Genalogia i Grafologia

Sempre he pensat que amb la genealogia no arribaria mai a saber com es relacionaven, com sentien, quines eren les principals virtuts, defectes, carències,etc, dels meus avantpassats. Estava segur que cap document explicaria el més íntim d'una àvia, d'un rebesavi,... això sí conseguiría tindre totes les dades: naixement, casament, compres, vendes, negocis i fins i tot les últimes voluntats. Però mai una confessió que ens pogués explicar com era la persona.

 El més sensat seria conformar-se amb la biografía completa d'aquells que ens van precedir, és molt més del que la majoria de persones saben, però sempre he volgut saber més coses que les dades que unes escriptures m'hagin pogut aportar. Però com fer-ho?? Sí que el conjunt de totes les dades biogràfiques et poden donar una idea del personatge, però és de totes maneres un coneixement limitat, li falta una part de l'explicació.

 Feia temps que pensava com podría superar aquestes limitacions. Era evident que no podíem traslladar-nos en una màquina del temps per saber de primera mà com sentien i s'emocionaven els nostres rebesavis, tampoc era possible trobar cap document que ho expliqués. Per tan, vaig pensar que poder a través de l'escriptura podría descobrir com els afectaven les circumstàncies de la seva vida i del seu entorn en la seva manera d'escriure. Aleshores seria possible donar-los vida més enllà d'unes dades fredes que ens aportaven els documents.

 Em vaig posar en contacte amb el Ramon Rovira de la Societat genealògica de Catalunya i em va recomanar una grafòloga, la Matilde Priante, també vinculada amb l'entitat. A partir d'aquí el problema va ser decidir per on començar, penseu que tenia una llarga llista d'aspirants per investigar. Vaig començar per intentar posar nom i cognoms a l'autor de l 'arbre i d'uns fulls, tots ells manuscrits, que havien estat molt importants en els inicis de la meva recerca genealògica. Un cop sabut l'avantpassat que ho havia fet, m'interessava estudiar la seva lletra i signatura. El resultat de l'estudi de la Matilde d'aquest primer personatge, a banda de desvetllar l'incognita de qui havia fet aquell arbre familiar, em va ajudar a acabar de donar forma al personatge. És molt curiós com ens afecten els diferents episodis de la nostra vida, i com aquests es reflecteixen en la nostra lletra.

 Penso que aquesta experiència és prou interessant per explicar-la al nostre bloc, així que en diferents entrades i a mesura que anem fent els estudis grafològics, anirem publicant els resultats. Espero també que els malalts de genealogia us animeu a complementar les vostres recerques amb la aquesta ciència, us puc assegurar que us portarà més alegries del que us pogueu imaginar.

Miquel Playà Ventura

Presentació del bloc a la Societat Genealògica de Catalunya

El passat dilluns dia 1 de desembre ens dirigíem a l'Arxiu Nacional de Catalunya, també seu de la Societat Genealògica de Catalunya, amb la finalitat de presentar el bloc de la família Santonja. M'havia preparat un guió on explicava de manera detallada els passos que havíem fet de la recerca genealògica de la meva família, des de l'obertura de la caixa de documents a l'estiu de l'any 2000 fins a les darreres investigacions. Aleshores pensava quin valor tenia tota aquella feina que m'havia ocupat tant de temps, quin sentit tenien tots els viatges, les consultes amb diferents experts, la lectura de llibres d' història, les llargues hores consultant arxius. Vaig arribar a la conclusió que la història dels Santonja tenia un interès en si mateixa, però també representava l'explicació de l'evolució d'un sector econòmic clau del nostre país. Per exemple, la meva família no arriba per atzar a la Barcelona de finals del segle XVIII, decideixen abandonar el molí i la feina de paraire d'Oristà, perquè a la capital en aquell precís moment hi ha una recuperació econòmica després de la gran desfeta de 1714; la feina especialitzada amb el cotó i la seda atrau a moltes persones de comarques a provar sort en aquest ofici. D'exemples com aquest en tenim molts més, és per això tan bonica la recerca. 

La presentació del bloc va durar uns 20 minuts, en els quals vaig anar desgranant la narració de la investigació portada a terme durant 14 anys. Un cop acabada l' intervenció es va obrir un torn de preguntes que vaig respondre el millor possible.     

La continuïtat del bloc la tenim assegurada, la riquesa dels nostres arxius ens permet seguir investigant. Es una tasca apassionant. Us convido a llegir el bloc, fer-ne comentaris, i fins i tot a fer-vos seguidors o simpatitzants, perquè això és el que ens dona oxigen per poder recuperar petites històries que expliquen la història més gran. Finalment, per acabar, voldria agrair a la Societat Genealògica de Catalunya l'oportunitat d'exposar el nostre treball. 

Miquel Playà Ventura