Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Hijos de Francisco Santonja. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Hijos de Francisco Santonja. Mostrar tots els missatges

dissabte, 14 de febrer del 2015

La foto de la botiga

Sabíem que la botiga estava a la Via Laietana molt a prop de l'antiga comissaria de la Policia Nacional, tan temuda en temps del franquisme. Portava anys buscant una fotografia on sortís la botiga que els Santonja van obrir poc després de l'acabament de  la reforma d'aquesta via, l'any 1913. N'havia sentit parlar moltes vegades i fins i tot sabia que estava al número 45, l'edifici on avui està el bar Ski, just abans d'arribar al carrer Tomàs Mieres. Volia veure la imatge antiga d'una botiga que va tancar a principis de l'any 50. Se m'havia resistit durant molt de temps fins que el passat Nadal  després de passar-me hores veient fotografies antigues d'aquest carrer, em va semblar reconèixer aquest número. Es tractava d'una fotografia  de l'enterrament de l'Amadeu Vives feta des de l'encreuament de Via Laietana amb el Carrer Alt de Sant Pere, d'en Carlos Pérez de Rozas de l'any 1932. A la imatge es veu  una munió de gent que  espera el pas del fèretre.

 A l'edifici que queda enfront s'hi veuen  tres locals junts a l'esquerra de la imatge: el  bar ski, una perruqueria i un tercer del qual s'endevina un rètol que no es pot llegir. Després de consultar amb en Ricard Marco de  Fotoconnexió  http://www.fotoconnexio.org/links/   i de recomanar-me  de buscar l'original, vaig fer la petició a l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona amb l'esperança que  pogués veure el rètol de la botiga amb més claredat. Quan em van portar l'original d'en Perez de Rozas, sense la necessitat de la lupa ja vaig poder llegir les paraules que buscava: SANTONJA.

 Una troballa tan important obre altres interrogants. A la foto no es veu  tota la finca  número 45, no apareix el local que fa cantonada amb el carrer Tomàs Mieres. Els documents que tenim de la companyia Fco Santonja e hijos diuen que en un primer moment la tenda era més gran i que agafava també aquest local. Així és possible que des del 1913 fins als anys 30, la fotografia seria diferent, amb una botiga més gran, que després es fraccionaria per quedar com  a la foto del 1932.

 Buscarem una altra imatge on es pugui veure la botiga dels Santonja  i poder comparar-la  amb la trobada per treure’n més conclusions, però això com  us podeu imaginar és força complicat. Confiem en els usuaris de la xarxa i amb els aficionats a la fotografia i així recuperar una part de la nostra memòria.




Fotografia Carlos Pérez de Rozas. Any 1932
( Arxiu Fot de Barcelona)








dimecres, 12 de novembre del 2014

El final de la Cia Santonja


Què va passar l'any 1935? El presagi d'una davallada que portaria a la família Santonja a tancar un negoci amb 150 anys d'història a la ciutat de Barcelona. Quedava lluny el 1785 quan en Bonaventura Santonja i en Francesc Santonja Solà iniciaven una aventura en el ram del tèxtil, un com a sastre i l'altre com a galoner a l'obrador del carrer Ripoll i més endavant al carrer Tapineria. Què va passar l'any 35 perquè tants esforços no donessin els fruits esperats. Faltava un any per començar la guerra civil i el clima en aquells moments no era gens bo per l'economia del país. Al front de la companyia estava l' Enric Santonja Bassols i els primers símptomes de crisis començaven a aparèixer. Damunt la taula de l'Enric tenia una demanda per impagament del local que havia llogat al carrer Via Laietana feia 4 anys amb la finalitat de vendre els productes de la fàbrica del Carrer Cortines. Per fer-li front va demanar 75.000 ptes al banc hipotecari d'Espanya i va hipotecar la fàbrica. Aquest contratemps que per si sol no hauria tingut més importància, aniria acompanyat d'un altre dificultat encara més gran: el començament de la guerra civil espanyola.



L'any 1936 va ser un any molt desgraciat per la família Santonja i pel nostre país. El 22 d'agost a les 6,30 de la tarda va ser assassinat, en Miquel Ventura Surinyac, gendre de l'Enric, al Passeig de Sant Gervasi, davant de l'hotel de la Rotonda. Posteriorment la CNT va incautar el negoci i col·lectivitzava fàbrica, perden la família tot el control de la mateixa, malgrat que, segons els documents trobats, l'Enric el van deixar de caixer, però sense veu ni vot en la presa de decisions fonamentals.
Els tres anys de conflicte van significar per l'empresa un cop massa dur i la postguerra va ser molt pitjor. La caiguda de la demanda interior i l'escassedat de matèria prima per fer funcionar els telers van ser dos factors molt negatius. Alhora, els deutes de l'any 35, interromputs per la guerra, van aparèixer una altra vegada, i la reclamació de les pèrdues degudes al conflicte no obtenien cap resposta per part de les autoritats franquistes. A tot això cal afegir que a l'any 1941 va morir la dona de l'Enric, la Mª Assumpció Planells i tres anys més tard el mateix Enric Santonja Bassols.





El successor de la Cia va ser el fill gran del matrimoni Santonja i Planells, l'Enric Santonja Planells, que com deia la meva àvia no estava preparat per al repte de refundar el negoci. L'Enric havia crescut com un nen de casa bien i en el moment de màximes dificultats no va saber assumir responsabilitats. Així que un cop mort el seu pare, amb les seves germanes com a espectadores, va anar desmuntant mica en mica la feina de tantes generacions. L'any 1944 i 45 es va dedicar a pagar deutes antics a diferents proveïdors: Tecla Sala hilados y torcidos de Algodón, Manuel Ferrer BALAUX sucesor de J Tarascó Riera (fundada l'any 1831 a la Plaça de Sant Pere nº 3), paga 7.214 ptes a Elias Serraviñals, montador de telers i maquinària (carrer St Pere Mitjà nº 67), a Emilio Villaronga de la fàbrica de Passamaneria, cintes i cordons del carrer Nàpols nº 268, un deute de 541 ptes i per últim paga 485 ptes a Manufacturas Borràs, S.A.


L'any 1950 va demanar a l'arquitecte Joaquin Porqueras una valoració i avaluació de l'estat de les fàbriques i cases de Portal Nou. El preu de tot el conjunt era de 1.042.800 ptes. En el document es deia que la fàbrica de Naipes ocupava la planta baixa i el primer pis, i que la fàbrica de cintes, la resta de pisos superiors. També s'esmentava que un local de Portal Nou era ocupat per una fàbrica de cutxilles (Massons) i l'altra per una fàbrica de licors ( Lassurt ). La intenció de tot plegat era demanar a les autoritats franquistes la restitució dels béns pels perjudicis causats durant la guerra civil. El resultat de la demanda va ser un fracàs, no van veure ni un duro.




La fi de la Companyia "Fco Santonja e hijos" cada cop estava més a prop, fins que l'any 1954 , l'Enric Santonja Planells, amb el consentiment de les seves germanes, va vendre la meitat de les fàbriques i les cases de Portal Nou, també la casa-torre del passatge Forasté construïda als anys 20 del segle XX. Amb el capital obtingut l'hereu dels Santonja va marxar a Xile on sembla que va instal.lar- s'hi sense gaire èxit. La signatura de venda va posar fi a 170 anys d'activitat en el ram de la seda a Barcelona.

La història de la companyia Santonja com la de tantes petites i mitjanes empreses, avui desaparegudes del nostre país, ens desvetlla molts interrogants del procés de desenvol.lupament del secor seder que va del segle XVIII al XX.


Autor: Miquel Playà

dilluns, 14 d’abril del 2014

La foto del Passatge Forasté



Era una fotografia gairebé oblidada. Més d'un cop havia estat a punt de desfer-me'n, però el seu destí no devia ser les escombreries. La vaig guardar esperant que arribés el seu moment. Un matí fent un recull de fotos per publicar al bloc, es va fer present altra vegada, i l'hi vaig posar més atenció. En aquell moment vaig pensar que no era possible que els Santonja l'haguessin guardat si no tenia cap interés. Els horts i les cases de la imatge devien ser un paisatge habitual per ells. Un lloc que devien haver trepitjat i que volien inmortalitzar, fent-hi una foto que van encarregar al fotògraf de la família, en Miquel Matorrodona, casat amb la Rosa Santonja.

 Així que vaig decidir a posar-la a la xarxa esperant, que algú pogués dir-ne alguna cosa, i sobretot esbrinar si es tractava del carrer Balmes amb Passatge Forasté on la meva família havia tingut propietats .  L'allau de correus va ser impressionant, la majoria de gent que vivien o havien viscut en aquesta zona. Una pista important, donat que el paisatge urbà ha canviat molt, eren els turons que es veien al fons, la resta era més difícil d'identificar. Les respostes majoritàries eren que la foto corresponia al carrer Balmes, en aquell moment una riera coberta pels horts i un camí, com es podia veure en la part inferior de la imatge. El que no sabíem identificar era l'edifici que es veia en el centre, semblava un col.legi o poder una altra cosa. Fins que un correu em va aclarir que aquella construcció era la fàbrica dels Santonja. En posteriors recerques he trobat uns plànols que coincideixen totalment amb l'estructura de la fàbrica.

La fotografia, de finals del segle XIX, està feta des de l’actual carrer Moragas a l'alçada dels jardins del Maluquer. Els horts que es veuen en primer terme estarien entre l’actual carrer Balmes i el Passatge Forasté.  Darrera a la dreta, el carrer Bertran, i al fons a l’esquerra el passeig de Sant Gervasi . A la part del darrera, i d’esquerra a dreta, es veuen tres turons que són la Creueta del Coll, el Coll, i el Carmel . A la part central, com ja hem dit, la fàbrica de “ Hijos de Francisco Santonja” dedicada a la fabricació de cintes i galons de seda i els seus derivats, oberta l’any 1880 i tancada el 1908. Era en aquell moment la quarta fàbrica mes important de Sant Gervasi segons la contribució industrial i de comerç.

Els Santonja, l'any 1875, de la mà d'en Fco de Paula Santonja Camprodon, compra a Francesc de Assis Forasté una finca al P/ Forasté de 1668 m₂ i una peça de terra de 4 hectàrees. Es compromet a construir per valor de 6416 pessetes en el termini de dos anys, i també construir una cerca i parets pel perímetre de la finca. El seu germà, Josep, té el terreny del costat de 932 m₂. Els dos germans s'instal.len a la zona fins que el 30 de Novembrede 1880, construeixen una quadra destinada a obrador a 4 metres de la tanca exterior.

 La primera notícia d'activitat productiva és de l'any 1883 i sembla que perdura fins el 1908. Figura com a fàbrica de cintes de seda “ Hijos de Francisco Santonja” al Passatge Forasté nº 22-24. El propietari, en Fco de Paula, viu al passatge Forasté nº 26 ( abans nº 5?), la casa té sotans, 1er i segon pis. L'administrador es diu Esteban Torrabadell viu al nº 22 baixos. El seu germà Josep consta com a propietari de la casa del passatge Forasté nº 28-30 ( hi viu esporadicament ), té tenda i 1er pis al nº 28, i tenda amb 1er pis al nº 30, on viu un guarda, en Ramón Ferrer. ( informació de l'any 1891).



No sabem la raó del cessament de l'activitat de “ Hijos de Francisco Santonja”al Passatge Forasté, suposem que una baixada forta de la demanda, i també l'existència de l'altra fàbrica dels Santonja que tenien a Barcelona en ple funcionament en aquella època. Fonts orals de la família parlen que a principis dels anys 40 del segle XX encara existia l'edifici, malgrat que ja no era propietat seva.