La botiga del carrer de la Bòria

Carrer de la Bòria nº 3 i 5

El seu pare es va morir en una epidèmia a l'any 1823 a la casa del carrer Tapineria nº10 que feia xamfrà amb el carrer d'en Vidal. En Francesc va haver de fer-se càrrec dels seus germans i també de la seva mare. De totes maneres no va trigar gaire en casar-se amb la Francisca Camprodon, l'any 1824. No sabem si es van quedar a la mateixa casa, que també era obrador, o bé van marxar a un altre lloc de la ciutat. El més probable és que el nou matrimoni no es mogués esperant una altra ubicació. L' any 1832 la Francisca va morir després de donar a llum el seu primer fill. El vidu va tornar a casar-se tres anys més tard amb una germana de la primera dona, la Mercedes, i es van traslladar al carrer de la Boria nº 5. En aquell moment el seu germà Josep, que era metge, tenia consulta al carrer Mercaders nº 24; la seva tia Elena tenia casa, al carrer Carders nº 4, on el seu marit, en Gabriel Manent, feia de sabater; i l'oncle Bonaventura, germà del seu pare, vivia i treballava a l' obrador de sastre al carrer d'en Ripoll nº 27.

 Fons documentals ens confirmen que en Fco i la Mercedes van anar a viure al carrer de Bòria, cantonada amb Arc de Filateres, l'any 1835, on van ocupar el 1er pis i el local que els servia de tenda, i s'hi van estar fins l'any 1847. En aquest període el matrimoni amb els seus fills van ser espectadors i també patidors dels esdeveniments polític-socials. Sobretot dels enfrontaments dels lliberals amb els absolutistes provocats per la falta de descendència masculina del monarca espanyol Ferran VII. Els partidaris de la filla, Isabel II com a successora del Rei, els lliberals, es van barallar amb els seguidors de Carles Maria Isidre, germà d'en Ferran, de caire conservador, en una sèrie de guerres civils que confrontaven dues maneres d'entendre el país. Al mateix 1835 es va viure la crema de convents que va canviar la fesomia de la ciutat al deixar moltes solars buits, l'any 1842 el general Espartero va bombardejar Barcelona des de Montjuïc, en un atac que els barcelonins recordarien durant molts anys. Les bombes devien caure molt aprop de la casa dels Santonja que no sabem si en van resultar afectats. En resum l'estada en el carrer Bòria va ser tot menys tranquil·la, però coneixent el personatge les circumstàncies exteriors no el devien afectar de manera exagerada.

La fotografia que us presentem la vaig trobar per casualitat remenant per Facebook, concretament a l'Abans de Via Laietana és on va aparèixer aquest tresor. No hem trobat, malgrat l'ajuda de la Maite Mar, responsable de la pàgina, la data i l'autor, però segur què és molt posterior al 1847, any en el que els Santonja van marxar al carrer Plateria nº 28-30. Com es pot veure en la part inferior la botiga agafa el nº 3 i el 5 (en canvi als quarterons de Garriga i Roca de l'any 1860 la finca 3 i 5 apareixen separades) la qual cosa ens situa la imatge uns anys més enllà . Per tant la botiga dels Santonja era més petita i una reforma posterior, no sabem de quin any, va unificar les dues finques i va donar com a resultat el que podem veure.

L'objectiu de la fotografia era immortalitzar el gremi de Calderers, que apareix a la part superior, abans del seu trasllat amb motiu de la reforma de la Via Laietana. A sota apareix la tenda de merceria i novetats amb el nom de germans Santamaria que vindria a ocupar l'espai de l'antiga botiga llogada per en Francisco Santonja i Bruguera una bona colla d'anys abans . Una sort poder accedir a aquest document gràfic, un cop més gràcies a les xarxes socials. Ara sabem una mica més de la vida dels nostres avantpassats i de la història de la nostra ciutat.

 Miquel Playà