L‘any 1965 la Maria Planells Sunyer rebia una carta des de Santiago de Xile del seu cosí Enric Santonja Planells. L’Enric vivia des de feia uns quants anys a Santiago de Xile amb la seva dona i els seus dos fills. Havia marxat de Catalunya a la dècada dels anys 50 després d’haver venut, i posteriorment repartit amb les seves germanes, el negoci de galoneria de la seva família. A la carta, l’Enric, li comentava a la seva cosina el seu estat delicat de salut, concretament l’operació de vesícula de la que s’estava recuperat, també s’interessava per la seva família i després de donar-li una mica de sabó li preguntava per l’assumpte del cens de l’Astillero, del que diu no saber-ne res i del qual diu que ningú l’informa i que en tot cas en vol saber alguna cosa com a cohereu junt amb les seves germanes i demés cosins i cosines, entre les que la Maria estava inclosa.
El
primer que vaig pensar després de llegir la carta era per què
l’Enric
Santonja tractava
aquest tema amb la seva cosina i no amb les seves germanes, una
d’elles la meva àvia! Potser la Mary Planells era
la seva persona de confiança al
mateix temps que la relació amb les germanes s’havia refredat?
He de dir que la situació tampoc em sorprenia massa ja que la
meva àvia sempre m’havia parlat amb
poc afecte
del
seu germà i del
poc que es comunicaven entre ells.
Penso que la Mary coneixedora de la falta de sintonia entre
germans, devia anar
amb molt de compte
i devia ser curosa en la resposta, en tot cas no ho
hem pogut saber.
L’intercanvi
epistolar no sabem quan de temps va durar ni la periodicitat, però
sembla que devia allargar-se en
el temps.
Aquestes cartes s’han pogut recuperar gràcies a que la mateixa
Mary les va guardar i els fills les han conservat. La carta escrita
fa 60 anys, com s’anirà explicant, permet
recuperar
una part petita de la història familiar que ens portarà fins al
barri de la Barceloneta de meitats del segle XIX.
Ara
calia saber a que es referia l’Enric amb el cens de l’Astillero!
La veritat que no sabíem per on començar . La carta no ho aclaria i
no donava cap detall per tal de poder estirar del fil. Cens de l’
Astillero? No teníem, fins el moment de la lectura de la carta, cap
notícia de que els Planells haguessin tingut cap relació amb un
astillero o una drassana. Al no tenir
més dades
ho vam deixar aparcat com tantes altres històries familiars de
les que no podrem saber mai com acaben.
 |
| Barceloneta 1875 |
Va
passar el temps i un dia a l’arxiu de notaris de Barcelona, sense
buscar-ho expressament, vaig poder trobar una escriptura de l’any
1858 on, en Francisco
Tous i Soler, de 50 anys, home
de confiança de la família i curador
del testament de Josep
Planells Tarter
i
en nom dels legítims hereus (Rosa Serra Jové i els seus fills
menors), llogava dos terrenys de la Barceloneta a Josep Vidal i
Valldeneu, fabricant de la Vila de Manlleu, i a Vicenç Vilalta i
Espina, paleta de Martorell per 40 duros anuals. Els llogaters
demanaven contracte indefinit perquè es comprometien a edificar en
els dos solars una ampliació d’uns banys que ja funcionaven
anomenats l’Astillero. Finalment ja teníem un document que
relacionava els Planells amb uns banys anomenats
l’Astillero situats al barri de
la Barceloneta. Aleshores
es pot deduir que les
rendes produïdes pels
dos solars es
van anar traspassant de pares a fills fins arribar a la generació de
l’Enric Santonja Planells i
la Mary Planells.
 |
| Banys Astillero. Finals segle XIX |
Fent una mica d’història, a
la segona meitat del segle XIX a Barcelona es van posar de moda els
establiments de banys
de mar. L’any 1856 es va construir Baños del Astillero al final
del Passeig Nacional, actualment Juan de Borbon. Segons la premsa de
l’època tenia unes « Pilas de marmol i un caseron junto al mar «
Amb el temps es va anar ampliant amb els terrenys adjacents que la
família Planells havia adquirit l’any 1850. A
l’any 1873 degut a l’èxit assolit d’aquests
establiments s’hi va fer arribar
el tramvia per la major comoditat dels seus usuaris. Els banys de mar
amb el pas dels anys van quedar obsolets pel canvi progressiu dels
costums dels banyistes fins que tot van
desaparèixer per la remodelació de
la franja litoral Barcelonina degut a la celebració dels Jocs
olímpics del 92.
 |
| Banys Astillero. Principis S XX |
Aquest petit relat, d’uns banys avui desapareguts, rescatat gràcies
a una carta escrita a meitats del segle XX, no devia ser objecte de
cap titular de la premsa del moment, però
gràcies
a ell podem
recuperar una part de la nostra història.
 |
| Banys Astillero. Meitat S XX Mariona Vidal, Joan Anton Vidal i Miquel Playà |
