Però qui eren i a què és dedicaven els avantpassats de la Maria? De fet no en sabíem res del seu orígen, ni quina era la seva història. Vaig pensar que seria interessant investigar-ho per tal de comprendre l'aportació d'aquesta família a la configuració de la Companyia de seders “Francisco Santonja”.
Fco Batlle Miró, germà de la Maria, vivia al carrer alt de Sant Pere nº 50, tenia en propietat una casa al carrer Carders nº 33, un altra al carrer Mònec nº 21, on sembla que tenia un obrador de Perxer, i finalment dues peçes de terra amb aigua a la Teuleria, a prop del Pont de las Vigues, a l'antic camí d'Horta ( actualment correspodria al carrer Sicilia entre Gran via i Casp).
 |
| carrer Alt de Sant Pere nº 50 |
En Fco i la Maria procedien d'una nissaga establerta a la ciutat de Barcelona des de principis del segle XVIII, segons la recerca a l'arxiu de notaris de Barcelona. El primer Batlle que vaig trobar es deia Anton Batlle, pagès de Barcelona, mor abans de l'any 1735. Vivia al Barri de Sant Pere, segurament al carrer Carders, a la vora dels Horts de Portal Nou, on des de molt antic els pagesos de la ciutat hi treballaven les seves terres.
 |
| carrer Mònec nº 21 |
 |
| Pont de les Bigues a l'antic camí d'Horta |
El primer Batlle que no es va dedicar a l'ofici de pagès va ser el besnét de l'Anton, en Joan Batlle Umbert, mor a l'entorn del 1810. En Joan va trencar una tradició de pagesos per dedicar-se a un ofici, el de perxer, que a finals segle XVIII, a Barcelona donava una perspectiva de futur millor. Al morir sense fills, el continuador d'un petit obrador del carrer Carders nº 33, va ser el seu nebot, en Josep Batlle Roca, pare de la Maria Batlle, esmentada al principi del text. En Josep Batlle va morir l'any 1818, i el seu hereu finalment va ser en Fco Batlle Miró, germà de la Maria Batlle.
 |
| Indret on estava finca Carders nº 33 |
Les famílies Santonja, Batlle, i Camprodon, es devien conèixer entre elles, malgrat que la ciutat havia crescut molt, la gent de l'ofici es coneixien. Els Santonja van viure al carrer Tapineria fins l'any 1824; els Camprodon, portaven anys residint al carrer de la Boqueria,on feien de velers, i els Batlle, antics pagesos, ara al carrer Carders, tenien uns quants telers de perxer. Les trajectòries de les tres nissagues es creuarien fruit de diversos matrimonis amb en Francisco Santonja Bruguera: 1 er l'any 1824 ( Francisca Camprodon Batlle, 2 on l'any 1835 (Mercedes Camprodon Batlle), i finalment l'any 1852 ( Ana Dominga Batlle).
Un cop feta, en part, la genealogia dels Batlle, s'obren nous interrogants sobre aquesta família. Encara no està clar si eren originaris de Barcelona, o bé, si com els Santonja i d'altres famílies, procedien de fora de les antigues muralles de la nostra ciutat. No ens queda cap més solució que seguir la recerca fins a resoldre les noves incerteses.
Miquel Playà
