La fàbrica de cintes del Passatge Forasté

Juliol del 1879, els germans Fco i Josep Santonja Camprodon, donaven l'alta 10 telers de cintes moguts a mà a la Fàbrica de cintes situada al Passatge Forasté nº 3 ( després nº 22). Només feia 4 anys de la mort del seu pare, en Fco Santonja Bruguera, continuador de la Companyia Fco Santonja que s’havia dedicat a la cinteria des del 1785 a la ciutat de Barcelona. 

                                      

 Era un bon moment pel naixement  segona fàbrica, la primera estava en funcionament al carrer Portal nou des del 1858. Els fabricants i els homes de negocis, un cop acabat, per fi, el conflicte Carlí (1876), gaudien d’un període, conegut per la Febre d’or, de tranquil•litat política i social favorable pels seus interessos i també per al desenvolupament de l’economia del país. 

Pintura Romà Ribera. Any 1884 aprox.

Així doncs els germans devien estar ben convençuts, ja que sempre he pensat, que els Santonja no eren gent massa arriscada i no donaven un pas sense estar-ne ben segurs. El fet es que un any més tard, el 30 de Novembre de 1880, amplien la fàbrica i construeixen una nova quadra al P Forasté nº 5 (després nº 24 ) , destinada a obrador. Aquesta tenia 7 telers de cintes a mà d'unes 20 peces, i tres de 10 o 20 peces, que s’afegien als 10 telers, ja en funcionament des de feia un any. En total pagaven 108 pessetes de quota anual de contribució industrial. El mestre d'obres era en Josep Arnau. 

Passatge Forasté.
Fàbrica i residències dels Santonja, finals del segle XIX.
(Fotografia Miquel Matarrodona Maza)

 Era una bona època, com hem dit anteriorment, remenant en els diaris de l’època he pogut trobar l’arribada per ferrocarril de tot tipus de productes . Així durant els anys 1881- 1884, la societat fills de Fco Santonja , rebia via PortBou, cintes de St. Etienne, seda de Lió, passamaneria de París i seda de Ginebra. 

L’Exposició Universal de Barcelona de l’any 1888 va suposar per la Cia Hijos de Francisco Santonja la confirmació del seu bon ofici i també una gran injecció de moral per seguir endavant. Eren reconeguts amb la medalla d’or pel tendal instal•lat en el passeig Lluís Companys. M’imagino en Josep Santonja, regidor de l’ajuntament de Barcelona, i en Fco de Paula, reben la medalla de mans de Rius i Taulet l’alcalde de la seva ciutat. 

 El 6 d’agost de 1893 moria en Fco de Paula i al front del negoci es va posar el seu germà i el seu fill gran, en Fracesc Xavier Santonja Bassols. En aquell moment la fàbrica de cintes del Passatge Forasté (ara nº 22-24) tenia 13 telers per la confecció de cintes i galons de seda i 7 per articles de cotó rentat, tots ells moguts a mà (es mantenia el número) . I la fàbrica del Portal Nou en tenia 23, també moguts a mà. 

Telers fàbrica Portal Nou/Cortines.
Any 1950 aprox.

Es poden trobar referències de la fabrica de cintes a l’arxiu Municipal de Sant Gervasi des de l’any 1879 fins el 1896, i a l’Anuari Riera des del 1897 al 1908. No en tenim més notícies fins el 12 d’octubre del 1911 quan el diari La Veu de Catalunya diu que els Santonja posen a llogar les quadres del passatge Forasté nº 22, per haver cessat l'activitat. Només faltaven 3 anys pel començament de la 1ª Guerra Mundial que donaria molta feina als industrials catalans. Es va perdre una gran oportunitat per mantenir l' activitat tèxtil dels Santonja a Sant Gervasi però no tenien una bola de vidre per endevinar el futur. 

El tancament i posterior  enderrocament  de la fàbrica del Passatge Forasté és ben palès a  la fotografia de l’any 1915, on darrera d'una bòbila s’hi poden veure les restes de les parets i un solar buit al mig, a continuació, en la mateixa fotografia, queden les torres residencials de la família, i darrera de tot plegat es pot intuir el que seria el futur carrer Balmes.

Fotografia 1915

Miquel Playà Ventura

La botiga de Via Laietana 2

La foto del 1932 feta pel Pérez de Rozas amb motiu de l'enterrament de l'Amadeu vives, era insuficient per poder veure en la seva totalitat la botiga que els Santonja tenien des dels anys 30 a la Via Laietana nº 45. A l'imatge hi faltava la part de la finca que feia cantonada amb l'actual carrer Tomàs Mieres.

Foto any 1932. Autor: Carlos Pérez de Rozas

Un altre cop gràcies a les xarxes socials ( L'Abans de Via Laietana ) i la Maite Mar en particular, vaig trobar una fotografia de la mateixa finca feta l'any 1930, on es pot veure la part que fa faltava. Si ens fixem en l'edifici que es veu al centre de la fotografia, a la part inferior s'hi pot observar just davant del fanal el local del Santonja que també surt a la foto del 1932. A sobre d'aquest, es pot observar un rètol que posa en lloguer, a la imatge del 1932 ja està llogat, per en Ramon París, agente de cambio y bolsa. A la dreta del local, la perruqueria està igual, i més a la dreta d'aquesta es poden intuir unes obres inacabades, amb una escala recolzada en una pared, segurament del bar Ski, present a la fotografia del 32.

Any 1930. Arxiu Nacional de Catalunya. Autor: Brangulí

El què és important a l'imatge del 1930 d'en Brangulí, és el que apareix a la cantonada de Via Laietana amb el carrer Tomàs Mieres. En aquest lloc hi han dos tendals estesos, i dos més de replegats, tots ells del mateix color i estructura. En total 5 obertures que juntes constituïen la botiga sencera dels Santonja, que no es podia veure de cap manera a la fotografia del 1932.

Foto actual

Repassant l'arxiu familiar he recuperat algunes dades de la botiga de Via Laietana que he resumit per ordre cronològic i que acaben de donar sentit a les dues fotografies dels anys 30.

 1931
Enric Santonja Bassols lloga un local al Carrer Via Laietana nº 45 propietat de Don Arturo Suqué i Teresa Anguera, la seva esposa. El preu era de 19.800 ptes l'any.
 1935
Els amos del local tenda de Via Laietana nº 45 posen una demanda de desnonament per falta de pagament. Al final no s'executa.
 1939
El 14 de juliol, l'Enric Santonja i Bassols i la Teresa Anguera arriben a un acord per pagar el deute pendent pel lloguers de la tenda de Via Laietana. Aquest deute puja la quantitat de 40.000 ptes es pagarà de la següent manera : 6.500 ptes inicials i 500 ptes mensuals fins cobrir la quantitat total. També arriben a l'acord de reduir l'espai a canvi d'una reducció de l'import del lloguer ( no sabem amb quins espais es van quedar )
 1944
 El 21 del mes de gener es mor l'Enric Santonja Bassols. En el seu testament figura la tenda del carrer Via Laietana nº 45. El seu fill segurament va rescindir el contracte de lloguer degut als nombrosos deutes que havia d'afrontar.


Miquel Playà Ventura

L' inventari dels Batlle

 Francisco Batlle i Miró, d'ofici perxer, va ser un oncle sense fills de l'Anna Dominga Batlle, última de les tres dones d'en Fco Javier Santonja i Bruguera. La lectura de l'inventari sembla indicar que els Batlle gaudien d'una bona posició econòmica si ens fixem en els objectes que hi figuren a la casa del carrer Alt de Sant Pere; la quantitat de mobles de caoba, la vaixella de porcellana, els 112 volums de llibres, les joies que posseïen, etc. El patrimoni immobiliari també es destacable: el pis del carrer Alt de Sant Pere ( on va viure i morir ), el del Torrent de l'Olla, el del carrer Carders, la finca del Carrer Mònec ( on sembla que hi tenia el negoci ), els horts de Portal Nou, i la peça de terra del Pont de la Llacuna. Encara queda per confirmar on tenien la fàbrica, ho diem així perquè a l'inventari es parla de “ llibres antics de la fàbrica”. Tot sembla indicar que el negoci estava al carrer Mònec, donat que els Batlle tenien  tota la finca, que tenia 3 entrades, dues per tendes, amb planta baixa, tres pisos, i un hort al darrera, que segurament es feia servir per l'ofici de perxer.

Inventari Francisco Batlle i Miró ( ? - 1866 ) 

 Carrer Alt de Sant Pere nº 50 pis primer.

Al rebedor
10 cadires de caoba, un sofà de color de xicranda, 5 quadres de caoba amb estampes de litografia i tres tamborets de caoba.
Una escopidora de cristall blau. Un quinqué de llautó o làmpada solar. Una taula de noguera.

Al menjador 
7 cadires ordinàries de boga, i 2 de mitjanes. 1 butaca de caoba Una taula de caoba per menjar.
2 soperes de pisa anglesa, blanques i grans.
6 ampolles de cristall i quatre porta-ampolles.
5 copes grans, 10 gots petits de cristall, i 6 gots grans. 9 xiqures blanques de porcellana, 6 tasses per al caldo i els seus plats.
23 plats de pisa anglesa blanca, 2 gerres de porcellana blanca. Un coper de 12 copes i tres ampolles.
2 candelers de metall i una ampolla de rom.
Un joc del dominó.

