L'Enric Santonja Bassols (1870-1944) va tenir el
desagradable privilegi de ser l'últim representant d'una família de llarga
tradició sedera a la ciutat de
Barcelona. Què és el que va passar? Per què s'acaba tot en aquesta generació?
Per què precisament amb l'Enric? Segurament una suma de factors van confluir en el desastre i la desaparició
de Francisco Santonja e Hijos. En primer lloc un de tipus familiar; un hereu poc preparat i incapaç de
assegurar la continuïtat . En segon lloc el conflicte de la guerra civil que va
ser molt negatiu pel negocis en general, i en tercer lloc una falta de visió,
segurament dels que el van precedir, per no
saber adaptar-se a la
modernització i els canvis que va suposar l'entrada del segle XX. Es evident que el moment de major
esplendor dels Santonja va ser a la segona meitat del segle XIX. En canvi al segle XX
s'inicià un procés lent però inexorable de davallada, molt més evident a partir de la dècada dels 30, uns
anys abans del començament de la guerra civil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada