El camí que duia al poble d’Horta sortia de la muralla pel Portal Nou, era força utilitzat per persones que anaven a peu, a cavall o en tartana. El primer tram i més a la vora de la ciutat transcorria per una munió d’horts que treballaven els pagesos del gremi d'hortolans de Barcelona. La via passava pel Fort Pienc on creuava el rec comtal pel Pont de les Bigues ( avui carrer Sicília entre la Gran via i Casp), més enllà estava Sant Martí de Provençals i finalment el municipi de Sant Joan d’Horta.
El paisatge era agradable amb masies disperses, molins fariners moguts per la força hidràulica del rec comtal, i cap a mitjans del segle XVIII per les primeres fabriques d’indianes, ja al terme de Sant Martí de Provençals. El territori, anomenat el pla de Barcelona, abastia a la ciutat de cereals, farratges, lleguminoses, etc. Els terrenys, molt productius, eren propietat de l'església, de comerciants i nobles que els llogaven a pagesos a canvi d’un substanciós lloguer. Un mosaic de diferents cultius, colors i olors que des de temps immemorial se’n treia profit gràcies al rec comtal. La família Batlle, originaria de Sant Andreu del Palomar, s’havia establert a la ciutat a finals del segle XVII, on el matrimoni format per en Jaume Batlle Cuyàs i la Gertrudis Castell vivia al carrer Carders, molt a prop del Portal Nou. Els Batlle pertanyien al gremi dels Hortolans del Portal Nou i tenien diferents peces de terra en el lloc anomenat La Teuleria a prop del Pont de les Vigues ( actualment barri del Fort Pienc) i també d’altres a Sant Marti de Provençals. Poc després de la seva arribada a Barcelona, la guerra de successió ho va capgirar tot. La feina dels pagesos del pla de Barcelona va quedar limitada a l’interior de la ciutat. El retrocés en l'àmbit social, econòmic i cultural duraria fins ben entrat el segle XVIII. L’hereu del Jaume i la Gertrudis , en Joan Battlle Castells, un cop passada la guerra, va continuar la feina als horts de la Teuleria. L’any 1718 es va casar amb la Coloma Umbert a l'església de Sant Andreu del Palomar. Ens l’hem d’imaginar sortint cada matí a peu o amb algun animal pel Portal Nou pel camí d’Horta fins arribar al Pont de les Bigues, tot treballant de sol a sol. Els dies de mercat, amb l’ajuda de la seva dona o d’algun familiar, havia de portar la collita a vendre a qualsevol mercat de Barcelona. Lentament i amb molt esforços va poder comprar més terres, bé per conrear-les o per llogar-les a altres pagesos de la ciutat. El Joan Batlle Castells i la Coloma van tenir 6 fills: 4 noies i 2 nois. El fill gran, en Jaume, va seguir fent de pagès a les terres del seu pare i dels seus avis. L’altre germà, en Joan, va aprendre l’ofici de perxer i cap el 1760 va obrir botiga i obrador a la casa familiar del carrer Carders. Els perxers o galoners fabricaven cintes o teixits llargs i estrets de seda. El gremi que els agrupava va tenir un important desenvolupament a partir de mitjans del segle XVIII, gràcies a tres factors: l’arribada en massa de mà d’obra, el progrés tècnic i finalment l’obertura del mercat americà. L’increment del nombre de telers va ser notable en aquesta època aprofitant qualsevol espai del barri de Sant Pere.entre telers
La història d'una nissaga industrial
diumenge, 16 de juny del 2024
Els Batlle, de pagesos a fabricants d'Indianes
dissabte, 25 de novembre del 2023
LA CARTA DELS BANYS DE L'ASTILLERO
L‘any 1965 la Maria Planells Sunyer rebia una carta des de Santiago de Xile del seu cosí Enric Santonja Planells. L’Enric vivia des de feia uns quants anys a Santiago de Xile amb la seva dona i els seus dos fills. Havia marxat de Catalunya a la dècada dels anys 50 després d’haver venut, i posteriorment repartit amb les seves germanes, el negoci de galoneria de la seva família. A la carta, l’Enric, li comentava a la seva cosina el seu estat delicat de salut, concretament l’operació de vesícula de la que s’estava recuperat, també s’interessava per la seva família i després de donar-li una mica de sabó li preguntava per l’assumpte del cens de l’Astillero, del que diu no saber-ne res i del qual diu que ningú l’informa i que en tot cas en vol saber alguna cosa com a cohereu junt amb les seves germanes i demés cosins i cosines, entre les que la Maria estava inclosa.
