La botiga de Via Laietana 2

La foto del 1932 feta pel Pérez de Rozas amb motiu de l'enterrament de l'Amadeu vives, era insuficient per poder veure en la seva totalitat la botiga que els Santonja tenien des dels anys 30 a la Via Laietana nº 45. A l'imatge hi faltava la part de la finca que feia cantonada amb l'actual carrer Tomàs Mieres.

Foto any 1932. Autor: Carlos Pérez de Rozas

Un altre cop gràcies a les xarxes socials ( L'Abans de Via Laietana ) i la Maite Mar en particular, vaig trobar una fotografia de la mateixa finca feta l'any 1930, on es pot veure la part que fa faltava. Si ens fixem en l'edifici que es veu al centre de la fotografia, a la part inferior s'hi pot observar just davant del fanal el local del Santonja que també surt a la foto del 1932. A sobre d'aquest, es pot observar un rètol que posa en lloguer, a la imatge del 1932 ja està llogat, per en Ramon París, agente de cambio y bolsa. A la dreta del local, la perruqueria està igual, i més a la dreta d'aquesta es poden intuir unes obres inacabades, amb una escala recolzada en una pared, segurament del bar Ski, present a la fotografia del 32.

Any 1930. Arxiu Nacional de Catalunya. Autor: Brangulí

El què és important a l'imatge del 1930 d'en Brangulí, és el que apareix a la cantonada de Via Laietana amb el carrer Tomàs Mieres. En aquest lloc hi han dos tendals estesos, i dos més de replegats, tots ells del mateix color i estructura. En total 5 obertures que juntes constituïen la botiga sencera dels Santonja, que no es podia veure de cap manera a la fotografia del 1932.

Foto actual

Repassant l'arxiu familiar he recuperat algunes dades de la botiga de Via Laietana que he resumit per ordre cronològic i que acaben de donar sentit a les dues fotografies dels anys 30.

 1931
Enric Santonja Bassols lloga un local al Carrer Via Laietana nº 45 propietat de Don Arturo Suqué i Teresa Anguera, la seva esposa. El preu era de 19.800 ptes l'any.
 1935
Els amos del local tenda de Via Laietana nº 45 posen una demanda de desnonament per falta de pagament. Al final no s'executa.
 1939
El 14 de juliol, l'Enric Santonja i Bassols i la Teresa Anguera arriben a un acord per pagar el deute pendent pel lloguers de la tenda de Via Laietana. Aquest deute puja la quantitat de 40.000 ptes es pagarà de la següent manera : 6.500 ptes inicials i 500 ptes mensuals fins cobrir la quantitat total. També arriben a l'acord de reduir l'espai a canvi d'una reducció de l'import del lloguer ( no sabem amb quins espais es van quedar )
 1944
 El 21 del mes de gener es mor l'Enric Santonja Bassols. En el seu testament figura la tenda del carrer Via Laietana nº 45. El seu fill segurament va rescindir el contracte de lloguer degut als nombrosos deutes que havia d'afrontar.


Miquel Playà Ventura

Els Camprodon Batlle, un bon negoci

Com el nét d'un moliner d'Oristà arriba a fundar una companyia sedera amb una fàbrica al mateix cor de Barcelona ?. El seu pare i els seus oncles vivien a Barcelona des de l'any 1770. S'hi havien arrelat i especialitzat ràpidament en els diferents oficis del tèxtil, velers, galoners, sastres ...Els nouvinguts devien recordar els telers del poble, propietat de la família materna i no crec que trobessin a faltar la feina de moliner que havien vist fer al seu pare. Tot un salt, només possible a la Barcelona de finals del XVIII. De moliners paraires a seders especialitzats. En el moment de l'arribada dels Santonja, el bon moment econòmic afavoria l'establiment de petits obradors que s'obrien als diferents barris de la ciutat, negocis que podien prosperar amb relativa facilitat. En aquest context es pot explicar l'ascens en tan sols dues generacions. De totes maneres les petites companyies, com les dels Santonja, assolien l'èxit definitiu també gràcies a unes bones aliances matrimonials que els permetien ajuntar les capacitats i patrimonis de les dues famílies.