A la cuina
Una taula blanca. Una garrafera amb varies garrafes. Un braser de llautó. Una sagnadora de llautó. Una escumadora i un cullerot de llautó. 3 cassos, una “grasera”, i una xocolatera de coure. 3 candelers i 2 “velones” de llautó.

 Al dormitori on va morir
Un llit de caoba amb guarniments daurats.
Una taula per menjar al llit.
Un quadre de la Verge de la Mercè, i un del beat Oriol.
Un calaix amb un orinal.
Un rentamans, i estris per afaitar.
9 cadires amb seient de palla. 3 quadres i un mirall.
Una còmode de noguera:
1er calaix (una ombrel.la de seda i blonda, 6 camises de dona, uns calçotets de fil, 4 de cotó per a dona, un pantaló de fil, 8 parells de mitges d'estam i de cotó, 3 armilles per a senyora de cotó, 13 gorres per dormir, 9 camises per a senyora,........... i dues medalles de plata).
2ºn calaix ( roba usada).
3er calaix ( 4 cortines, 2 sanefes de tafetà de color carmí …..). En un armari gran: 1er ; un maniguet, un barret de senyora, 2 capses amb diversos útils per a màscares. 2ºn; 7 tralles, 42 fundes de coixí, …. 3er; 8 coberts de plata amb les inicials J. B, 2 ganivets de plata, una palmatòria, 17 culleretes de plata amb les inicials J.B, 9 ganivets de mànec de banús,...4art; 8 cortines, una mosquitera, una capa madrilenya, 6 levites usades,...

 A l'escriptori
Una taula pupitre de fusta.
Una llibreria de fusta amb un total de 112 volums.
Dos quadrets amb estampes. 4 cadires.

A la peça immediata 
Una còmoda escriptori amb arquilla antiga amb el següent contingut: vàries llibretes de rebuts llibre de censos de finques de Francisco Batlle llibres antics de la fàbrica 300 duros en monedes d'or
En una capsa de cartró: dues arrecades de rellotge o “leontinas” d'or, una agulla de diamants pel pit, 6 botons de robis, dos rellotges de plata de butxaca.
Un “chupador” de coral muntat en plata amb picarols i cadeneta del mateix metall.
Un parell de sivelles de plata per a sabates.
2 “toquillas” d'or, 2 arracades de diamants, 2 botons de diamants per les orelles, 3 anells de diamants, 1 anell amb topazi, una agulla gran que dibuixa una flor de diamants pel pit, …...

A la sala principal del davant
Un llit gran de caoba.
Un crucifix de plata amb creu de fusta.
Una pila d'aigua beneïda.
Un tinter de metall i cristall.
Un quadre amb l'estampa de la nostra senyora del Roser.
Un aparador de caoba amb rivets d'or dins del qual hi ha 4 àngels.
2 palmatòries, 1 crucifix de plata, una imatge de Santa Magdalena,
11 cadires de caoba. Una còmoda amb pedra de marbre a sobre.

Segona sala
Una taula de jugar de caoba.
Un tocador de caoba amb pedra de marbre.
Un joc complert de cafè de porcellana de platejada.
12 cadires de caoba. Un sofà de caoba. Una catifa.
5 quadres amb marc daurat.

En un quarto interior 
Un armari vell, un bagul, i un llit amb matalàs.

En un altre quarto interior
Un bagul vell i buit, i un llit amb dos matalassos.

En el quarto baix
Roba de llit Un braser de coure amb la seva caixa de fusta de noguera.

Carrer Alt de Sant Pere nº 50

 Casa del Torrent de l'Olla nº 212 2ºn pis

 Dues còmodes. Una butaca amb seient de boga. 10 cadires grans de boga, 2 cadires mitjanes de boga, 9 cadires velles de boga. 4 taules velles, 2 llits vells, i un catre. Utensilis de cuina vells.

 Bens inmobles

 - Una casa situada al carrer Mònec nº 21, composta de planta baixa amb tres portes ( dues per tendes i una per escala), tres pisos i el seu hort a la part posterior. Total 5400 pams quadrats aprox. La tenia al comprar-la a Felix Paradaltas ( AHPB  notari: José Mazorla i Prats, 9 de juliol del 1841).

Carrer Mònec nº 21

 - Peça que té 4 mujades (1) en els horts de Portal Nou.
 - Casa del carrer Carders.
 - Peça de terra en el Pont de la Llacuna. (1) una mujada equivalia a 4.896,5 metres quadrats

 AHPB Notari: Lluis Gonzaga Gurri a 7 de novembre de 1866