Barceloneta 1875 |
Banys Astillero. Principis S XX |
Banys Astillero. Meitat S XX Mariona Vidal, Joan Anton Vidal i Miquel Playà |
dilluns, 7 d’agost del 2023
Els orígens de la família Planells
Les històries familiars es van perdent amb el pas del temps i de les generacions. La majoria només som capaços de recordar el que els va passar als avis i en algun cas als besavis. La història dels avantpassats queda oblidada i som incapaços d’explicar als nostres fills i nets quins son els nostres orígens. La desmemòria en la majoria dels casos és pur desinterès i manca de curiositat i, en algun altre cas, pot ser la temença de destapar antics conflictes familiars, segurament no superats.
diumenge, 6 de març del 2022
La fàbrica de cintes del Passatge Forasté
Juliol del 1879, els germans Fco i Josep Santonja Camprodon, donaven l'alta 10 telers de cintes moguts a mà a la Fàbrica de cintes situada al Passatge Forasté nº 3 ( després nº 22). Només feia 4 anys de la mort del seu pare, en Fco Santonja Bruguera, continuador de la Companyia Fco Santonja que s’havia dedicat a la cinteria des del 1785 a la ciutat de Barcelona.
Era un bon moment pel naixement segona fàbrica, la primera estava en funcionament al carrer Portal nou des del 1858. Els fabricants i els homes de negocis, un cop acabat, per fi, el conflicte Carlí (1876), gaudien d’un període, conegut per la Febre d’or, de tranquil•litat política i social favorable pels seus interessos i també per al desenvolupament de l’economia del país.
Pintura Romà Ribera. Any 1884 aprox. |
Així doncs els germans devien estar ben convençuts, ja que sempre he pensat, que els Santonja no eren gent massa arriscada i no donaven un pas sense estar-ne ben segurs. El fet es que un any més tard, el 30 de Novembre de 1880, amplien la fàbrica i construeixen una nova quadra al P Forasté nº 5 (després nº 24 ) , destinada a obrador. Aquesta tenia 7 telers de cintes a mà d'unes 20 peces, i tres de 10 o 20 peces, que s’afegien als 10 telers, ja en funcionament des de feia un any. En total pagaven 108 pessetes de quota anual de contribució industrial. El mestre d'obres era en Josep Arnau.
Passatge Forasté. Fàbrica i residències dels Santonja, finals del segle XIX. (Fotografia Miquel Matarrodona Maza) |
Era una bona època, com hem dit anteriorment, remenant en els diaris de l’època he pogut trobar l’arribada per ferrocarril de tot tipus de productes . Així durant els anys 1881- 1884, la societat fills de Fco Santonja , rebia via PortBou, cintes de St. Etienne, seda de Lió, passamaneria de París i seda de Ginebra.
L’Exposició Universal de Barcelona de l’any 1888 va suposar per la Cia Hijos de Francisco Santonja la confirmació del seu bon ofici i també una gran injecció de moral per seguir endavant. Eren reconeguts amb la medalla d’or pel tendal instal•lat en el passeig Lluís Companys. M’imagino en Josep Santonja, regidor de l’ajuntament de Barcelona, i en Fco de Paula, reben la medalla de mans de Rius i Taulet l’alcalde de la seva ciutat.
El 6 d’agost de 1893 moria en Fco de Paula i al front del negoci es va posar el seu germà i el seu fill gran, en Fracesc Xavier Santonja Bassols. En aquell moment la fàbrica de cintes del Passatge Forasté (ara nº 22-24) tenia 13 telers per la confecció de cintes i galons de seda i 7 per articles de cotó rentat, tots ells moguts a mà (es mantenia el número) . I la fàbrica del Portal Nou en tenia 23, també moguts a mà.
Telers fàbrica Portal Nou/Cortines. Any 1950 aprox. |
Es poden trobar referències de la fabrica de cintes a l’arxiu Municipal de Sant Gervasi des de l’any 1879 fins el 1896, i a l’Anuari Riera des del 1897 al 1908. No en tenim més notícies fins el 12 d’octubre del 1911 quan el diari La Veu de Catalunya diu que els Santonja posen a llogar les quadres del passatge Forasté nº 22, per haver cessat l'activitat. Només faltaven 3 anys pel començament de la 1ª Guerra Mundial que donaria molta feina als industrials catalans. Es va perdre una gran oportunitat per mantenir l' activitat tèxtil dels Santonja a Sant Gervasi però no tenien una bola de vidre per endevinar el futur.
El tancament i
posterior enderrocament de la fàbrica del Passatge Forasté és ben
palès a la fotografia de l’any 1915, on darrera d'una bòbila s’hi poden veure les restes de les parets i un solar buit al
mig, a continuació, en la mateixa fotografia, queden les torres residencials
de la família, i darrera de tot plegat es pot intuir el que seria el futur carrer Balmes.
Fotografia 1915 |
Miquel Playà Ventura
dissabte, 14 d’agost del 2021
L' any 1891 al Passatge Forasté
L’any 1891 l’administrador de la fàbrica de cintes Santonja del passatge Forasté era l’Esteve Torrabadell Bosch, de professió teixidor, nascut a Barcelona l’any 1834. Aquella zona de Sant Gervasi es va començar a urbanitzar, per la família Forasté, l’any 1871. En Francesc d’Assis Forasté Iglesias va dividir els terrenys de la seva propietat en petites parcel•les que va anar venent a famílies benestants de la ciutat de Barcelona.
