i sense cap fill. Oncle i nebot, l’any 1777, van vendre als germans Magarola, importants fabricants d’indianes de la ciutat de Barcelona unes terres de 6 mujades (les tenien pel seu avi, en Joan Batlle Castells) del terme de Sant Marti de Provençals per 3000 lliures de moneda catalana. La industria d’indianes produïa teles de fil o de cotó, o barreja d'ambdues, pintades només d'un costat, i necessitava d’extensions de terreny a prop de la ciutat per blanquejar i assecar les peces que confeccionava. Amb el capital obtingut de la venda del terreny de Sant Martí de Provençals van poder crear l’any 1797 la companyia d’indianes "Batlle i cia". En formaven part en Joan Batlle Umbert (perxer), Josep Batlle Roca (perxer), Marià Casas (fabricant d'indianes), i Sebastià Amigo (sombrerer). Per començar la societat va comprar una peça de terra de 5 quarteres per fer un prat d'indianes, en el lloc anomenat “lo Teulat”, on hi van fer construir, l’any 1806, un casal i unes oficines. 

En Josep Batlle Roca ( 1754- 1820 ), galoner i fabricant d’indianes, un cop mort el seu oncle, es va fer càrrec de les terres del Pla de Barcelona, de la casa del carrer Carders, on tenien l’obrador de perxer, i d’una casa al carrer Alt de Sant Pere nº3, que esdevindria més endavant la fàbrica d’indianes de la família Batlle . El Josep es va casar l’any 1775 amb la Gertrudis Miró, amb la que va tenir 6 fills. La guerra del francès (1808 – 1814) va suposar un nou entrebanc pels negocis i per la economia de Catalunya. El matrimoni format per en Josep Batlle i la Gertrudis també va tenir 6 fills. L’hereu, en Francisco Batlle Miró (1800-1866) , amb només 20 anys, va haver de posar-se al capdavant de Batlle i cia. L’any 1820, mesos després de la mort del seu pare, obria una fàbrica d’indianes al carrer Alt de Sant Pere nº 3 , i al mateix temps reformava i ampliava l’antic obrador del carrer Carders.

El panorama polític de la primera meitat del segle XIX no era gens encoratjador, els canvis produïts a conseqüència de la revolució industrial feien preveure un enfrontament civil entre dues mentalitats ben diferents; una urbana que es deixava enlluernar pels avenços tecnològics i científics i una rural que odiava profundament el progrés i refusava amb totes les forces tot el que signifiqués l’abandonament de les tradicions i les formes de viure antigues. Les guerres anomenades Carlines van sacsejar el nostre país de dalt a baix, mentrestant en Francisco Batlle Miró, casat amb l’Isabel Rovira, ja era un conegut fabricant d’indianes del barri de Sant Pere. Els Batlle havien viscut, junt amb el país, les transformacions, massa sobtades, d’uns oficis que venien de molts segles enrere a uns altres completament nous on les noves tècniques hi tenien molta importància. Aquesta família havia passat de ser pagesa a fabricants d’indianes amb només 50 anys.

Miquel Playà