 El nét del moliner, que es deia Fco J Santonja Bruguera (1800- 1874), es va casar als 24 anys amb la Fca Camprodon, la filla gran de Fco Camprodon Vilar ( 1782- 1859). La tria va resultar d'allò més encertada, si tenim en compte que l'objectiu era l'augment del patrimoni i la possibilitat d'establir noves relacions en el sector del tèxtil. El pare i l'avi de la Fca eren examinador i prohom respectivament del Col.legi de Velers de Barcelona. Vivien al carrer Boqueria, on tenien una petita empresa anomenada, Auxiliar de la indústria, especialitzada en l'ofici de veler, galoner. La primera notícia és de l'avi, es d'en Fco Camprodon Masvidal com a prohom del Col·legi de Velers l'any 1773, dada que ens confirma la importància del personatge . Estava casat amb l'Eulàlia Vila i encara que vivien a Barcelona, sembla que eren originaris de Sant Feliu del Llobregat. D'altra banda, el pare de la Fca estava casat amb la Maria Batlle, pertanyent a una família de perxers que vivien al barri de Sant Pere, no sabem des de quan.

Carrer Boqueria nº 20

La Fca va morir l'any 1832 en el part del seu primer fill, en Fco de Paula Santonja Camprodon. En Fco J es va tornar a casar amb una germana petita de la Fca , la Mercedes, aquesta també es va morir any 1859 i la tercera esposa, un cop acabades les germanes, va ser una cosina d'aquestes, la Ana D Batlle. La relació amb els Camprodon Batlle a part de molt estreta, senzillament devia ser un bon negoci, com demostrarem amb l' inventari de l'any 1859 d'en Fco Camprodon i Vilà, i el d'en Fco Batlle i Miró de l'any 1866, oncle de la tercera i última dona. Es en aquests anys, entre el primer i l'últim casament, que la companyia Fco Santonja compra un edifici al carrer Argenteria, cantonada carrer Basea, on instal·la un obrador i la Botiga, i que adquireix, més endavant, una vella fàbrica d'indianes de la família Canet al carrer Cortines. Un progrés molt ràpid tan sols possible amb el recolzament de la família Camprodon i en una època de creixement econòmic, sobretot en el tèxtil.

Fàbrica del carrer Cortines

En la propera entrada del bloc publicarem els inventaris dels Camprodon i els Batlle que a banda de demostrar la teoria de que són essencials per l'esdevenidor dels Santonja, també ens il·lustren de manera molt detallada tot el parament d'una casa del segle XIX, així com els estris dels oficis del ram de la seda.


Autor :  Miquel Playà

Presentació del bloc a la Societat Genealògica de Catalunya

El passat dilluns dia 1 de desembre ens dirigíem a l'Arxiu Nacional de Catalunya, també seu de la Societat Genealògica de Catalunya, amb la finalitat de presentar el bloc de la família Santonja. M'havia preparat un guió on explicava de manera detallada els passos que havíem fet de la recerca genealògica de la meva família, des de l'obertura de la caixa de documents a l'estiu de l'any 2000 fins a les darreres investigacions. Aleshores pensava quin valor tenia tota aquella feina que m'havia ocupat tant de temps, quin sentit tenien tots els viatges, les consultes amb diferents experts, la lectura de llibres d' història, les llargues hores consultant arxius. Vaig arribar a la conclusió que la història dels Santonja tenia un interès en si mateixa, però també representava l'explicació de l'evolució d'un sector econòmic clau del nostre país. Per exemple, la meva família no arriba per atzar a la Barcelona de finals del segle XVIII, decideixen abandonar el molí i la feina de paraire d'Oristà, perquè a la capital en aquell precís moment hi ha una recuperació econòmica després de la gran desfeta de 1714; la feina especialitzada amb el cotó i la seda atrau a moltes persones de comarques a provar sort en aquest ofici. D'exemples com aquest en tenim molts més, és per això tan bonica la recerca. 

La presentació del bloc va durar uns 20 minuts, en els quals vaig anar desgranant la narració de la investigació portada a terme durant 14 anys. Un cop acabada l' intervenció es va obrir un torn de preguntes que vaig respondre el millor possible.     

La continuïtat del bloc la tenim assegurada, la riquesa dels nostres arxius ens permet seguir investigant. Es una tasca apassionant. Us convido a llegir el bloc, fer-ne comentaris, i fins i tot a fer-vos seguidors o simpatitzants, perquè això és el que ens dona oxigen per poder recuperar petites històries que expliquen la història més gran. Finalment, per acabar, voldria agrair a la Societat Genealògica de Catalunya l'oportunitat d'exposar el nostre treball. 

Miquel Playà Ventura