Autor desconegut. Finals segle XIX. |
Fotografia Joan Vidal Ventosa ( AFB) 1915 aprox |
diumenge, 11 de juny del 2017
El xocolater del carrer Argenteria
Per fer-nos una idea en aquell moment hi havien 10 joieries funcionant: en Rafel Albareda en tenia una al numero 55, en Francisco Alorda al nº 52, els Carreras i Duran tenien tendes al nº 9,10,49 i 64, els Cabot ocupaven les finques 33,42,43,i en Pere Soler i Perich, guanyador de dos medalles d'or i una de plata a les Exposicions del 1825,1828 i 1845, es podia trobar al nº 63. A banda de les botigues dels argenters el carrer tenia altres tipus de negocis que ocupaven l'espai que anava des de la plaça de l'Àngel fins la Basílica de Santa Maria del Mar. Buscant a la guia de Barcelona de 1857 hi vaig poder trobar uns quants establiments de cintes i sedes, molt habituals en aquella època. En Pere Vidal tenia el seu establiment en el nº 69, en Josep Borrull en el 68, el Salvador Capdevila en el 23, i finalment el que més ens interessa, en Francisco Santonja ocupava el nº 28.
En Francisco Santonja Bruguera va comprar en l'any 1847 la finca del carrer Plateria nº 28-30 que havia estat un antic negoci argenter. En aquell moment la seva dona era la Mercedes Camprodon i Batlle, i portaven 12 anys casats. Un germà d'aquesta, en Fco Camprodon, estava casat amb la Maria Parellada, germana del xocolater, que seria la que heretaria l'obrador de xocolata.
El xocolater difunt i en Fco Santonja es coneixien des de feia uns anys, els vincles familiars i la proximitat dels dos negocis ho poden demostrar sense cap dubte. De totes maneres no he trobat fins ara cap document que els relacioni directament, en tot cas és lògic perquè es dedicaven a activitats totalment diferents.
Els Parellada no van continuar en el negoci de la xocolata ja que en Josep no tenia fills, i la seva germana, la Maria, la seva hereva, ho va voler deixar. El que si hem pogut recuperar, gràcies a l'arxiu de notaris, és l'inventari de l'any 1869.
Inventari de Josep Parellada i Morgades, xocolater.
A la Tenda
- Un armari de fusta de portes de vidre per col.locar el xocolata elaborat 240 rals
- Un mostrador de fusta amb els seus calaixos 120 rals
- 8 lliures de xocolata elaborat 48 rals
- 2 pedres per moldre el cacau i fabricar xocolata 440 rals
- Un morter 60 rals
- Diverses eines i utensilis de l'ofici de xocolater 300 rals
- Una màquina per triturar el cacau 80 rals
- Una màquina per moldre canyella 400 rals
- Diversos motllos de llauna per fer tauletes de xocolata 60 rals
- Globus i canonada per a gas 60 rals.
- Total 1808 rals
( AHPB Notari: Francisco Javier Moreu. 1869 )
Miquel Playà
dimecres, 12 d’abril del 2017
El gremi de galoners i les bullangues
Dels primers anys sabem que dos dels germans treballaven a la ciutat, en Francesc, casat amb la Maria Bruguera, al carrer Tapineria nº 10 en l'ofici de galoner, i en Bonaventura al carrer d'en Ripoll fent de sastre, dels altres no en tenim gaires més dades que el seu naixement, l'ofici, i cap document que ens aporti més detalls.
El fill d'en Francesc i la Maria, en Francesc Santonja Bruguera, objecte de diversos articles al blog, va ser el continuador de l'ofici, ja que el seu únic germà varó va exercir de metge i la resta de germans eren noies. De la primera part de la seva vida no en tenim gaires dades, és a partir de l'any 1847, quan adquireix la finca del carrer Plateria per instal·lar-hi botiga i obrador, que els documents es succeïxen de manera ininterrompuda fins la seva mort, l'any 1874.
A on podia trobar la informació que em faltava per poder entendre la primera part de la seva vida? En una visita a l'arxiu de notaris de Barcelona vaig localitzar un notari que treballava pel gremi de galoners, jo sabia que en Francesc en formava part, com a mínim des del 1832. L'acta del gremi era del 10 de gener de 1836, on en Francesc Santonja, prohom del gremi, junt amb d'altres membres de l'entitat, expressaven el seu rebuig i preocupació pels aldarulls i anarquia del moment i al mateix temps felicitaven l'arribada del capità general i demés autoritats.
Baró de Meer |
La ciutadella |
En els primers dies del 1836 un grup de revoltats es va dirigir a la ciutadella i van executar a un grup de Carlins que hi estaven empresonats. La repressió per part del govern de Madrid va ser brutal, van ser deportats a Canàries i Cuba sis artesans i menestrals, quatre militars i sis caps de la milícia Nacional. També va ser nomenat un nou governador general, el Baró de Meer. L'ajuntament moderat, la junta de comerç, la comissió de fàbriques, i els gremis, es van inclinar per reprovar la revolta i van optar per la moderació.
Miquel Playà